"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 15 de gener del 2020

El "temazo" del dimecres. Sangtraït - "Imqui-Missió".


El passat 3 d'aquest mes moria a Figueres, d'un infart de miocardi, el bateria del mític grup heavy metal català Sangtraït (que van deixar els escenaris l'any 2002), Martín Rodríguez, nascut a Huelva l'any 1955. Els que vam ser fans del grup de l'Empordà, vam rebre la notícia amb tristesa i melangia. Malauradament ja mai tornarem a veure els Sangtraït amb la formació històrica. No recordo quin any els vaig veure per darrera vegada. El què sí que recordo és l'actuació del Martín i el cantant, el Quim Mandado, al Centre Cultural de Terrassa amb la banda Los Guardians del Pont, acompanyats d'una petita orquestra de corda, on van recuperar un bon grapat dels mítics Sangtraït. Grans.

4 comentaris:

  1. Un home ocell ha volat alt. Tinc el "Senyor de les pedres" en vinil i dos Cd's de Sangtraït. Bones guitarres, bona bateria, bona armònica i bones veus.
    (Compte amb el teclat. Hi ha hagut un ball de números. Va néixer el 1955, igual que jo)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, errada corregida.
      Jo tinc el del Sant Jordi en vinil, i algun altre per casa dels pares...

      Elimina
  2. Aquest sí que és un 'temazo', també per mi! M'agradaven molt els Sangtraït quan era jovenet, els vaig seguir molt temps, però juraria que no vaig anar a cap concert seu. Mira que eren canyeros, però en català no sonava tant heavy allò...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot sonava "diferent" perquè no teníem l'oïda acostumada a escoltar música en català. Però per a mi els Sangtraït eren súper autèntics. Una banda heavy amb tots els ets i uts, i m'encantava poder cantar les lletres en català. També seguia un munt de bandes en altres llengües (sobretot anglès), però no em sabia les lletres, només les tornades, i en ocasions malament.

      Elimina