Avui he tornat a pujar a La Mola a dinar durant la pausa del migdia a l'escola. M'ho he hagut de pensar dues vegades, i fins i tot he fet un gir sencer a una rotonda de Matadepera donant voltes al cap (i a la rotonda) de si pujar o no pujar, ja que el temps no acompanyava gaire. Al final m'he decidit i he pujat, i no me n'he penedit gens. Malgrat la boira baixa, no feia gens de fred i, a més a més, a dalt al restaurant no hi havia ningú dinant i m'han atès amb molta celeritat.
A la baixada he pres alguna instantània pels camins propers al cim pel Camí dels Monjos que em recordaven a algunes pelis d'aventures o fantàstiques. Sempre et pots mirar La Mola amb ulls diferents.
 |
| Aquí no hi ha boira, però aquesta imatge m'ha emboirat els ulls. |
Algun dia t'hi trobaràs en Capablanca.
ResponEliminaHehe, al del Ball del Serrallonga de Terrassa ja el conec.
ResponEliminaDesprés d'aquest dinar deus baixar a propulsió!
ResponEliminaHahahaha. He d'anar amb compte quan avanço algú, fer-ho ràpid...
EliminaQue mística la Mola amb aquesta boira. Però és clar, amb l'expectativa del dinar que t'hi trobaràs, la pujada no costa tant, encara que el temps no acompanyi.
ResponEliminaEfectivament. Un bon àpat sempre és un gran esquer per no defallir.
Elimina