"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 6 de febrer del 2020

Xalant amb el Barça de Mirotic.


A mi m'agrada l'esport, així en general. Practicar-lo i veure'l per televisió. Especialment quan juga el Barça en alguna de les seves múltiples disciplines, en les què, afortunadament, acostuma a destacar i a guanyar títols i partits. L'Equip de bàsquet del Barça l'he seguit des que tinc us de raó. Des dels 80's amb els De la Cruz, Seara, Epi, Howards o Davis, passant pels gloriosos 90's amb Solozabal, Epi, Jiménez, Norris... fins avui. Els darrers cinc anys el Barça ha travessat una espècie de període fosc amb pocs títols i moltes decepcions. Fins aquest any, que sembla que han fet un equip de nivell que competeix de tu a tu amb qualsevol, i que sap treure els partits a base de sacrifici, tècnica, i qualitat individual. I per sobre de tots, sorgeix amb autoritat la figura de Nicola Mirotic, un montenegrí provinent de l'NBA, i que als seus 28 (29 d'aquí cinc dies) anys, ha decidit abandonar la millor lliga del món per tornar a ser un jugador decisiu a Europa, amb el Barça.

Ahir, va tornar a mostra la seva qualitat individual i la seva ascendència dins l'equip, agafant la responsabilitat de jugar-se la darrera pilota del partit en un mà a mà amb el defensa rival, a qui va deixar amb un pam de nas amb un parell de fintes antològiques. Brutal. 2 més 1, que va acabar sent solament 2 per evitar la jugada de pissarra del València (76-77). Grans.

7 comentaris:

  1. Les noies de futbol del Barça són millors que els milionaris dels seus companys masculins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millors professionals no t'ho nego.

      Ara bé, em sap greu, però no sóc gens fan del futbol femení.

      Potser és qüestió de gustos com a l'art...

      Elimina
  2. Vaig tenir una època curta de bàsquet, coincidint amb els Epi, Solozabal, Norris, però després només he seguit resultats i poc més. Però sí que havia sentit que aquest any tenen un equipàs. A veure si és veritat i tornem a aixecar títols, que sembla que els del futbol masculí no ens donaran massa alegries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquell Barça dels 90 es passejava per Europa i a la lliga espanyola també, però curiosament, mai van guanyar l'Eurolliga. Diria que enguany, com a mínim, arribarem a la Final a 4.

      Elimina
  3. Aquests darrers anys, en gran part, són culpa d'aguantar un paio com en Navarro a l'equip. Fins que no va venir en Pesic i dir prou no es va poder començar a construir un equip com cal. El mateix que l'hi està passant al Barça amb Messi. Espero que la cosa no s'allargui massa o deixarà l'equip de futbol com un solar, i aixecar-lo costarà anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No comparis a Messi amb Navarro. Messi té 32 anys i encara li queden dos o tres al màxim nivell. Navarro ja era a l'ocàs de la seva carrera.

      Elimina
    2. Són equiparables, tot i que Messi és més bo. Però d'això dels dos o tres anys al màxim nivell, res de res. Fixa't amb el què fa al camp. Però fixa't-hi bé, no només quan l'hi surt alguna jugada. Mira quantes pilotes perd, com condiciona el tempo de l'atac, la seva actitud defensiva, la capacitat de tibar de l'equip quan van mal dades, especialment contra rivals de certa entitat...

      Aquest hauria de ser el seu darrer any -un any en que em temo que no es guanyarà res-. No és només culpa seva, però és ell qui ha condicionat aquesta plantilla. Ningú s'atreveix a queixar-se, i quan algú ho fa, com Abidal, ni que sigui generalitzant, surt ben escaldat.

      Elimina