Es trenca la ratxa al Bernabéu.

Vinicius supera Piqué en la jugada del primer gol.

Ahir el Barça va caure per 2-0 al camp de R. Madrid, i perd el liderat a la lliga amb un marge mínim d'un punt d'avantatge per als blancs, a manca de 12 jornades per al final. El partit d'ahir va tenir dues parts força diferenciades. La primera amb domini culer i algunes bones ocasions de gol, i la segona en que el Madrid va crear més perill gràcies a una bona pressió defensiva i les perillosses incursions de Vinicius per la banda esquerra. 

Fruit d'una d'aquestes va arribar el primer gol al minut 77, en una badada defensiva general del Barça, i davant l'inexplicable passivitat de Piqué, que no va reaccionar a temps davant la incursió del davanter madridista. El segon, a escassos segons del final del matx el va fer un català, Mariano. Val a dir, que els dos gols del Madrid van tenir un punt de fortuna, ja que al primer la pilota va rebotar en Piqué abans de superar a un sorprès Ter Setegen, i al segon, la pilota va fer un estrany al botar a la gespa després del xut de Mariano.

Més enllà del factor sort que va beneficiar el Madrid, cal una anàlisi en profunditat de la incapacitat del Barça per crear perill a la segona part. L'estil de joc previsible, i la manca de profunditat i rematada és força alarmant. Ni penetracions per les bandes, ni centrades, ni xuts des de fora de l'àrea, ni alternatives al joc de toc inofensiu, i fàcil de defensar. Circular la pilota de banda a banda sense possibilitat de penetrar, de fer un xut des de mitja o llarga distància, o com a mínim centrar la pilota a l'interior de l'àrea, fa de l'atac culé una cosa previsible i, per al meu gust, a més a més, desesperant.

Bé, afortunadament, encara queda molta lliga pel davant, i 1 punt de desavantatge no és res. Tanmateix, espero que el Barça aprengui dels errors al Bernabéu, i trobi solucions a la manca flagrant d'idees en l'atac. D'altra manera, veig difícil tenir opcions de guanyar un dels títols més anhelats, la Champions.