"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 2 de març del 2020

Es trenca la ratxa al Bernabéu.

Vinicius supera Piqué en la jugada del primer gol.





















Ahir el Barça va caure per 2-0 al camp de R. Madrid, i perd el liderat a la lliga amb un marge mínim d'un punt d'avantatge per als blancs, a manca de 12 jornades per al final. El partit d'ahir va tenir dues parts força diferenciades. La primera amb domini culer i algunes bones ocasions de gol, i la segona en que el Madrid va crear més perill gràcies a una bona pressió defensiva i les perillosses incursions de Vinicius per la banda esquerra. 

Fruit d'una d'aquestes va arribar el primer gol al minut 77, en una badada defensiva general del Barça, i davant l'inexplicable passivitat de Piqué, que no va reaccionar a temps davant la incursió del davanter madridista. El segon, a escassos segons del final del matx el va fer un català, Mariano. Val a dir, que els dos gols del Madrid van tenir un punt de fortuna, ja que al primer la pilota va rebotar en Piqué abans de superar a un sorprès Ter Setegen, i al segon, la pilota va fer un estrany al botar a la gespa després del xut de Mariano.

Més enllà del factor sort que va beneficiar el Madrid, cal una anàlisi en profunditat de la incapacitat del Barça per crear perill a la segona part. L'estil de joc previsible, i la manca de profunditat i rematada és força alarmant. Ni penetracions per les bandes, ni centrades, ni xuts des de fora de l'àrea, ni alternatives al joc de toc inofensiu, i fàcil de defensar. Circular la pilota de banda a banda sense possibilitat de penetrar, de fer un xut des de mitja o llarga distància, o com a mínim centrar la pilota a l'interior de l'àrea, fa de l'atac culé una cosa previsible i, per al meu gust, a més a més, desesperant.

Bé, afortunadament, encara queda molta lliga pel davant, i 1 punt de desavantatge no és res. Tanmateix, espero que el Barça aprengui dels errors al Bernabéu, i trobi solucions a la manca flagrant d'idees en l'atac. D'altra manera, veig difícil tenir opcions de guanyar un dels títols més anhelats, la Champions.

4 comentaris:

  1. Uns dies es guanya i d'altres es perd.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I guanyar tants cops seguits al Bernabéu no era el normal.

      Elimina
  2. Ja ho va dir Messi, amb el que tenim, no dóna per guanyar res. La veritat és que hauria estat més just un empat, però el futbol té aquestes coses, i potser a aquest equip, o a tot el club, ja li cal un bon toc d'atenció perquè assumeixin que les coses no s'estan fent bé. No sabia que Mariano era català, caram! On es va formar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. He vist que va passar per l'Espanyol i el Badalona, a banda del Premià de Mar on devia viure.

      Elimina