La maledicció de París.

La llegendària Torre Eiffel.

No recordo si ho havia comentat per aquí, però aquest passat dissabte me n'havia d'anar a passar el cap de setmana a París, amb motiu del partit de rugbi del torneig de les Sis Nacions, entre França i Irlanda, que tancava el torneig i podia decidir el vencedor del mateix. Com de sobres sabeu, la majoria dels esdeveniments esportius s'han suspès a gran part d'Europa, i a França també. Així que vaig decidir no temptar la sort viatjant en aquestes hores greus i quedar-me confinat a casa. Afortunadament, he pogut canviar el vol, i m'he agafat un per a Londres a principis de juliol. Ja veure'm si aquest altre el podré fer o no...

Però el que us volia comentar, més enllà de la desgràcia amb el partit de rugbi que em feia tanta il·lusió, és la maledicció que tenim els Minyons amb aquesta ciutat de la llum. L'any passat la junta directiva de la colla va anunciar que s'estava parlant amb la colla castellera de París, els Geperuts, per fer-hi una actuació cap a l'octubre. La cosa va ser força precipitada i, tot i així, més de dues-centes persones s'havien preinscrit per anar-hi. Al final, les dues colles van tocar de peus a terra i van comprovar que no era fàcil organitzar una moguda com desplaçar 200 persones a un altre país, per molt veí que sigui, amb les dificultats logístiques que implica.

Així doncs, que es van emplaçar per organitzar la visita per a aquest any, i així ho van anunciar a l'assemblea d'inici de curs, al mes de gener. Hi havia invitació oficial per actuar a París coincidint amb el pont de l'1 de maig, i la gent ja podia començar a inscriure's. Jo vaig ser dels hàbils que vaig aconseguir un vol baratet per aquelles dates. Però, ailàs, ja hi tornem a ser! Aquest cop, el maleït Coronavirus ens ha tornat a espatllar els plans. La junta directiva va anunciar fa pocs dies que el viatge es cancel·lava degut a la situació de risc i a la més que probable possibilitat que per aquelles dates el risc de contagi encara sigui alt arreu.

Doncs la història fosca dels Minyons i París no s'acaba aquí, ja que l'any 1996 o 97, els Minyons també havíem d'actuar a París. Però en aquesta ocasió encara va ser més dramàtic, doncs el mateix dia que havíem quedat al local de la colla per marxar cap a allà, els dirigents de la colla van dir-nos que s'havia suspès! Tothom amb les maletes perparades, i amb tota la il·lusió del món, i et diuen que te'n tornis a casa que no hi ha viatge... 

Si més no, hem anat millorant pel que fa a la gestió de les males notícies. Hem passat de saber que no hi anàvem el mateix dia, a unes setmanes, i uns mesos en aquesta darrera ocasió. Tant de bo la propera sigui la bona, o com a mínim que ho anul·lin amb més de mig any d'antelació, com a mínim.