Ionqui dels escacs.

Partida perduda per temps tot i el clar avantatge.

Avui sentia un expert d'aquests d'alguna cosa, que comentava que l'heroïna del segle 21 s'anomena internet. Que la gent s'hi enganxa igual que s'enganxaven els ionquis a l'heroïna als anys 80. Aquests dies de confinament, em penso que dec complir bastants dels trets de tot bon ionqui de la xarxa: wattsaps, videoconferències (Zoom, Watssap, Meet), Twitter, Telegram, i la nova joia de la corona, el Chess.com.

Aquest joc online per a mòbil i altres aparells, ha aparegut a la meva vida en el moment més oportú. Fins ara tenia una aplicació d'escacs bàsica instal·lada, però a penes hi jugava. Bàsicament en períodes de vacances i quan no parava gaire per casa. Amb el Chess.com, a diferència del què tenia abans, pots jugar partides en viu amb gent de tot el món, a tota hora, i en diferents modalitats: ràpides (des d'un a 15 minuts per banda), o de durada incerta (fins a 14 dies) per a aquells que no poden dedicar estones gaire llarguesa una partida, o que prefereixen analitzar molt bé la situació abans de fer un pas en fals.

Jo m'he enganxat, bàsicament, a les partides ràpides de 10 minuts per banda, i ja m'ha passat una mica de tot: des d'acabar fent mat al darrer segon; fins acabar fent taules quedant tan sols el rei a banda i banda; treure unes taules perquè el rival t'ofega el rei quan estàs en clara desavantatge; guanyar per temps resistint en clara desavantatge; perdre per tot el contrari; taules per repetició de moviments... el què encara no he fet és acceptar una proposta de taules. Potser perquè sempre que me l'han fet hem veia clar triomfador...

El cert és que no sé l'estona que em passo diàriament jugant a aquest joc, però segur que un parell d'horetes si no més. M'encanta anar al llit amb el mòbil i passar els darrers minuts del dia jugant. Hi jugaria tota la nit, però intento no passar mai de les 2 de la matinada per no començar a acostumar el cos a allargar les matinades en vetlla.