"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 21 d’abril de 2020

Noia a la finestra.

     
Salvador Dalí, 1925, Noia a la finestra

Ja feia trenta-nou dies que la Mar era confinada a casa seva, a Cadaqués, des que havien decidit tancar les escoles a causa del nou virus provinent de la Xina, i tot just en feia quatre que cantava des de la finestra del menjador. No ho feia a cap hora en concret. Sortia quan li venia de gust i cantava una cançó mirant el seu mar estimat. A l'escola cantava tots els dies, ja que era la mestra de música, i li encantava cantar cançons per als nens, que també quedaven encantats.

Per avui, la Mar havia triat l'havanera El llop de mar, que solia cantar-li el seu avi quan era petita i la portava amb la barqueta a navegar per les cales de la zona. El seu avi Joan li havia encomanat l'amor per les cançons i, en gran mesura, era el responsable que ella hagués acabat convertint-se en mestra de música.

Alguns veïns quan la sentien cantar sortien immediatament als balcons o per les finestres per poder-la escoltar millor, i acabaven aplaudint les seves actuacions espontànies. Alguns atrevits, fins i tot, s'atrevien a demanar-li les cançons que volien escoltar: "La gavina" de la Marina Rosell, o "Vestida de nit" entre altres. 


I aquesta és la meva humil participació en els Relats Conjunts del mes d'abril.

9 comentaris:

  1. La música i les cançons, tota una via d'expressió i d'escapament !.
    Salut ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí. Si no existís segur que algú o altre no trigaria a inventar la música.

      Suprimeix
  2. Encara han tingut sort aquests veïns, em sembla que no tothom que surt a cantar als balcons, o que posa música a tot drap, té les cordes vocals privilegiades d'aquesta noia, o el mateix gust musical.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir. Tinc un veí del davant que fotia la música que li agradava (normalment rock dur) de 18:30 a 20:00 cada dia. Darrerament no el sento. No sé si per efecte de la pluja o si algun veí li haurà dit que molesta... A mi ja m'agrada el rock dur, però per escoltar-lo quan em ve de gust.

      Suprimeix
  3. Si es pot demanar cançó, demanaria "Jo vull ser mariner" o la "Barca xica"

    ResponSuprimeix
  4. Què sortia a cantar a les 8? Aquí em posen cada dia el Resistiré a tota pastilla. Gairebé preferiria una habanereta per aplaudir a la cantant i a tots els qui s'ho mereixen.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Haha, a la comunitat de veïns dels meus pares també posen el Resistiré cada dia... quin "conyàs"!! Mira que hi ha música bona per elegir...

      Suprimeix
  5. Segurament també estava treballant i preparant coses pels seus alumnes sense massa indicacions del consorci ni ningú. Amb més feina que quan anava a l'escola.
    Els meus veïns molt bé! Cada dia posen dues cançons (a vegades horribles, però a vegades no).

    ResponSuprimeix