El col·lectiu de docents substituts i substitutes acostumen a ser sempre els més perjudicats del col·lectiu docent en temps de crisi. Jo vaig patir les conseqüències de la darrera crisi del totxo, i com a substitut em van retallar drets que altres companys gaudien. Tanmateix, el moment actual és pitjor, ja que si aleshores "tan sols" vaig patir una discriminació econòmica i de jornada laboral, en aquest moment hi ha milers de docents substituts que directament han estat cessats del seu lloc de treball. I el més trist de tot, és que el propi col·lectiu docent, a l'estar tan fraccionat entre les diferents categories (funcionaris amb plaça, funcionaris sense plaça, interins amb plaça estructural i interins sense plaça, substituts...), no considera com a pròpies les lluites i reivindicacions dels diferents subgrups. Una pena. Em poso a la pell de tots els docents substituts que s'han quedat sense feina de la nit al dia, i que ho deuen estar passant molt malament. Ànims i la lluita continua!!
Durant una temporada vaig treballar al Departament d'Ensenyament (aleshores d'Educació) fent de substitut (no com a docent). Sempre pendent de trobar una nova col·locació.
ResponEliminaHan de cobrar i tenir els mateixos drets que els fixes.
Oi tant. És de justícia.
EliminaÉs allò del divideix i guanyaràs. Ens volen dividits, cadascú queixant-nos dels nostres problemes i clamant els nostres drets en solitari.
ResponEliminaFa anys els pares de l'escola dels meus fills vam fer una sèrie d'actuacions i manifestacions quan ens van colar un bolet -mentre encara érem en barracons-. Ni un sol professor va venir a cap dels actes que vam fer, tot i la forta assistència de pares i nens. Ni un sol gest de suport ni d'interès per part de la comunitat educativa de l'escola. Ben al contrari, van aprofitar l'avinentesa per demanar l'horari intensiu tot l'any, venent que era el millor pels nens -amb un escrit lamentable, mal justificat, ple de vaguetats i d'afirmacions indemostrables, que encara em fa emprenyar quan el recordo. L'AMPA va respondre amb un escrit que vaig escriure jo mateix-. Resultat: ni ells se'n van sortir, ni vam evitar el bolet.
Amb aquesta actitud estem venuts. Se'ns pixen a la cara i així seguirà.
Sóc molt pessimista
No entenc per què els mestres no es van mobilitzar contra el bolet. A altres escoles que ho han intentat, els mestres han estat del costat de les famílies... també és cert que hi ha mestres que ja els va bé que s'ampliïn grups a la seva escola per assegurar-se la feina, o la continuïtat...
EliminaI pel que comentes de la jornada intensiva, només comentar-te que fa 10 anys es va iniciar una prova pilot amb 25 escoles públiques de Catalunya, i que 10 anys després, aquestes escoles (totes) han volgut continuar amb la jornada intensiva, i el Departament ha fet secretisme al voltant per evitar que moltes més s'hi vulguin sumar...
Aleshores em vaig documentar bastant i hi ha pros i contres, però està bastant clar que depèn d'una sèrie de factors, entre ells l'àmbit geogràfic i el tipus de famílies a qui va orientat. Tot i això hi ha seriosos dubtes que sigui bo, especialment pels més joves. S'ha de tenir en compte la realitat de la societat o corres el risc de crear als coneguts com a nens clauer.
EliminaNo esperis, però, que els professors s'hi mostrin en contra, perquè a ells els va molt bé. I pel què fa als pares, els que prefereixen horari partit ja no porten els fills a aquestes escoles, mentre que els que el prefereixen sí que hi van. Per tant, qualsevol estadística passats 10 anys estarà esbiaixada.
A mi m'és igual un horari que l'altre, però em van molestar que ens ho van plantejar com si fóssim idiotes. Recordo especialment un parell de frases: "Fer horari intensiu serà com recuperar la sisena hora" o "Així els nens podran fer moltes més extraescolars". De veritat, el document que van presentar mereixia un Molt Deficient, que era la pitjor nota que es podia posar quan jo era a EGB.