Dia 59 del confinament: impossible caminar per Terrassa sense aturar-te.

Carrer Gavatxons (Foto: Diari de Terrassa).

Ahir al vespre vaig sortir de casa amb la intenció de fer un volt d'una horeta per la ciutat. Porto quatre dies que no agafo la bici perquè els excessos dels primers dies m'han passat factura i no puc recolzar el cul al seient. Així que si vull fer esport toca caminar... I, la veritat, és molt difícil caminar sense parar per Terrassa. Com a mínim a prop de casa meva. Abans-d'ahir vaig triar una ruta encara menys concorreguda (miro d'evitar els llocs a on li agrada anar a tothom), i tot i així per tot arreu et trobes gent. Si abans-d'ahir em vaig trobar quatre o cinc coneguts i vaig "perdre" cinc o deu minuts xerrant, ahir me'n vaig trobar alguns més i no vaig caminar més de vint minuts... això no pot ser. Em sembla que mentre no pugui agafar la bici hauré d'anar a fer alguna ruta per on directament no hi passi ningú si vull caminar més de quinze minuts seguits sense aturar-me. O això o posar-me un passamuntanyes perquè no em reconeguin. Que mira que ja és difícil amb la mascareta, però tot i així, les ulleres i el tall de cabells em delaten... Terrassa, pel bo i pel dolent.