"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 13 d’agost del 2020

Injeccions.

 

  

Més enllà de la Covid19, aquest estiu el recordaré per haver-me enfrontat amb una de les meves pors històriques: les injeccions. Tanmateix, he de reconèixer que tan sols es tracta d'un petit avenç, ja que aquests dies de ruta per la Terra Alta he hagut d'injectar unes quantes injeccions a la panxa, d'aquestes perquè no se't coaguli la sang, a una amiga a qui van operar del genoll fa pocs dies. Jo que no m'atrevia ni a mirar quan injectaven algú... En tot cas, val a dir que la mida de l'agulla, i la zona d'injecció ho feien menys desagradable. 

M'he descobert capaç d'injectar una agulla a algú. No em veig capaç encara d'injectar-me-la a mi mateix, i encara tremolo davant la possibilitat que m'hagin de punxar pel que sigui, però he de reconèixer que estic força orgullós de mi mateix d'aquest petit pas endavant.

2 comentaris:

  1. En cas de necessitat, te n'acabaràs sortint. Si d'una punxada depèn el remei i realment no hi ha ningú a prop per donar-te un cop de mà, no creus que faràs el cor fort? És clar que és molt supòsit, però tampoc devies pensar que et tocaria estar injectant a algú durant uns dies.

    ResponElimina
  2. Segur Xexu. Potser em desmaiaria les primeres tres o vint vegades, i després ha m'hi acostumaria. Hehe.

    ResponElimina