L'Estat espanyol, a través del seu Consell de Ministres, acaba de concedir la nacionalitat al reputat pianista britànic James Rhodes. Em repugna la doble vara de mesurar que tenen els estats a l'hora d'acollir immigrants. Si són pobres se'ls tracta com la merda, o se'ls deixa morir enmig del mar o en camps per a immigrants. Si son rics i poden engrandir la nòmina d'il·lustres amb pedigrí internacional, se'ls posa la catifa vermella i se'ls dóna la nacionalitat en un plis-plas. Fàstic és poc.
Fa molts anys el Peret va dir que el racisme era econòmic. Als gitanos rics no se'ls aplicava i als pobres sí.
ResponEliminaAmb els àrabs passa igual. I amb els negres... etc.
Efectivament Xavier. Potser més que de racisme, hauríem de parlar de classisme.
ResponEliminaBé, no és cap novetat... em sembla que això ha passat sempre i sempre passarà. La comparació és més flagrant si mires persones de la mateixa nacionalitat, però amb diferents poders adquisitius...
ResponElimina