Václav BROŽÍK, 1890, La Defénestration, 1618 |
- Però què foteu, fills de puta!!
- Cabrons, esteu bojos o què? Sou uns animals! No estaven fent res `dolent aquesta gent. Què passa amb el dret a la manifestació? Esteu tarats o què?
- Desgraciats, li heu obert el cap a aquest paio! Sou una colla de tarats fills de la gran puta. Sou una vergonya.
- Ei, algú que ens ajudi amb aquest noi? Està perdent molta sang. Li han fotut un tret a l'ull aquests fills de la gran puta.
- Ni un pas enrere càgum tot. Ja n'hi ha prou de deixar-nos trepitjar i atonyinar per aquesta colla d'animals. Anem a sac! Va! Tots a una.
- Sí, va! A mort! A veure si enganxem algun d'aquests fills de puta. Ull per ull!!
- Però algú ha trucat als sanitaris o què? Aquí necessitem assistència!
- Va, agafem-lo entre uns quants i el portem al furgó dels sanitaris. Aquí encara pot tornar a rebre.
- Vinga va, som-hi!
- Ja tornen a carregar per allà. I tornen a disparar els fills de puta!
- Ei, hem de fotre barricades. Tallar-los el pas abans que tornin. Alguns aneu a cercar contenidors.
- I cerqueu rocs una mica grans pel terra. I mireu si hi ha algun contenidor de vidre amb ampolles. Va, de pressa!
- Ara se n'assabentaran aquests fills de puta!
- A la lluita!!
- Guerra, guerra, guerra social!
I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de febrer.
..."Guerra, guerra, guerra social!" cridaven alguns manifestants mentre altres entonaven: "els contenidors seran sempre nostres!!"
ResponEliminaHehe, ben trobada. El jovent té una gran capacitat per inventar-se càntics revolucionaris.
EliminaTot ràbia i odi. M'entristeix més que una altra cosa.
ResponEliminaQui sembra odi, recull la ràbia...
Elimina