Dissabte passat, baixant la Rambla per anar a comprar l'esmorzar, em vaig trobar aquesta escena al balcó d'un dels pisos d'aquesta emblemàtica artèria. Un nen assegut tranquil·lament contemplant el carrer. Em va impactar força, ja que avui dia costa veure infants entretinguts simplement amb la contemplació del transit (escassíssim) de vehicles i de persones. No sé l'estona que hi devia romandre en total allà quiet i contemplatiu, però no vaig poder resistir la temptació d'immortalitzar el moment amb el meu telèfon mòbil.
Jo no m'hagués quedat gens tranquil·la amb el noi al balcó. Se'l veu ben petit per estar sol a un lloc així... ja saps que en un instant pot enfilar-se i jo què sé què, encara que se'l vegi quiet... ai, el meu coret!
ResponEliminaBona nit, Risto!
Petonets.
El vailet sembla xinès. Potser la percepció del perill en aquesta cultura és diferent a la nostra...
ResponEliminaPrimer em creia que era jo quan era petit, veient passar els trens des de la finestra de casa, a Sants.
ResponEliminaSegur que ets d'una generació molt més tranquil·la i observadora...
EliminaSe li devia acabar la bateria de l'iPhone, no?
ResponEliminaHAhaha, segurament!
Elimina