Ahir va fer 25 anys d'un dels grans concerts de la meva vida. Aleshores tenia 25 anys, i estava de viatge amb un col·lega de la uni per Eukadi, l'Iñaki. Em vaig assabentar que es feia el festival juvenil "Gazte Topagunea", una mena d'acampada jove del jovent abertzale, a Zaldibia, un poblet guipuscoà on em vaig trobar un súper festival molt ben organitzat amb una carpa gegant per prop de 10.000 persones. Aquella nit tocaven els bascos Negu Gorrial, els nord-americans Body Count, els francesos Zebda, i els també joves bascos Dut. Vaig deixar al col·lega a Vitòria i me'n vaig anar en tren fins a Ordizia, i d'allà xino-xano fins a Zaldibia (uns 4 km. aprox.).
El concert va ser memorable. Vaig descobrir els Zebda que després vaig seguir en alguns concerts per Catalunya, i també els Body Count, que vaig poder tornar a veure uns anys després a la sala Bikini de Barcelona. Al festival em vaig trobar alguns terrassencs coneguts que no tenia ni idea que hi serien. Al final del festival, recordo que vaig haver de patejar els 4 kilòmetres de la carretera de nit i sol, tot i que alguns joves també van fer com jo per poder agafar el primer tren de tornada a Donosti.
Fa 25 anys també podia botar així com fan aquests. Ara ho tinc una mica més complicat, però no deixo de moure els peus. 😉
ResponEliminaAferradetes, Risto.
Hehe, tampoc estic jo ja per botar com aleshores, però ara en comptes de botar tant, moc el cos d'alguna manera que segueixi el ritme i puc fer-ho durant llargues estones.
ResponEliminaLa cançó és bona
ResponEliminaXavier, si no recordo malament, aquesta cançó va formar part de la banda sonora de la pel·lícula francesa "Le Haine" (l'Odi), que va tenir força èxit a mitjans dels 90's. Molt bona i recomanable.
Elimina