 |
| Amb el Litus a La Plata, Argentina (20-08-2016). |
El passat divendres, em trobava sopant al bar La Sagristia de Las Palmas de Gran Canària, on he fet una estada de cinc dies, i vaig rebre un missatge del Tomàs Pont, d'aquells que mai estàs preparat per rebre, on m'informava que el dia abans havia mort el Litus, el Carles Aranda, a l'Argentina, a causa de la Covid. Sabíem que l'havia agafat i que estava intern a l'UCI, però mai vaig pensar en la possibilitat que aquest maleït virus s'emportés a un home tan fort i noble.
Quina puta merda, amb perdó. Mai estem preparats per la mort d'un amic o un familiar, però encara menys quan es tracta d'algú a qui encara no toca. Ni molt menys. Rondava la cinquantena i vivia amb i per la seva dona i la seva filla. Recordo que quan el vaig visitar, vaig fer-li entrega de la camisa dels Minyons per a seva filla acabada de néixer (la Indira) i no va dubtar a posar-li per fer-li la foto i que la veiessin els amics en comú. També li vaig portar una foto ampliada del primer 4d10fm de la història dels castells, que havíem assolit els Minyons el novembre del 2015.
I és que una de les grans passions del Litus eren els castells. Va ser cap de colla dues temporades (1997 i 2000), i també serà recordat per ser artífex, juntament amb el Tomàs Pont i el Manel Lombarte, de la pinya, el folre i les manilles del primer 2d9fm carregat l'any 1993. Una autèntica gesta, que semblava impossible després dels 8 o 9 intents previs, sense èxit, dels Castellers de Vilafranca.
Ens deixa un gran casteller, un bon minyó, i una bellíssima persona. Adéu amic! Bon viatge!
Ho vaig llegir ahir a un diari digital. Per trista experiència sé el que és perdre un familiar molt proper, i també algun amic per culpa d'aquesta covid que mata quan menys ho esperes.
ResponEliminaEl meu condol als Minyons i especialment als qui, com tu mateix, hi teníeu una amistat més propera.
En pau descansi.
Moltes gràcies Xavier. Em sumo al condol per tots els teus éssers propers i estimats que han mort recentment.
EliminaAquest pandèmia no té miraments per a ningú. És molt trist veure com se'n van persones que "creiem" que no els hi toca...
ResponEliminaEls meus condols a la seva família i als seus amics.
Bon viatge!
Moltes gràcies sa lluna.
EliminaSap greu... realment, era massa jove per marxar. A estones hem volgut creure que aquest virus només afectava a gent gran, però les evidències ens han demostrat que no. Una abraçada, company. Guarda aquests i tots els records que tinguis d'ell.
ResponEliminaAixí és Xexu. La Covid s'ha acarnissat especialment amb la gent gran, però s'ha endut per davant també gent més jove, o molt jove fins i tot. Un drama. I quan et toca a prop te n'adones de com n'estem tots d'exposats.
Elimina