Els que em coneixen, saben que una de les meves principals aficions és menjar i beure. I portava no sé ja quants mesos sense poder anar a sopar de tapes, una de les meves tradicions favorites a Terrassa, ciutat amb un bon grapat de bons llocs per menjar aquest tipus de plats per compartir. Finalment ahir, vaig quedar amb un parell de col·legues per anar a un dels llocs que més ens agraden a Terrassa i on ja ens coneixen de fa anys. Vam fer una d'albergínies amb mel, uns pinxos de porc-senglar, les braves, seitons en vinagre, i una de xocos per acabar d'arrodonir. Tot ben regat amb un parell de cervesetes. Ja començo a patir per la figura...
Per unes dècimes de segon m'ha semblat que la foto era de cucs d'aquells de la farina que ara ens volen endossar com a comestibles.
ResponEliminaM'estimo més aquestes albergínies amb mel que ens mostres.
Doncs no et dic que no em puguin agradar... si m'agraden els cargols i els escamarlans, per què no uns cucs?
EliminaAmb l'exercici que fas, jo no me preocuparia gens.
ResponEliminaDemà 50km de bici i tot arreglat!
Quina bona pinta té això...
Nanit, Risto.
Sort de l'exercici sa lluna... haha.
EliminaM'ha cridat molt això dels pintxos de porc senglar! Ostres, no n'he vist mai a cap carta. A veure si hauré de visitar aquest lloc que dius... l'albergínia te la deixo tota per tu.
ResponEliminaEi, doncs l'alberginia sempre triomfa! I els pintxos de porc-senglar estan ben tendres i gustosos. Ja tens un altre motiu per baixar a Terrassa...
Elimina