"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 14 de juny del 2021

Tornen a conquerir Europa.

 

El capità Entrerríos aixeca la copa.














Ahir, la secció d'hanbol del Barça va tornar a proclamar-se campió d'Europa, sis anys després del darrer títol. Va ser a la Final a 4 de Colònia, després d'imposar-se al Nantes a la semifinal del divendres, i a l'Alborg danès a la gran final d'ahir. Bé, gran final és un parlar, ja que el Barça va ser clarament superior a partir del minut 10 de la primera part, i va anar sempre pel davant de cinc o més gols, acabant imposant-se per un escandalós 36 a 23.

Es tracta de la 10a copa d'Europa de la secció (tan sols la d'hoquei patins supera aquest registre), i un ple total de títols aquesta temporada (tots els que ha disputat).

He de reconèixer que malgrat l'alegria pel títol, no és comparable aquesta copa amb altres obtingudes als anys 90's per exemple. Per una banda, aquest equip està fet a base de talonari i amb una gran majoria de jugadors estrangers que entren i surten, i costa sentir-se igual de identificat que quan jugaven una majoria de jugadors catalans com Masip, O'Callaghan, Pasqual, Barrufet, Grau, Barbeito...

5 comentaris:

  1. Sigui com sigui... visca el Barça!!

    Bon dia, Risto.

    ResponElimina
  2. La identificació amb l'equip és important, per això recordes aquells noms, com en futbol en recordarem d'altres durant molt temps. Però guanyar també és important, i guanyar la desena copa d'Europa és un mèrit increïble. Tinc un afecte especial per l'handbol, és un esport que admiro i que m'agrada mirar, però com ja t'he comentat altres vegades, actualment no el segueixo, i no li trobo el moment. Però m'alegren els èxits esportius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'imagines com havia arribat a vibrar amb l'handbol. Partits memorables al Palau, ja fos de lliga com de Copa d'Europa. El Palau ple a vessar i màxima tensió. Malauradament, s'ha perdut en gran mesura.

      Elimina