"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 23 de setembre del 2021

El pati blau.

 

"El pati blau" (Santiago Rusiñol).

Els estius m'encantava anar a la masia dels avis i em passava les hores al pati blau llegint assegut al banc de pedra o a una de les cadires plegables de fusta, com les que posaven per la Festa Major del poble a l'envelat. Els avis també sortien al pati força sovint, sobretot els vespres ben sopat a fer tertúlia o a prendre l'aire. Cada tarda quan el sol començava a minvar l'avi agafava la regadora i regava totes les plantes sense deixar-se'n ni una. La veritat és que el pati feia goig. De tant florit semblava un jardí d'aquests de les cases dels senyors. I és que els meus avis no eren pas rics, però les plantes del jardí no tenien res a envejar a les plantes dels jardins de la gent de calés que vivia al poble.

De tant en tant, al pati s'hi colaven alguns animalons com coloms, sargantanes, cargols, o ratolins fins i tot. Era prou gran com perquè no ens molestéssim els uns als altres. I jo m'entretenia observant-los, fins que sortia l'avi i els feia fora. Bé, els feia fora si podia, perquè en ocasions les pobres bèsties no feien cas a l'avi i acabaven esclafades amb l'escombra, si no s'havien quedat abans atrapades en alguna de les trampes que l'avi col·locava en diversos llocs.

Recordo un cop que va aparèixer al pati una cabra i ningú va saber com hi havia arribat. Segons la teoria de l'avi, es devia haver escapat d'un ramat que solia pasturar pels voltants del poble i s'hauria despistat fins a arribar a la casa dels avis, i hauria saltat la tanca del pati aprofitant que algun veí hagués deixat una bala de palla al terra al costat del mur per la banda de fora. En tot cas, com que no va venir cap pastor a reclamar-la, l'avi la va vendre al carnisser del poble i en va treure cent pessetes. 


I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de setembre.

14 comentaris:

  1. Tot serà qüestió de deixar una bala de palla o una caixa a la finca del veí i el negoci està garantit. 😉

    Bon relat, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe, segur que ho devien fer a veure si se'n colava alguna altra... Gràcies per l'aportació sa lluna.

      Elimina
  2. he, he, he... un avi que sabia aprofitar les ocasions.

    Bon relat, Risto, has omplert de vida aquest pati blau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. Certament, vaig tenir un avi pagès i anaven per feina.

      Elimina
  3. Tenies un avi ben resolutiu, eh ! :) Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans no s'estaven d'hòsties. Anaven de cara a barraca. I no tenien tantes tribulacions ni remordiments de consciència.

      Elimina
  4. La meva família va passar dues dècades a una antiga casa del carrer nou, en un estat més que justet, però la veritat és que ens ho passàvem molt bé. Sempre hi havia gats i sargantanes, fins i tot en trobaves als calaixos de roba. Les nits d'estiu, després de jugar amb els amics al carrer anàvem a la terrassa i hi passàvem llargues hores jugant a cartes o al domino.

    Quins temps! Com ha canviat el poble!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ha canviat la societat, Lluís!! I, efectivament, Viladecavalls és un d'aquells pobles que en els darrers 20 anys s'han convertit en ciutats dormitori properes a una gran ciutat, en aquest cas Terrassa. Qui ha conegut la vida de poble, sap què vol dir se un infant "força" lliure.

      Elimina
  5. Allò que diuen: la infantesa és la nostra pàtria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte Xavier. Personalment, trobo que la meva infantesa va ser molt diferent de la dels meus nebots. No sé si la dels fills dels meus nebots serà tan diferent a la dels seus progenitors. Trobo que el canvi social dels darrers 30 anys ha estat enorme. Molt més que en els 100 anys anteriors.

      Elimina
  6. Sembla que estiguis relatant una vivència personal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és el cas, però sí que he conegut la vida a pagès i la vida de poble, i potser m'he inspirat una mica en aquella mena de vida lenta i amb menys estrès i maldecaps.

      Elimina
  7. Pobra cabra! Però segurament hauria acabat igual!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa anys, els animals no tenien l'actual estatus... haha.

      Elimina