Un conte per anar a dormir.

Un conte per anar a dormir - 2021 - Fina Veciana

- Vet aquí un club de futbol d'una ciutat anomenada Barcelona, que es passejava triomfal pels camps de futbol d'arreu d'Espanya i d'Europa. Els aficionats dels equips rivals, i fins i tot els propis rivals, l'admiraven i reconeixien la seva superioritat i l'espectacularitat del seu joc. Tothom coneixia de memòria els jugadors d'aquell gran equip que meravellava a uns i altres: Messi, Ronaldinho, Etoo, Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué... 

- Pare, ja me'l sé aquest conte. Me l'has explicat ja cinc o sis vegades aquest mes.

- Fill meu, però és que tu no pots arribar a entendre com ha canviat el conte, i com era el Barça de fa només una dècada.

- Sí pare, ja m'ho has explicat centenars, milers, de vegades. Les Champions, les lligues, les pallisses al Madrid, les pilotes d'or, els sextets...

- I mira ara. Mira on hem arribat! Un equip sense ànima, incapaç de guanyar el Granada a casa...

- Sí, això també t'ho he escoltat uns quants cops, i comença a cansar el conte.

- Ho sé fill meu. Però és que és tan gros tot plegat... que no me'n se avenir. Necessito desfogar-me amb algú.

 - Ja, però és que jo demà treballo i són les 0:00 tocades, i preferiria poder adormir-me sense sentir els teus planys.

- Bé fill meu, potser sí que tens raó i en faig un gra massa de tot plegat. Però és que vam ser els "putos amos", eh?! Gràcies a aquell Barça van guanyar un mundial aquells malparits!!

- D'acord, el que tu diguis, però ara em podries deixar dormir una miqueta?

- No pateixis que ja no et molesto més. Vaig a mirar Barça TV a veure si fan la repetició d'algun partit d'aquells d'escàndol.

- Au vés. I que gaudeixis! Bonat nit.

- Bona nit fill.

Aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes d'octubre.