"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 22 d’octubre de 2021

Un conte per anar a dormir.

Un conte per anar a dormir - 2021 - Fina Veciana






















- Vet aquí un club de futbol d'una ciutat anomenada Barcelona, que es passejava triomfal pels camps de futbol d'arreu d'Espanya i d'Europa. Els aficionats dels equips rivals, i fins i tot els propis rivals, l'admiraven i reconeixien la seva superioritat i l'espectacularitat del seu joc. Tothom coneixia de memòria els jugadors d'aquell gran equip que meravellava a uns i altres: Messi, Ronaldinho, Etoo, Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué... 

- Pare, ja me'l sé aquest conte. Me l'has explicat ja cinc o sis vegades aquest mes.

- Fill meu, però és que tu no pots arribar a entendre com ha canviat el conte, i com era el Barça de fa només una dècada.

- Sí pare, ja m'ho has explicat centenars, milers, de vegades. Les Champions, les lligues, les pallisses al Madrid, les pilotes d'or, els sextets...

- I mira ara. Mira on hem arribat! Un equip sense ànima, incapaç de guanyar el Granada a casa...

- Sí, això també t'ho he escoltat uns quants cops, i comença a cansar el conte.

- Ho sé fill meu. Però és que és tan gros tot plegat... que no me'n se avenir. Necessito desfogar-me amb algú.

 - Ja, però és que jo demà treballo i són les 0:00 tocades, i preferiria poder adormir-me sense sentir els teus planys.

- Bé fill meu, potser sí que tens raó i en faig un gra massa de tot plegat. Però és que vam ser els "putos amos", eh?! Gràcies a aquell Barça van guanyar un mundial aquells malparits!!

- D'acord, el que tu diguis, però ara em podries deixar dormir una miqueta?

- No pateixis que ja no et molesto més. Vaig a mirar Barça TV a veure si fan la repetició d'algun partit d'aquells d'escàndol.

- Au vés. I que gaudeixis! Bonat nit.

- Bona nit fill.


Aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes d'octubre.

10 comentaris:

  1. He, he, he... Hi ha pares que no poden parar d'explicar contes, ni quan ceixen els seus fills! Quina creu, pobre fill!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranyaria que el fill tingués malsons blaugranes per culpa del pare.

      Elimina
  2. Temps era temps !!.... hi ha d'haver temps per tot i no es pot tenir tot sempre !! ;) Ànims que ja tornaran els bons partits ;)
    Salut !!.

    ResponElimina
  3. Sempre va bé una mica de crisi per tornar a valorar els èxits.

    ResponElimina
  4. Un conte per a no dormir, pobre fill!
    I mira que n'hi ha molts com aquest. 😉

    Ben trobat!
    Bona tarda, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que els culés estem patint malsons tot i estar desperts.

      Elimina
  5. Ostres!!!! Molt bo!! 😂😂😂... Entenc a aquest pobre home que no acaba de supersr la davallada del club dels seus amors.
    Ara bé... tot por tornar a canviar... en els contes tot és possible 👍👍👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és Assumpta. Els contes poden tenir canvis inesperats de guió. A veure si aquest acaba bé...

      Elimina
  6. Quan mires d'on venim, és realment trista la situació actual... Però bé, pensa que abans de l'època triomfant també vam passar penúries. Tot són cicles.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord. Venim d'un cicle tan triomfant que qualsevol cosa que no sigui guanyar la majoria dels partits i per golejada ja és motiu de crítica.

    ResponElimina