"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 8 d’octubre del 2021

Reobren les discos.

 












Ahir per la nit van reobrir les discoteques a Catalunya, després de més d'un any i mig tancades per la pandèmia de la Covid. Avui als noticiaris hem vist les imatges de les cues que es van formar als accesos de les discoteques amb la gent mostrant el passaport de vacunació, obligatori per accedir-hi. També hem vist algunes imatges de l'interior d'alguna discoteca amb gent ballant, bevent, i xerrant, en alguns casos sense tenir la mascareta ben col·locada.

Molts joves tenien una gran necessitat de poder sortir de nit i relacionar-se després de tants mesos sense poder fer-ho amb normalitat. I molts empresaris del sector tenien la necessitat de reobrir els seus negocies per poder sobreviure. 

Personalment, la notícia no em fa  una especial il·lusió ja que cada any que passa trobo menys a faltar les discoteques. Sí que tinc ganes d'anar de concert i de poder allargar alguna nit anant de festa a algun lloc, tot i que a la meva edat quasi que prefereixo els locals amb música ambient, taules i cadires. Fint i tot sento certa vergonya aliena quan veig els balladors a la pista. Coses de l'edat...

6 comentaris:

  1. La edat no perdona ! ;) però si ets sents jove, la edat no importa !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no em sento tan jove, quan em sento un punt ridícul ballant a una discoteca...

      Elimina
  2. Tot i que sempre m'ha agradat molt ballar, les discos ja no són el que eren... i trobo molt bé si els joves s'ho passen bé, però no els envejo per a res. Moure el cap o el cul no és ballar. Com dius tu, coses de l'edat.

    Bona tarda, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc els envejo perquè avui dia tinc altres interessos i prioritats, i altres maneres de passar-ho bé.

      Elimina
  3. A mi ja no m'agradaven les discoteques ni quan tenia edat d'anar-hi. Hi vaig anar durant un període curt de temps, a l'institut, però després ho vaig evitar sempre que vaig poder. No acabo d'entendre l'afició que hi tenien alguns dels meus coetanis. Vaja, que a mi aquesta mesura no m'ha afectat gaire durant la pandèmia, que diguem...

    ResponElimina
  4. A mi de jove m'agradava per trobar-me els amics, beure i fumar algun peta. També t'he de dir que jo anava a discos on s'escoltava música alternativa i em deixaven entrar amb el xandall... haha

    ResponElimina