Avui es compleixen 200 anys del naixement, a Moscou, d'un dels escriptors més importants de Rússia i de la literatura mundial en general, Fiodor Dostoievski. Una persona que va patir força en la seva vida i que reflexa aquest patiment en els personatges de les seves novel·les. Si més no, en les que jo he llegit: "Crim i càstig", "El jugador" i "Els germans Karamazov". L'autor aconsegueix descriure amb gran profusió de detalls la psicologia dels personatges, els seus patiments, angoixes, debilitats, contradiccions i misèries vàries.
Si mai l'heu llegit, us el recomano.
Aquest estiu he llegit "Crim i càstig" en la traducció al català del Miquel Cabal Guarro... que és cosí germà meu.
ResponEliminaPosa una mica dels nervis aquest llibre, oi? Et poses en la pell del pobre xicot i...
EliminaEl patiment només es pot descriure magistralment, si ets tu qui el passa.
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Això diuen. Prefereixo no saber narrar-lo gaire bé doncs... ;-)
EliminaEspero aprofitar el bicentenari com a excusa per estrenar-me finalment amb l'autor. Fa mesos que tinc 'Nits blanques' a casa però encara no he aconseguit fer-li un forat per llegir-lo. Tinc en ment posar-m'hi les properes setames, però tinc una acumulació de llibres prou gruixuts que he de llegir en breu... però ja tocaria!
ResponEliminaEstaré atent als teus comentaris sobre Dostoievski. Jo tinc curiositat per llegir Tolstoi. A veure quan m'estreno.
ResponElimina