Com s'ha enyorat els Inadaptats aquesta darrera dècada de conflicte amb l'estat espanyol. Ahir, i abans-d'ahir, set anys després de la darrera ocasió (al recinte firal de Vilafranca del Penedés), la banda penedesenca va tornar a oferir un parell de concerts per als seus cada cop menys joves seguidors (en la quarentena la majoria) a la sala Razzmatazz barcelonina.
Va ser una hora i mitja de cançons i missatges polítics (ja fos en la veu del cantant, Àlex, o amb les banderes i pancartes que anaven apareixent a l'escenari. A destacar la gegantina bandera comunista que va apareixer darrera dels músics al final de xou). No van faltar la majoria dels himnes dels Inadaptats, ni les olles, ni fins i tot alguns pilars entre el públic.
Vaig retrobar-me amb alguns col·legues d'arreu del territori, la majoria castellers d'altres colles. Una nit per al record, amb uns Inadaptats encara en plena forma. Frisant per quan serà el proper retrobament.
No ens podem permetre adaptar-nos a les injustícies. Recordo haver vist fa anys questa banda en algun recital a Sants, tot i que no conec gaire els seus temes.
ResponEliminaSegur que van actuar sovint per Sants, coneixent la composició social del barri... Als catalans ens cal un punt de la ràbia que transmeten els Inadaptats.
EliminaNo els coneixia.
ResponEliminaCercaré els seus temes i veuré què tal ho fan.
Bona tarda, Risto.
No sé si t'agradaran ja que és un grup molt canyero. En tot cas, per a la generació de gent nascuda entre el 70's-80's, és un dels grups amb lletres reivindicatives (nacionalment i social), referents.
Elimina