Ahir vaig anar a fer un frankfurt al Gavatxons amb la meva neboda i comentant el tema de la poca roba que em compro, li vaig mostrar el pantaló de xandall que duia posat, adquirit a Cambodja aquest estiu durant les vacances per poc més de 6 euros. Em va respondre que imitava una marca anomenada Gucci (que no conec més enllà de la Moto Gucci), i que els pantalons de xandall d'aquesta marca podien arribar als 1.000 euros.
No m'ho creia, fins que em va mostrar alguns anuncis per internet i, efectivament, hi havia diversos models des dels 500 euros a més de 1.500. Vaig quedar garratibat. Un puto xandall 1.000 euros? Una peça de roba que a mi em va costar 6 euros la poden arribar a comprar per més de 1.000 euros? La gent és boja, o què?
És ben cert que el capitalisme fa perdre la xaveta a més d'un i d'una...
Jo sóc dels teus, no sóc massa mirada amb la roba. Si em pot costar sis euros, per a què pagar-ne mil?.
ResponEliminaBon dia, Risto.
Mira que hi ha coses interessants per gastar-se els diners...
EliminaComparteixo totalment amb tu l'inexplicabilitat de pagar preus desmesurats per una marca.
ResponEliminaVivim en una societat de l'estatus, les apareces i el culte a la imatge. Més preocupats per la forma que pel fons.
Elimina