Dia mundial del vòmit.

 

No sé si us ho he explicat algun dia ja, però enguany sembla que la canalla a l'escola està agafant tots els virus que no havien agafat durant dos anys de protecció per la Covid. Des del mes d'octubre he tingut poques jornades on no m'hagi faltat cap alumne, amb un clímax de 10 absències, un dia, cap al més de novembre si no recordo malament.

Aquesta setmana sembla ser que passeja per l'aula un virus que ataca la panxa, perquè avui he acabat la classe amb 7 alumnes menys, i una que estava mig catatònica, i la gran majoria amb mal a la panxa, i amb vòmits. Avui dues alumnes han tornat cap a casa, al migdia una i a la tarda l'altra, per sengles problemes estomacals, amb vòmits inclosos. A l'aula, evidentment. Quan aquests fets esdevenen, es munta una mena de revolució entre els alumnes que tenen ganes de veure l'obra d'art dels afectats, i també tota l'operació de neteja. 

No sé si sabíeu que ja no deixen utilitzar les tradicionals serradures de fusta per tapar el vòmit i escombrar-lo després. Ara hi ha una mena de sorra que no aixeca pols. El conserge m'ha dit el nom però no recordo.