S'amaga sota el roure
amb el llibre entre les mans
i quan comença a ploure
cauen gotetes i aglans.
Porta barret de palla,
espardenyes de set vetes,
i una camisa blava,
amb dues butxaquetes.
S'estira quan li ve son
amb el llibre damunt del pit
i plàcidament s'adorm
les fulles són el seu llit.
Un poema molt tendre per a una foto molt bonica.
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Gràcies Sa Lluna. Si escriure qualsevol cosa ja té la seva complicació, fer-ho en vers, encara més. Admiració per als poetes. Jo sóc un practicant esporàdic.
EliminaQue bonica!
ResponEliminaGràcies Carme. És molt difícil això de la poesia. Hehe.
EliminaCom que no veig signatura al poema he de suposar que és teu. Si és així: molt bo. I feliç dia de la poesia (encara que t'ho desitgi amb un dia de retard.
ResponEliminaDoncs sí Xavi, aquest és meu. Gràcies pels elogis. No sé si són tan merescuts, ja que sempre he trobat que la poesia no és el meu fort ;-). En tot cas, me n'alegro que t'hagi agradat.
Elimina