Mitja lliga al sac.

 

Estrena personal en un Barça - Madrid al Camp Nou, i dia històric per als culers amb elevades dosis d'emoció i passió. El Barça va poder derrotar l'etern rival (2-1) en un partit amb un guió que li hagués agradat escriure a qualsevol aficionat a un equip de futbol. Es va avançar el Madrid i semblava que la cosa acabaria malament, però a un minut del final de la primera part, Sergi Roberto va fer el gol de l'empat entre la bogeria col·lectiva.

El final del partit va ser encara més boig, ja que el Madrid va marcar el gol que desempatava el partit, obra d'Asensio, al minut 80, deixant l'estadi mut i deprimit, però encara quedava la inesperada, i salvadora, ajuda del VAR anul·lant el gol per fora de joc. Amb alegria renovada, l'afició va empènyer l'equip fins al final del partit, i tot i que tothom tenia la sensació que no perdre ja era un bon resultat per al Barça, en temps afegit, Kessié va rematar una assistència de Balde fent inútil l'estirada del porter Curtois. Bogeria col·lectiva, èxtasi total, i públic dempeus fins al xiulet final. Apoteòsic i crits d'eufòria desfermada de "Madrid cabró saluda el campió!"

Un partit per no oblidar per moltes raons.

Visca el Barça i visca Catalunya!!