He tornat a passar uns dies en bona companyia per la comarca del Berguedà, paradís boletaire tot i que aquesta tardor no està sent gaire benèvola a nivell de pluges, i poc bolet es pot trobar.
He fet nit a prop del poble abandonat de Peguera, on va néixer en Ramon Vila Capdevila "Caracremada", i també he tornat al Catllaràs, on hi ha el xalet de Gaudí, que ja han reformat externament però no interna. Encara no saben què hi faran amb aquest edifici que ja va ser hospital i allotjament a principis del segle XIX quan es treballava a les mines properes, i més tard alberg juvenil.
Ens ha fet un temps esplèndid amb poc fred per les alçades d'any que estem, però també teníem la llar de foc del refugi que ens ha escalfat les dues darreres nits.
Pel refugi del Catllaràs sempre passa gent, i enguany ens hem trobat uns quants terrassencs. Un parell del barri de La Maurina que venien a passar el dia i a fer una mica de brasa, i uns de la nostra quinta que ens ajuntàvem pels llocs de festa a Terrassa, i que ara viuen a Vacarisses un i a Tordera l'altre.
Avui he tornat d'hora al matí per no trobar-me la cua que em vaig trobar el dijous al migdia entre Gironella i Cercs. I he vingut sense parar-me ni un moment. A saber com deu estar la carretera a aquesta hora amb la quantitat de cotxes que han sortit aquest llarg pont.
 |
| Arròs de muntanya per llepar-se els dits. |
 |
| L'única casa que queda en peu a Peguera. |
 |
| El poble abandonat de Peguera. |
Doncs per aquí plou com si no hi hagués un demà.
ResponEliminaUnes bones fotos ens mostres.
Bona tarda, Risto.
Benvinguda pluja. Ara, posats a triar, sempre millor que no ens enganxi en un pont o cap de setmana.
EliminaQuan hi ha coses maques, sempre surten fotos maques.
Peguera té un encant especial. El vaig visitar per primera vegada fa 49 anys. Ja estava abandonat però hi havia més d'una casa amb teulada, portes i finestres.
ResponEliminaTinc entès que la darrera casa habitada va deixar de ser-ho l'any 1968. És a dir, hi vas arribar sis anys tard, hehe. A la darrera que queda en peu i amb sostre algú ho fa servir de refugi de tant en tant, ja que hi havia una taula i quatre cadires, i algunes ampolles buides d'alguna festa.
Elimina