Sóc d'aquell tipus de persona que sembla sortida d'un poble. Avui surto a comprar al supermercat abans de sopar per comprar quatre coses, i acabo tornant a casa una hora i mitja després, després de trobar-me tres coneguts d'aquells que feia molts dies que no trobava i un veí nou a la comunitat que encara no havia conegut i que al creuar-nos m'ha preguntat si era jo el president de la comunitat, i davant del sí, m'ha volgut explicar unes quantes cosetes.
Ja ho té això Terrassa. Segons com pots anar d'aquí cap allà de forma anònima i sense ni tan sols saludar ningú, i segons el dia pots trobar-te un munt de coneguts i saludats. I, és clar, jo sóc de la mena que m'agrada interessar-me per la gent coneguda i ser "simpàtic", i no me n'adono que ja m'he passat un quart o mitja hora fent treballar la llengua.
Em sembla que si visqués a un poble hauria d'anar a comprar al poble veí per no haver de passar-me les hores fora de casa. Bé, o potser com que sempre veuria els mateixos ja no tindria gran cosa a explicar ni preguntar i aniria més per feina...
Tot i viure en una ciutat petita, a mi no em diu res ningú, tret d'alguna salutació per educació al passar, que sol venir de la gent més gran.
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Deu ser qüestió de tarannàs personals, o potser hi ha un tarannà per pobles i ciutats...
Elimina