Una història albanesa.

 

Colpit quan ahir un albanès em va explicar que el seu pare era un entre el prop de 20.000 albanesos que van segrestar aquest vaixell, l'agost del 1991, per anar a Itàlia.

L'any 1985 moria el dictador Enver Hoxha, i va començar una lenta transició cap a la democràcia que es consolidaria l'any 1992 amb les primeres eleccions democràtiques. Entre una cosa i l'altra el país va passar una profunda crisi amb escassetat de béns de primera necessitat, i això va provocar que milers d'albanesos decidissin anar a buscar-se la vida a un altre lloc. 

I per què Itàlia? En primer lloc per la proximitat entre els dos països, separats per unes desenes de quilòmetres (de la costa est italiana a l'oest albanesa). En segon lloc, perquè molts albanesos va descobrir Itàlia a través dels anuncis promocionals per al turisme de la tele italiana que veien a les seves cases (durant la dictadura les televisions estrangeres eren prohibides).

Així doncs arribem al dia que milers d'albanesos es presenten al port de Durres per segrestar un vaixell i ho fan amb un vaixell de càrrega que acabava d'arribar de Cuba amb sucre.

Davant l'allau de gent, i forçat a fer-ho, el capità del Vaixell va posar rumb a la costa italiana. Després de gairebé dos dies navegant, i la prohibició de les autoritats de Brindisi per atracar, van fer-ho finalment a Bari, on els ciutadans albanesos serien conduïts fins a un estadi de futbol en desús. 

Les autoritats italianes van fer tot el possible per retornar els albanesos al seu país, i amb un bon grapat ho van aconseguir, però molts altres van poder escapar (davant la passivitat/complicitat policial) i quedar-se al país.

De fet, en l'actualitat es calcula que a Itàlia hi viuen prop d'1 milió d'albanesos.

Hi ha més albanesos fora del país que al propi país (uns 2'7 M a Albània i uns quants més repartits pel món. Les principals comunitats albaneses, a banda d'Itàlia, es troben a Grècia, Macedònia del Nord, Alemanya, Suïssa, Anglaterra...)

Ah, i els kosovars que també són albanesos (1'8 M).