Nou format de Champions.

 

Aquesta tarda s'ha fer el sorteig de la fase de grups de la Champions League. Una fase de grups que varia el format i passa a ser en forma de lligueta amb 8 partits (abans eren 6) contra 8 equips diferents (abans eren 3), això sí, sense doble enfrontament (anada i tornada) amb cada rival. Els primers de cada grup un cop acabada la lligueta passaran directament als 8ns de final, i els segons i tercers jugaran una ronda prèvia per derimir qui passa també als 8ns amb els 8 primers equips ja classificats. A partir d'aleshores, i fins la final ja es jugarà en mode eliminatòria.

Al Barça li ha quedat una lligueta prou accessible, sobretot tenint en compte que el rival de més entitat, el Bayern de Munich, jugarà de visitant a Barcelona. Els enfrontaments més complicats seran, probablement, a casa del Borussia Dortmund (finalista de la Champions l'any passat), el Benfica portuguès, i el Mónaco francès.

En tot cas, sembla que enguany la cosa va bé. Tres victòries de tres partits a la lliga, i bones sensacions pel que fa al joc i al to físic. No sé si es tracta d'una qüestió psicològica per l'efecte de l'estrena del nou tècnic, Hansi Flic, que faci que els jugadors estiguin extra motivats, o si realment aquest tècnic ha trobat la tecla del bon joc i la competitivitat. De moment hem vist que ha aconseguit que jugadors que semblaven defenestrats (Pedri, Rapinha, Lewandovsky, Íñigo Martínez, etc.) tornin a mostrar la millor versió.

Que duri. Visca el Barça!

El temassu del dimecres. Oasis - "Don't Look Back In Anger"

 

Ahir el grup anglès Oasis va anunciar el retorn, després de prop de 15 anys d'inactivitat, amb una mini gira per les illes britàniques i Irlanda. Creada a Manchester l'any 1991 van encapçalar el que es va anomenar el Britpop, al costat de bandes com Blur, Pulp, Suede, Radiohead...

Els Oasis tenen la curiositat de comptar amb els dos germans Gallager a la formació (Liam, cantant, i Noel, guitarra i veu), que tenien la fama de no tenir gaire bona relació, i que per aquest motiu van dissoldre la banda el 2009.

Personalment, mai he estat seguidor dels Oasis ni de la moguda Britpop, però ha estat inevitable no escoltar les seves cançons en mil i una festes o locals amb música. De fet, per aquest motiu, diria que només conec tres cançons d'aquesta banda, suposo que les més populars i que més acostumen a punxar-se. Una d'aquestes és aquest "Don't Look Back In Anger", inclosa a l'àlbum "(What's the story) Morning glory?" de l'any 1995.

De càmping per la Vall del Lord.

 

Des del dimecres he estat passant uns dies de relax, lectura, bicicleta, sèrie, menjar, beure, hamaca, etc., al càmping Aigua d'Ora de Llinars, a la comarca del Berguedà però a la frontera amb el Solsonès. A mig camí entre Berga i Sant Llorenç de Morunys. Un lloc relativament proper a Terrassa, amb grans paisatges, molt verd, rutes per anar amb bici o a peu, i ben fresquet pels vespres, cosa que s'agraeix especialment quan dorms a una furgoneta.

Al llarg d'aquests dies he fet tres sortidetes en la bici de carretera: al santuari de Santa Maria de Puig-Aguilar, a l'església de Montcalb a Guixers, i a Capolat. Sortides no molt llargues però amb rampes importants. Just per fer una mica d'exercici, gaudir dels paisatges i els llocs, i no passar massa calor. També vaig fer alguna excursioneta amb la furgo fins a Sant Llorenç de Morunys, i al mirador de la Creu del Codó des d'on es té una magnífica panoràmica de la Vall del Lord, la Vall d'Ora o del pantà de la Llosa del Cavall (de l'escassa aigua que queda).

He pogut xerrar amb gent de la zona que m'han explicat moltes coses interessants que no coneixia. Com per exemple que el pantà de la Llosa del Cavall ha quedat reduït a una mínima expressió no tan sols per la sequera, si no principalment perquè des de fa un parell o tres d'anys desvien l'aigua cap a Igualada, i ja mai ha recuperat el cabdal que havia tingut. Em vaig endur una desil·lusió terrible al travessar el pont que et porta a Sant Llorenç de Morunys venint de Berga al veure que ja no hi havia aigua a sota!!

L'experiència d'anar amb la furgo a un càmping ja l'havia experimentat fa un parell d'anys a la Garrotxa, a Mas Patxet, i vaig quedar-ne molt satisfet. Aquest cop diria que ha tingut coses millors i altres no tant. La zona on tenia la furgo era més maca, amb gespa i bones ombres. En canvi el bar, la piscina i els serveis eren una mica més lluny d'on era. I al bar d'enguany no feien els menús que feien a Mas Patxet, però tenien obert del matí fins al vespre. Vaja, que em sembla que repetiré a l'Aigua d'Ora.

Ermita de Sant Esteve de Sisquer.

Església de Montcalb.

Montcalb.

Vista del Pedraforca.

Paisatge amb vaques a Llinars.

Cascada de Llinars amb l'aigua ben marró per les pluges.

Panoràmica des del Mirador de la Creu del Codó.

També des del mirador.

Sant Martí de Capolat.

Cingleres a la Serra de Queralt(?).

L'APP definitiva: "Esmorzapp".

 

Ahir s'anunciava a les xarxes l'estrena d'una nova APP catalana, d'aquelles que gairebé es podria qualificar d'"estructura d'estat", l'Esmozapp. Una aplicació per als amants de la bona cuina i dels esmorzars contundents dels Països Catalans. Una eina que fins avui només existia en format mapa/web i que ara tothom es podrà descarregar al mòbil per saber on anar a fer un bon esmorzar en qualsevol indret dels Països Catalans. A més és una aplicació col·laborativa on els usuaris poden aconsellar nous bars/restaurants on s'ofereixin esmorzars de forquilla. Jo ja me l'he descarregat!

Il·lumineu la catalana terra.

 

Dissabte vaig tornar a pujar en bici al Monestir de Montserrat després d'un temps sense pujar-hi. La darrera pujada enregistrada en aquest bloc és del maig del 2021, però no descarto haver pujat algun altre cop entremig. Potser agafant el tren de tornada a Castellbell i el Vilar per no fer tants quilòmetres... Aquesta vegada vaig començar la ruta a la casa de colònies de Viladoms a Vacarisses, on havia quedat amb el Sergi, un amic que s'hi allotjava amb la família.

Vam quedar d'hora, a les 8:00 per no agafar les hores de més calor, i vam pujar per Sant Cristòfol. Abans de les 9:30 ja érem als peus del Monestir. Quatre fotos, uns ganyips, i cap avall per la carretera cap a Monistrol de Montserrat. I d'aquí a Viladoms en un tres i no res. Gran jornada i sempre especial ser als peus de l'emblemàtic monestir.

Bon inici amb gent de la casa.

 

Ahir va arrencar el campionat de lliga per al Barça amb un partit al camp del València, camp força hostil i rival històricament complicat, amb una treballada i important victòria (1-2), amb dos gols de Robert Lewandowsky (el segon de penal). El Barça va haver de remuntar el gol inicial del València, tasca gens fàcil i menys en estadis on l'afició rival pressiona tant, millorant el joc a la segona part (les circumstàncies obligaven) i no baixant mai els braços.

En aquesta actitud de remuntada hi van tenir força a veure l'esperit competitiu dels joves com ara Marc Casadó o Marc Bernal, Lamine Yamal, Cubarsí, Balde... Tots ells joves sorgits a la Masia que aporten aquest plus d'il·lusió i empenta que acaba contagiant la resta de companys.

No sé si en el futur, quan es recuperin jugadors importants actualment lesionats, el tècnic Hansi Flick continuarà donant minuts a aquests joves, però com a mínim ja hem pogut comprovar que es pot comptar amb ells en partits de la màxima exigència. I què voleu que us digui, però personalment m'omple d'orgull veure un Barça amb molts jugadors de la pedrera i catalans.

El temassu del dimecres. King Changó - "Don't Drop Your Pants".

 

Els veneçolans afincats als EEUU, King Changó, estan celebrant enguany el 30è aniversari de la seva fundació amb alguns concerts a l'Amèrica Latina. Malauradament ja sense el seu cantant original, el Blanquito, mor a causa d'un càncer l'any 2017. Els solia escoltar sovint a finals dels 90's i principis del segle XXI, i vaig tenir l'oportunitat de veure'ls a les festes de Santa Tecla de Tarragona l'any 1998, a la plaça del rei si no recordo malament. Tant de bo vinguin pel territori català per tornar-los a veure en directe i recordar bells temps.

Un nou govern poc d'esquerres i molt espanyolista.

 

Fa un parell de dies es va presentar el nou govern del PSC amb 16 Conselleries, 2 més que a l'anterior govern (la de Política Lingüística i d'Esports) i 6 més que al govern de Puigdemont. Un govern amb cares conegudes de la dreta catalana més casposa com l'Espadaler (ex Unió) i el Sàmper (ex Junts), algun de l'òrbita d'ERC (Francesc Xavier Vila a Política Lingüística i Sonia Hernández a Cultura) i un grapat d'antics alcaldes i altres càrrecs del PSC no gaire coneguts per ara.

Pel que fa a la Conselleria d'Educació, que ara passa a anomenar-se Educació i Formació Professional (cap canvi de govern sense canvis de noms), hi haurà al capdavant l'Esther Niubó, una professional de la política fa més de vint anys que no ha trepitjat una aula en la seva vida (és politòloga de carrera), i que va dir, literalment, que "l'escola havia nascut per ensenyar, no per salvar el català". Mala peça al teler...

No hi tinc cap esperança que aquest govern de dretes espanyolista faci avançar Catalunya en cap senti. Tanmateix, tampoc penso que ho facin pitjor que els d'ERC.

Retorn accidentat del MHP Puigdemont i investidura del nou governador de l'estat a Catalunya.

 

El passat dijous vaig anar al Passeig Lluís Companys de Barcelona a rebre el President de la Generalitat a l'exili, el MHP Carles Puigdemont, que tornava a trepitjar la Catalunya ocupada per l'estat espanyol set anys després de la seva fugida a l'exili de Waterloo.

Personalment estic molt allunyat ideològicament dels postulats polítics de Puigdemont i el partit que encapçala, però dijous vaig anar a donar suport a un President de Catalunya (un més i en van...) que ha patit la repressió de l'estat espanyol, i aquest fet va més enllà de posicionaments polítics.

Malauradament, les forces de repressió espanyoles, els Mossos d'Esquadra, van impedir que el President fes acte de presència al Parlament on s'havia de celebrar la votació per tal d'investir un nou President de la Generalitat, en aquest cas el socialista Salvador Illa amb el suport d'ERC i els Comuns. Tanmateix, les forces repressores no van aconseguir detenir el President tal i com tenien previst, ja que aquest va tornar a escapolir-se amb una altra acció d'escapisme digne dels millors prestidigitadors.

Avui el President Puigdemont torna a ser lliure a l'exili, i a la Generalitat hi tenim un ou governador de la colònia gràcies al suport d'un partit presumptament independentista a la deriva i dels blanquejadors del PSC més espanyolista i de dretes de la història. Se'ns faran llargs aquests propers 4 anys...

Rostres de Malàisia.

 

Tinc especial predilecció i interès en la gent quan visito un nou indret. Sobretot si són països llunyans on les diferències amb els rostres europeus als que estem acostumats s'incrementen. A Malàisia a més a més, hi ha una interessant barreja d'ètnies (malais, indis, xinesos, natius de desenes de tribus, etc.) que ho fa més divers. 

Com ja he explicar en altres ocasions, a l'hora de "robar" fotos de persones, tinc una habilitat desenvolupada per dissimular el moment de capturar la imatge, fent veure que estic badant i mirant cap a un altre lloc però apuntant amb l'objectiu del mòbil cap al rostre d'interès. Antigament amb la càmera compacta amb bon zoom les havia fet des de la distància i sense que els protagonistes arribessin a adonar-se que els estava apuntant, però la càmera cada vegada la trec menys de la motxilla.

Menjar a Malaisia i Singapur.

 

Una de les meves grans aficions, a banda de viatjar, i també quan viatjo, és el menjar. I una de les coses que més es poden gaudir quan es viatja al sud-est asiàtic és precisament la gran oferta gastronòmica que tenen aquest països. Malàisia i Singapur especialment per la barreja de cultures i ètnies, cadascuna amb les seves gastronomies particulars. Un espectacle per als sentits. I a més a més, baratet. Passin i vegin. Malauradament aquí no podreu olorar, tocar, tastar...