Tinc especial predilecció i interès en la gent quan visito un nou indret. Sobretot si són països llunyans on les diferències amb els rostres europeus als que estem acostumats s'incrementen. A Malàisia a més a més, hi ha una interessant barreja d'ètnies (malais, indis, xinesos, natius de desenes de tribus, etc.) que ho fa més divers.
Com ja he explicar en altres ocasions, a l'hora de "robar" fotos de persones, tinc una habilitat desenvolupada per dissimular el moment de capturar la imatge, fent veure que estic badant i mirant cap a un altre lloc però apuntant amb l'objectiu del mòbil cap al rostre d'interès. Antigament amb la càmera compacta amb bon zoom les havia fet des de la distància i sense que els protagonistes arribessin a adonar-se que els estava apuntant, però la càmera cada vegada la trec menys de la motxilla.
Tot i haver-hi molt bones càmeres de mòbils, una foto feta amb una bona càmera no té res a veure.
ResponEliminaTambé m'agrada molt fotografiar a les persones, sorprendre-les a moments naturals, sense cap pose.
Bona tarda, Risto.
Totalment d'acord. No hi ha color. Tanmateix, quan viatges i t'ha de moure força, acabes prescindint de moltes coses que ocupen molt espai i que t'incomoden anant d'aquí cap a allà. A Sud-àfrica vaig portar la càmera perquè un dels objectius principals era veure fauna. A Malàisia també l'he portat però l'he agafat en comptades ocasions.
EliminaSé que també t'agraden els rostres "naturals" ja que et segueixo al teu bloc. ;-)