"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 10 d’octubre del 2026

Diuen que el xalet de Gaudí és realment de Gaudí.

 

He passat un parell de nits al refugi del Catllaràs amb el Miki. Un parell de dies de relax en un entorn natural magnífic, cercant bolets inútilment ja que encara no han sortit, recollint llenya per cremar-la a la llar de foc i per cuinar amb brasa, fent una excursioneta al mirador de la Lluna per veure el Pedraforca, el Puigmal i La Pobla de Lillet, i coneixent gent peculiar que passen pel refugi: l'Abdel, un marroquí nascut a Guardiola de Berguedà fa prop de 50 anys i la Lili, una noia romanesa que l'acompanyava; i el Javi, un fumeta empedreït de 47 anys de Ciutat Meridiana i el seu col·lega Víctor

I avui abans de tornar hem tingut l'oportunitat de visitar, per primera vegada, el xalet de Gaudí, en una visita guiada que ni sabíem que es celebraria. Ens han explicat la història de l'edifici i que un expert de la fundació de Gaudí ha dictaminat que l'obra és idea del geni català, tot i que no va dirigir les obres i li van fer algun canvi de la idea original.




El Pedraforca des del mirador de la Lluna.


La Pobla de Lillet.


6 comentaris:

  1. Quina pena que no hagis fet una foto de nit al mirador de la lluna! ;-)
    Una foto molt original d'aquesta casa.
    Bona tarda, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja m'has donat la idea per a una futura visita. No ho he fet mai de pujar quan ha enfosquit. Ha de ser maco.

      Elimina
  2. Quan ni se sospitava que pogués ser d'en Gaudí, havia conegut aquest xalet, fa més de 40 anys. Era molt diferent, amb el sostre de pissarra negra i amb una escala senzilla. Aquesta doble escala ornamentada suposo que devia estar en els plànols originals. Fins i tot m'hi havia colat per una finestra i, amb una llanterna, havia inspeccionat l'interior.
    Amb aquesta darrera reconstrucció, el xalet fa molt de goig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que ens va comentar el guia de la visita, mai va tenir pissarra, sinó una mena de tela asfàltica que va acabar sent aliment de les vaques. Això devia ser quan van reconvertir el xalet en un alberg per a joves, que van haver de tancar per temes legals al cap d'una dècada més o menys.
      Suposo que quan van convertir l'edifici en un alberg devien canviar força l'estructura interior.

      Elimina
  3. Havia conegut el xalet, abans de que es convertís en alberg per a joves.
    O potser van haver-hi dues èpoques d'albergs?
    El guia té raó. De lluny ho semblava però no era pissarra, era una mala imitació.
    Abans de la restauració la meitat de les rajoles de tela asfàltica estaven caigudes i feien angúnia. El que no sabia és que se les mengessin les vaques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que va dir el guia, només va tenir una època (curta) com a alberg dels 70's als 80's. El que no vaig saber és quina llei va fer que haguessin de tancar l'alberg.

      Elimina