Aquesta setmana que avui acabem l'estadi olímpic Lluís Companys ha estat escenari de 4 concerts de comiat del grup osonenc Oques Grasses, reunint prop de 220.000 espectadors. Ahir es va celebrar el darrer concert que van oferir en directe TV3 i La 2 de TVE. No el vaig seguir, i fa temps que no segueixo els Oques Grasses. De fet, els vaig anar a veure un parell o tres de cops als inicis i van deixar d'interessar-me aviat. No perquè penses que no ho fessin bé, sinó perquè no m'interessaven prou i hi havia altres grups que m'interessaven més. Tampoc he anat a veure'ls cap de les quatre nits a Barcelona, ni molt probablement hauria anat ni que toquessin a una sala de Terrassa.
Tanmateix, he de reconèixer que no me l'esperava aquest èxit de convocatòria dels osonencs. Quan vaig saber que anunciaven un concert al Lluís Companys recordo haver pronosticat que no hi hauria problema per trobar entrades perquè probablement ni l'omplirien. El segon, el tercer, i el quart concerts vaig pensar que era una qüestió dels revendes que haurien comprat moltes entrades per poder fer negoci i que acabarien enganxant-se els dits. Però vistos els concerts, l'estadi s'ha omplert cada dia.
Diuen que aquest comiat té a veure amb les males relacions dels membres de la banda, sobretot amb el líder i cantant, el Josep Montero, i pels drets dels temes. Veurem quant triga el bo del Josep a iniciar un nou projecte en solitari ja sense haver de compartir ingressos i acords amb la resta del grup. Suposo que ara es podrà prendre unes bones vacances amb els calés que haurà guanyat amb els quatre concerts consecutius.
Per cert, que a mi ja em poden anar esperant a l'estadi Lluís Companys per anar a veure un concert. Ni dels Oques, ni del meu grup favorit. Passo d'aquests espectacles de masses, cars, amb aglomeracions, amb escassa visibilitat, amb so deficient, i amb problemes per accedir-hi. Malauradament aquest tipus d'esdeveniments comencen a estar de moda, i en canvi els concerts de proximitat i en petit format cada cop són menys. Una llàstima tot plegat. Per sort puc dir que he viscut una bona època de joventut gaudint de concerts en petites i mitjanes sales amb preus raonables.
Tot s'enfila que fa por!
ResponEliminaA mi també m'agraden més els concerts en petites sales, però ja fa molts anys que no hi vaig.
Bona tarda, Risto.
S'enfila perquè la industria musical aposta per aquest tipus d'esdeveniment de masses, on amb menys esforç es fan més calés.
EliminaVaig veure els Oques Grasses un parell de vegades en escenaris més petits. Una d'elles al Prat del Llobregat i ens va agradar molt. En una altra ocasió els vam veure a Montjuïc, a l'exposició, en un concert on van actuar més grups i solistes.
ResponEliminaSempre m'han agradat molt les lletres i les músiques del Montero.
Aquest darrer concert el vaig veure per TV3.
La meva filla va anar al primerdels concerts i coincideix amb el que dius: estaven lluny de l'escenari i no van gaudir els Oques Grasses, com quan actuen en llocs més petits.
El que sí que penso que és positiu és el retrobament de la tribu, en el bon sentit de la paraula.
Una tribu multitudinària que cantava a cor, en català i de memòria, les cançons del grup.
Tot suma per la causa de la llibertat.
Totalment d'acord. El més positiu de l'extraordinari esdeveniment és que la música en català mostra múscul i és capaç d'omplir grans escenaris.
Elimina