El "temazo" del dimecres. Bad Manners - "My girl Lollypop"

Aquest dissabte tornen a Catalunya (a la sala Estraperlo de Badalona més concretament) els mítics Bad Manners, banda skatalítica anglesa en actiu des del 1976. Aquesta banda anglesa no es prodiga gaire per les nostres terres, així que val la pena viure en directe una de les millors festes skatalítiques que encara es poden veure i viure. El seu cantant, ànima màter de la banda, és un skin-head de proporcions gegantines que és un autèntic home-espectacle.

Avís: aquest vídeo conté imatges que poden ferir la sensibilitat dels espectadors.

Els malparits fatxes espanyolistes de l'Asociación por la Tolerancia (jajaja, quin nom tan graciós per a una colla d'intolerants contra tot el que soni a català) han penjat aquest vídeo infecte i fastigós, a més de cutre (quin pèssim actor que necessita llegir el guió dins de la seqüència) per denunciar amb molt mal gust una suposada marginació als pares que volen escolaritzar als seus fills en castellà. Consideren que això hauria de ser el més normal del món, però s'obliden, en primer lloc, de que això és Catalunya, i en segon, que el sistema d'immersió lingüística català ha estat validat per experts lingüistes, pedagogs, polítics, etc., etc.

M'agradaria saber que n'opinarien aquests Tolerantes si uns quants pares marroquins o xinesos es plantegessin que volen una educació pels seus fills en les seves llengües respectives. Defensarien potser llavors la llibertat d'elecció de llengua? Si a Madrid, o a Saragossa un grupet de pares marroquins reclamessin el mateix que ells reclamen aquí, segurament els tractarien com a bojos sense remei. O encara pitjor, demanarien la seva repatriació o encara pitjor... Però, és clar, aquí el problema no és de llengües, sinó d'identitats, i està ben clar amb quin país s'identifiquen aquests cràpules. Jo els recomano que per no continuar patint i poder fer vida plena i joiosa en la seva llengua estimada, se'n vagin Aragó avall i ens deixin tranquils.

Recordeu amics, la nostra llengua és el català. Catalunya=català, España=castellà, País Basc=Euskera, Anglaterra=anglès, França=francès... doneu corda al català i no us faci por fer-lo servir davant de nouvinguts o de "nouvinguts" amb més de trenta anys a la nostra terra. No sigueu maleducats i canvieu la llengua. Si voleu que siguin catalans permeteu que aprenguin el català. Si no ho volen ser i no el volen parlar, que no us faci vergonya fer servir la vostra llengua!!!

Marxa de torxes en homenatge als terrassencs assassinats per les tropes borbòniques de Felip V el setembre de 1713.

Ahir es va celebrar un emotiu acte d'homenatge a les víctimes terrassenques de l'invasió borbònica-espanyola del setembre del 1713. Una marxa de torxes que va recórrer el centre de la ciutat, de la plaça vella fins al convent de Sant Francesc, al final del passeig Compte d'Egara (on es van refugiar els terrassencs durant l’atac de les tropes del general castellà Feliciano de Bracamonte), i de tornada fins a la plaça de la Torre del Palau on s'havia desplegat una gran estelada i on es va realitzar l'acte final amb la ballada del Drac de Ca n'Aurell, un parell de pilars d'uns quants Minyons amb l'ajuda dels presents, i el parlament final.

La gran afluència de gent a l'acte, en comparació amb altres anys, pot ser deguda, en part, a la implicació-participació-organització del grup municipal d'ERC. Cal recordar que aquest acte fa uns quants anys que es celebra gràcies a la iniciativa de la CUP de Terrassa, juntament amb d'altres col·lectius alternatius de la ciutat. L'increment d'assistència també es degut, amb tota probabilitat, a les darreres agressions per part de la justícia espanyola a la nostra llengua i sistema educatiu.

Podeu veure com va anar la jornada en aquest vídeo d'un tal Gil Ventura, que he trobat per la xarxa, i que em sembla molt ben fet per l'escàs temps que ha tingut per editar-lo.

El Tribunal Superior de Justícia? de Catalunya? i l'immersió lingüística.

Ja hi tornem a ser amb els nacionalistes espanyolistes del TSJC que insisteixen a imposar la seva llengua (l'espanyola) en el sistema educatiu del nostre país. Es veu que no els acaba d'agradar això de que el castellà sigui considerat com una llengua estrangera més (tot i que els resultats de les proves de nivell i els estudis sobre el coneixement de les diverses llengües a Catalunya demostra que els estudiants catalans adquireixen a la fi de la seva escolaritat un nivell molt similar en català i castellà, no així en la tercera, l'anglès, i no protesten per aquest motiu).

Davant de l'amenaça al sistema educatiu català, ahir va sortir la consellera d'ensenyament, Irene Rigau, per recordar que el sistema d'immersió lingüística a Catalunya ha estat validat en nombroses ocasions per especialistes lingüistes i per altes instàncies europees. I que la Generalitat acompleix amb els requeriments de l'estat espanyol de que els estudiants catalans adquireixin (també) al final de la seva escolaritat la llengua de l'estat, cosa que hom pot evidenciar si es passeja per qualsevol carrer, hospital, bar, cinema, camp de futbol, etc., del nostre país. Va dir la consellera que tornaria a enviar tots els documents (informes, estudis, estadístiques) necessaris per mirar de convèncer a les autoritats judicials de que la seva inquietud i preocupació per la llengua de l'imperi és del tot innecessària.

A mi m'hagués agradat molt més una compareixensa de la consellera una mica més guerrera. Del tipus ja estem farts d'atacs i intromissions a Catalunya, i que ja poden dir missa els espanyols que a Catalunya farem el que creguem oportú. I que no ens sotmetrem a la voluntat dels colonitzadors per molt poderosos que se sentin. I que com continuïn donant pel sac i insistint amb el tema, acabarem deixant de banda el castellà i ens centrarem en l'anglès que és molt més important, o fins i tot el xinès que serà llengua de negocis en el futur immediat. I que vagin assumint que això és Catalunya, i la nostra llengua el català, i que a qui no li agradi pot anar aquí al costat, a l'Aragó per exemple, on no tindran problema per escolaritzar als seus fills en la seva llengua.

Jo com a part afectada en tot aquest batibull per la meva condició de docent, em vaig fent a la idea d'un possible escenari d'insubmissió a les lleis espanyoles. Total, el que passa dins de l'aula queda en la privacitat de l'aula, i sempre podré negar davant d'un tribunal possibles acusacions. De fet, en tots aquests anys d'immersió lingüística a Catalunya, se sap de molts casos de mestres que han continuat exercint en llengua castellana sense que això els hagi suposat cap problema amb la justícia. Així que endavant les "atxes"!

Nou curs, nova aventura.

Abans-d'ahir el programa informàtic del Departament d'Educació encarregat d'assignar les vacants i substitucions als mestres de la borsa d'interins-substituts, em va assignar una plaça a Terrassa, a l'escola Germans Amat de La Maurina, a un 83% de jornada, i ahir ja em vaig incorporar a la nova feina amb il·lusions renovades i amb la incertesa de em trobaré en la nova destinació (nous companys, nous alumnes, noves instal·lacions, nous horaris, etc.).

Es tracta d'una escola amb més de mig segle de vida i que té els dies comptats, ja que han obert una escola nova al barri (Roc Alabern) i ja no entren nous alumnes. Ja només queden cinc grups, de segon a sisè. Això implica que el claustre de mestres sigui també bastant reduït, no passant dels onze mestres comptant la de religió que només treballa unes hores a la setmana. Es tracta d'una escola singular, no només pel fet de portar més de cinquanta anys oberta, sinó que també per la composició de l'alumnat, amb prop d'un 90% d'alumnes procedents de la nova immigració (bàsicament marroquins, i alguns sudamericans i negres africans).

Un altre característica de l'escola, compartida amb la gran majoria de les escoles, és la composició bàsicament femenina del claustre. Només som dos mestres mascle, per nou femelles, i és possible que en un parell de mesos em quedi solet, ja que el company mascle es jubila. Aquest és potser un dels aspectes que pitjor valoro de la meva professió, ja que els homes estem en franca minoria. No tinc cap problema amb les companyes, però una xic més de proporcionalitat no aniria gens malament, ni pels alumnes, ni per les relacions laborals entre companys i companyes.

Fins al dia 12 que no comencin les classes tenim temps per adaptar-nos a la nova realitat, per enllestir-ho tot per quan arribin els alumnes, i per anar coneixent-nos amb els companys. Aquest any ens han deixat una mica més de temps de preparació que el darrer curs, i això s'agraeix. Tot i així, ja començo a tenir ganes de conèixer als Ibrahim, Yassin, Butaina, Ali, Jennifer, Patricia i companyia. Per a mi serà un gran repte haver d'educar a un grup tan culturalment diferent al que estic acostumat. Seran gaire diferents aquests nens i nenes a la resta dels que he tingut fins a dia d'avui? Amb quines dificultats em trobaré? Quantes coses puc aprendre noves? Espero que tots els dubtes es comencin a resoldre aviat... 

Volem bisbes catalans?

Notícia apareguda a l'edició digital del diari Avui-El Punt d'avui:

"Veïns de Palau-solità i Plegamans han denunciat que mossèn Germà Prats, el capellà de les parròquies del municipi, Sant Genís de Plegamans i Santa Maria, serà traslladat perquè feia les misses en català. Els denunciants afirmen que la decisió l'hauria pres el bisbe de Terrassa, mossèn Josep Àngel Saiz Meneses, com a càstig després de les queixes d'un grup de feligresos. El trasllat es farà al setembre a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes..."

Llegint aquest tipus de notícies és fàcil que a un se li activin les neurones d'autodefensa identitària, i odiï amb més força, si cap, a les institucions i dirigents eclesiàstics. Coneixent el full de serveis del bisbe de Terrassa, Jose Ángel Sainz Meneses, hom pot arribar a creure's la notícia publicada. És notori l'espanyolisme d'aquest senyor, i no m'estranyaria gens que cedís davant les crítiques de quatre feligresos inadaptats, amb poca sensibilitat per lo català. I als d'aquí que els bombin. Total, si cada dia hi ha menys feligresos, com a mínim tinguem contents als pocs que queden.

Quines ganes tinc de que tota aquesta colla de fanàtics i intolerants comenci a desaparèixer de les nostres vides, i deixin de donar pel cul (literalment alguns). Cadascú que cregui en el que vulgui, però que no intenti convencer als demés de que les seves creences són les úniques i verdaderes. I que a sobre vulguin imposar la llengua de l'imperi...

I pensar que aquesta secta encara rep diners de l'estat.

El "temazo" del dimecres. Queen - "The show must go on".

Ahir vam actuar a la festa major de Vilafranca del Penedès, i hi vam descarregar tres "pepinos" com són el 3d9f, el 2d9fm i el 4d9f. Ens va quedar el regust amarg de l'intent de pd8fm que va estar a un pas de carregar-se. Esperem que el descarregarem a la propera (La Mercè potser?). No està pas malament el resultat tenint en compte que arribàvem tot just de vacances, i que no és tasca senzilla mobilitzar a tants Minyons un dia laborable fora de Terrassa.

Ara només queda mirar endavant, i intentar atacar noves estructures que podem tenir a l'abast: 5d9f, 4d9fa, 3d9fa, 3d8ps?, 3d10fm... Tenim un bon grapat d'actuacions molt interessants per poder continuar creixent. L'espectacle ha de continuar!