Per Tots Sants "Castanyes".

Per Tots Sants castanyes,

per Nadal torrons,

per la Pasqua mona,

i tot l'any MINYONS!!!

Avui he passat un agradable migdia-tarda (potser que s'ho facin mirar això d'una actuació de prop de 4 hores i mitja) tot seguint la diada castellera de Tots Sants a través de la retransmissió en directe via internet de TV3. Haig de reconèixer que m'ha impressionat força la capacitat dels verds per lluitar fins a l'últim moment, tot i les adversitats. No és fàcil repetir un castellàs com el 3d10fm quan t'acaba de caure al primer intent sense arribar a col·locar dosos. També té molt de mèrit atacar un altre senyor castell com el 2d9f després de dues patacades de consideració, però encara m'ha sorprès més la rauxa que han mostrat a tercera ronda apostant per una altre "papinarro" com el 5d9f amb alguna substitució rellevant al tronc. I passades les 16:00 de la tarda, després de més de quatre hores a plaça!

Tot i l'extraordinària actuació dels vilafranquins, crec que no hauran sortit del tot contents de plaça, ja que fa ja molts anys que el seu principal objectiu és descarregar el castell de 10 pisos, i després de prop de 30 intents, encara no se n'han sortit. I aquest any semblava que ho tenien tot de cara per aconseguir-ho (una soca amb fitxatges de pes que garantia aguantar qualsevol castell que se'ls poses a sobre, un munt de castells de 9 i gammes extres al llarg de la temporada, canalla ràpida i lleugera, motivació extra pel fet de rivalitzar amb els Minyons per aquest castell...), però una vegada més, no han pogut vèncer al monstre. Potser és el coco, però potser també haurien de començar a pensar que un castell tan pesat es fa difícil d'aguantar molta estona.

Els que han sortit més contents de plaça han estat els Xiquets de Tarragona que, qui ho havia de dir, han estat capaços de dur la "tripleta màgica" fins a Vilafranca, en unes èpoques on normalment els Xiquets ja estarien descansant. Molt meritòria l'actuació dels Xiquets que a més han executat uns castells prou macos, i han pogut arrossegar a un gran nombre de camises. Pel que fa als Capgrossos, han repetit l'actuació de Girona amb el 4d9f, el 3d9f, i el 2d8f. Segur que surten satisfets a mitges, ja que tot i que sembla que remunten una mica el vol després d'un agost i setembre molt durs, haguessin volgut portar el 2d9fm com l'any anterior. I els Borinots han donat un pas endavant carregant el 3d9f en segona ronda, que segur que encara es podran plantejar descarregar enguany en les actuacions de nivell que els queden. Han completat l'actuació amb el 5d8 d'inici i un 4d8 final.

Ara doncs, torna a ser el torn dels Minyons en aquest "duel" amb els verds per assolir el més gran dels castells, el 3d10 amb folre i manilles. I espero que si a la nostra Diada hi ha algun contratemps com els que han tingut avui els verds a la seva diada, puguem aixecar-nos de la mateixa manera que ho han fet ells, i no haguem de renunciar de bones a primeres a tot el que s'ha treballat durant molts assajos.

Girona: Tensió - Ràbia - Patiment - Calma.

Aquest diumenge els Minyons actuàvem a la plaça més castellera del nord de Catalunya, la nostra segona plaça, la Plaça del Vi de Girona, en motiu de les Festes de Sant Narcís. Enguany les expectatives eren màximes ja que havíem anunciat el monstre dels monstres, el 3d10 amb folre i manilles, a primera ronda, i si la cosa anava bé teníem en cartera el 5d9 amb folre, i qui sap si el 2d9 amb folre i manilles, i fins i tot el pd8 amb folre i manilles, que tots sabem que per Girona no cal ni assajar. ;-)

El diumenge em vaig aixecar amb un nus a l'estomac que va anar desapareixent a mesura que s'apropava l'hora d'enlairar el monstre. L'hi tenia total confiança, sabia que l'havíem assajat bé (potser millor impossible), que la gent del tronc estava molt confiada amb aquesta estructura, que el folre i les manilles no fallaríem, i que la soca seria de les millors de sempre amb molts minyons i terrassencs vinguts per fer la gesta, i bona col·laboració de gent d'altres colles i dels Marrecs i els Capgrossos. Només faltava confiar que la canalla no dubtés i tot havia de sortir bé. Però si hi ha alguna cosa difícil de controlar per molt que s'assagi, és l'estat anímic de la canalla, i quan ja havíem col·locat els dosos a l'estructura i semblava que la cosa tenia molt bona pinta, l'anxeneta i l'aixecadora no ho van veure clar i van decidir no pujar més enllà dels sisens. Incredulitat, sorpresa i molt de sacrifici a la desmuntada del castell, i crits de la gent que baixava reclamant la repetició del castell. Però, malauradament, no es va poder convèncer a l'anxeneta titular, i es va decidir rebaixar pretensions i fer el 3d9f amb folre per agafar confiança i encarar nous reptes. Gran decepció!

En segona ronda, després d'un 3d9f més treballat de l'habitual degut als canvis de posicions als pisos superiors, vam encarar l'altre gran repte de la jornada, el 5d9f, amb ganes, però amb un punt de frustració evident i perjudicial. I va passar el pitjor que ens podia passar. Ens va tornar a caure el castell maleït just abans de la segona aleta. Massa feina al tronc des de bon principi per un castell que es fa molt llarg. Probablement ens haurem de replantejar reforçar algunes posicions clau del tronc del castell que no acaben de funcionar i que es fa evident. Tant per a dalt com per a baix. Bàsicament a la rengla. Crec.

De la caiguda del cinc resulta que el meu germà Albert va rebre un fort cop, i em va venir a buscar l'Ogro per avisar-me que el tenien a dins l'ajuntament. Era la primera vegada en dinou anys fent castells que em passava i la veritat, no li desitjo ni al pitjor dels meus enemics. A l'entrar a la sala dels "ferits" em vaig trobar al meu germà estirat a una llitera agonitzant pel dolor a l'esquena, i a un canell, tot i que em va alleugerir una mica comprovar que movia els braços i les cames amb normalitat, tot i el dolor. Van ser uns moments d'angoixa que vam passar fins que va acabar l'actuació i una ambulància va recollir a l'Albert. Per sort, els metges dels Marrecs i el Rosset de Minyons van estar en tot moment al costat del meu germà i van ajudar a passar una mica millor tota l'angoixa. I no em puc oblidar de la Gemma "pipes", que va estar en tot moment al costat del meu germà i el va acompanyar fina a l'hospital, i del seu marit, el Carles Argelagós, que em va acompanyar a mi a l'hospital i després ens van tornar cap a Terrassa, ja amb la tranquilitat que el meu germà no tenia cap lesió greu.

Així doncs, per a mi la tornada no va resultar tan trista com per a molts dels meus companys de colla. Segur que la majoria d'ells devien baixar amb una frustració immensa i amb una mala llet considerable per l'ocasió perduda. Jo, en canvi, ja havia passat els moments d'indignació i els patiments per la salut del meu germà, i tornava content per la notícia que no havia estat res. Ja ho veieu, com pot canviar l'estat d'ànim en uns instants.

Espero que el meu germà estigui recuperat aviat i que no es perdi la Diada de la colla del diumenge 27 de novembre (crec que és l'únic minyó que ha pujat a totes les manilles des del 2d9fm carregat del 1993). Allà els Minyons hauríem de completar la feina feta amb el 3d10fm, i encarar també altres grans castells que tenim molt a l'abast. Ens queda un mes de feina per polir aquests castells i per demostrar qui som, que ja toca. No estem tenint sort darrerament. Esperem que enguany, per la Diada, canviï la nostra sort.

La selecció catalana de Corfbol al mundial de la Xina.

Aquests dies s'està disputant a la Xina el campionat mundial de Corfbol, i hi participa de manera oficial la selecció nacional catalana, amb un equip format per un bon grapat de jugadors i jugadores terrassencs (recordar que aquest és un esport mixte), ja que Terrassa és el bressol d'aquest esport, força minoritari encara, a Catalunya. Tot i les dificultats pressupostàries per aconseguir competir a la Xina, finalment l'equip català es troba en disposició de fer un magnífic paper en terres asiàtiques.

Tot i les poques llicències federatives d'aquest esport, s'ha de destacar l'alt nivell que han adquirit els esportistes catalans en poc temps, tenint en compte els resultats obtinguts en els darrers campionats internacionals. Enguany l'equip nacional s'ha marcat l'objectiu d'arribar fins a les semifinals d'aquest important torneig, on mai ha passat de la vuitena posició. De moment ja han demostrat les possibilitats reals imposant-se a l'equip Txec en el primer matx de la fase classificatòria. Tenint en compte que els Txecs van ser quarts en el darrer mundial, cal pensar que les coses poden anar millor que mai.

Per circumstàncies de la vida (els estudis, el lloc de residència, l'interès per l'esport en general, les casualitats) he tingut relació amb uns quants jugadors de l'equip nacional de corfbol, i també conec al president de la Federació de Corfbol de Catalunya, el Francesc Serra, que és alhora un company casteller als Minyons de Terrassa, i un gran patriota. Els desitjo a tots la millor de les sorts en el mundial, i esperem que aviat molts més esportistes catalans catalans puguin disputar competicions internacionals defensant els colors del nostre país amb normalitat.

Continua l'espoli.

Acabem de saber, després que el Conseller d'Economia Mas-Colell fes públiques les noves dades de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya, que Espanya ens roba uns 16.434 euros a l'any. És a dir, el dèficit fiscal arribà ja al 8'4% del nostre PIB. Res d'impactant tenint en compte que això de l'espoli ho venim patint des de fa ja un munt d'anys, i fins i tot, hi ha qui ho accepta en nom de la "solidaritat".

El Conseller ha fet públiques aquestes dades en aquestes dates amb la intenció de que uns quants catalans més s'indignin amb l'estat espanyol i obrin els ulls de cara a les eleccions del 20-N. Malauradament, vivim en un país de "solidaris" radicals que prefereixen patir retallades, tancaments d'hospitals, saturació a les aules, peatges, etc., abans que deixin als pobres andalusos sense PER, als pobres extremenys sense funcionaris, o als albacetenys sense AVE.

Collons! Ja sap tota aquesta gent les coses que es podrien arribar a fer amb 16.434 euros més a l'any? Saben la d'hospitals, escoles, biblioteques, llars d'avis, etc., que es podrien construir? I la de gent en llistes d'espera que podrien ser operats ja mateix? I la inversió en formació, investigació, educació, que es podria fer? I les carreteres, xarxes ferroviàries, ponts, túnels, que es podrien portar a terme? Per si voleu saber més de l'espoli i de la quantitat de coses que es podrien fer a Catalunya amb el que ens roba Espanya, podeu mirar-vos aquest vídeo.

És una llàstima que el senyor Mas-Colell no hagi esperat uns dies més a presentar aquestes xifres. Jo ho hagués fet el dissabte 19-N al vespre, en un especial televisiu amb uns quants convidats que ens poguessin explicar les seves penúries davant de tots els telespectadors: algun desnonat vivint al carrer; la mare viuda que ha de mantenir a sis fills i no rep cap ajuda de l'estat; el pare que no té feina i porta als seus trigènits als barracots que fan servir com escola; l'àvia amb la cama trencada que fa dos anys que s'espera per poder ser operada; l'empresari que ha tancat el negoci perquè entre peatges, transport i impostos no arribava a fi de mes... Segur que d'aquesta manera un grapat de votants potser s'ho pensaria una mica millor abans de deixar anar la papereta. O potser no, ves a saber!

El "temazo" del dimecres. Companyia Elèctrica Dharma - "La presó del rei de França".

Aquest dilluns la Companyia Elèctrica Dharma van fer el seu darrer concert, al Palau de la Música, després de 37 anys donant guerra i fent ballar a unes quantes generacions de catalans. Un nodrit grup d'amics i col·legues de professió els van voler acompanyar en aquest darrer concert, on es va homenatjar també a un antic membre de la CED mort fa vint-i-cinc anys, l'Esteve Fortuny.

Fins a sempre Dharma! Força Dharma!

Touré Yayà, patriota català!!!

L'any 2007 el FC Barcelona va fitxar a un mig desconegut migcampista marfileny anomenat Touré Yayà, que va formar part de la plantilla blaugrana al llarg de tres temporades, fins l'any 2010 en que va fitxar pel Manchester City anglès. Ahir, l'emissora radiofònica RAC1 va entrevistar telefònicament al jugador marfileny que es va expressar en un correctíssim català, après autodidàcticament durant la seva estada a Catalunya, i seguint TV3 per internet i llegint textos en català en l'actualitat.

Llàstima que no tots els ciutadans o exciutadans catalans tinguin la mateixa sensibilitat per la nostra llengua que mostra el bo de Touré Yayà. Hi ha encara un elevat nombre de persones vivint entre nosaltres des de fa un bon grapat d'anys que no són capaços d'expressar-se en català (ni ganes), ni per saludar. Està clar que aprendre o no la llengua catalana no és una qüestió de grans capacitats, i queda demostrat amb l'exemple de l'africà Yayà. Tant de bo molts catalans no catalanoparlants seguissin el seu exemple.

Podeu escoltar el tall radiofònic de Touré Yaya parlant català clicant aquí.

Minyons, ara és hora!

Encetem la setmana decisiva de cara a l'actuació de Girona, amb grans expectatives i molta il·lusió per poder portar el "papinarru" del 3d10fm a la Plaça del Vi. Ens queden tres assaigs (dimarts, dijous i divendres) i una actuació (Festa del Local a la Plaça Vella) per demostrar-nos a nosaltres mateixos que tenim els megacastells a l'abast i que si hi som tots, no hi ha castell que se'ns pugui resistir. Ni tan sols l'infortuni de les lesions que ens ha tocat patir en els darrers dies, a puntals de la nostra colla.

Crec que tots els que anem per assaig amb assiduïtat tenim clar on estem i on volem arribar. Ens falta comprovar si amb tota la gent podem ser capaços d'enfilar amb garanties els castells que hem estat treballant darrerament, un pis més (3d9f, 5d8, 3d8p). Crec que es donen tots els elements necessaris per poder-nos plantejar tota aquesta gamma de castells el proper diumenge: Els troncs estan a punt; la canalla amb confiança i fineta; el folre i les manilles ja han donat mostres de la seva solvència; i la soca mai falla. Només cal confiar que molts més Minyons, uns quants afeccionats terrassencs, i algun company d'altres colles, s'animin a donar un cop de mà als assaigs per poder fer possible el somni.

Crec que ens ha arribat l'hora de triomfar "a lo grande" d'una vegada per totes, i Girona és el lloc ideal per aconseguir-ho. En més d'una ocasió he sentit comentaris mig en conya, que hauriem de fer la Diada de la Colla a Girona, perquè allà ens sol sortir tot bé. Aquest any tenim l'oportunitat de comprovar-ho i fer-ho realitat, ja que portem grans castells en cartera. Així doncs, tothom a Girona!