30 d'Agost: Sant Fèlix.

Siusplau Sant Fèlix, porta'm en el dia d'avui uns grans castells per la meva colla, i una bona feina a títol personal. Si ho fas així, prometo deixar el cubata a terra quan passis davant meu a la processó del vespre.

Amén.

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Cant de l'enyor"

Amb el pas dels anys, hom comença a sentir enyorança del passat. Enyorança de l'innocent infantesa, de la despreocupada adolescència, o de la descoberta del món adult. Amb l'inici del nou curs escolar, sovint recordo i enyoro les antigues retrobades amb els companys d'escola, els jocs compartits i les expectatives que ens creàvem dels nous mestres.

Aquest tema del Lluís Llach interpretat juntament amb la Marina Rosell i la Maria del Mar Bonet al camp del Barça l'any 1985 té una força emotiva impressionant, a banda d'una qualitat musical destacable. Llàstima que m'he aficionat al Lluís Llach al final de la seva carrera professional...

Amistats.

Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a comprovar que tenir bons amics dins del món casteller ens ajuda a omplir el pati d'asssaig en ocasions especials. Ahir va ser una d'aquestes, amb el primer assaig especial de la setmana per preparar l'exhibició de Sant Fèlix. Un bon grapat de gent de diverses procedències (a destacar els desplaçaments d'un bon nombre de Marrecs de Salt, solsonins, o tarragonins) van voler donar un cop de mà a la nostra colla per poder preparar bé les estructures que volem portar a Vilafranca. Ahir vam estar notables enlairant el 3, el 4, el 2 i el 5 de 9 fins a sisens. També cal valorar la presència de terrassencs, aficionats o amics de membres de la colla que també van decidir venir al local a donar-nos un cop de mà. Mil gràcies a tothom.

Per il·lustrar aquesta entrada he volgut recuperar un vídeo que vaig gravar al poble de Selo, a Java, Indonèsia, aquestes vacances, amb un pagès javanès molt simpàtic, amb qui vaig compartir una estona molt entranyable mentres em delectava contemplant la figura majestuosa del volcà Merapi. Tot i que d'entrada no les tenia totes quan me'l vaig trobar de cara per un caminet molt empinat envoltat de camps de tabac, amb el seu matxet de treball a la ma, de seguida vaig comprovar que els meus temors i les meves pors d'occidental, no tenen cap justificació raonable en un país com Indonèsia. Si us mireu el vídeo comprendreu el que us explico.

És probable que si, per exemple, a la processó de Sant Fèlix em trobés a un personatge local, amb un matxet a la mà, la meva actitud no seria la mateixa que vaig tenir amb aquest bon home indonesi. No sé del cert que faria, però el més probable seria que no m'aturés a intentar congeniar amb ell...

Intens cap de setmana casteller a les portes de Sant Fèlix.

3d9f dels Minyons a la Festa Major de Sants.

Aquest cap de setmana ha estat atapeït d'actuacions castelleres de gran nivell. Començant el dissabte a la tarda al Catllar, passant per l'Arboç del Penedès, Igualada, el barri de Sants, i Sitges. Entre totes elles s'han vist un bon grapat de castells de nou, i fins i tot una nova estrena en forma de 3d9fa per part dels Castellers de Vilafranca que demostren arribar a la seva festa major en plenes facultats. De la mateixa manera es presenta a l'actuació del 30 d'agost a Vilafranca la Colla Vella dels Xiquets de Valls, després d'encadenar unes grapat de "tripletes màgiques" en les seves darreres aparicions. Més dubtes planen al voltant de les altres dues colles, la Colla Jove Xiquets de Tarragona que ha patit algunes caigudes de castells de nou pisos al llarg dels mesos de juliol i agost, i la meva colla, els Minyons, que ens presentem a Vilafranca amb els deures fets per la nostra festa major a principis de Juliol, però amb una parada de prop d'un mes i mig (ja que la feina feta a Budapest no es pot considerar com a preparació) que implica un esforç doble per posar-nos a l'alçada de les expectatives generades. Tot i així, ahir diumenge vam demostrar un bon estat de forma al descarregar un 3d9f, i el 5d8 i 2d8f per partida doble, a Sants i a Sitges.

De cara a dijous, les diferents apostes de les quatre colles semblen bastant definides, tot i que ja se sap que sempre poden haver-hi sorpreses de darrera hora. Jo crec que els Minyons estaríem contents igualant l'actuació de la nostra festa major, amb el 3, el 4, i el 2 de nou. El cinc encara el veig una mica just, ja que tot just en portem cinc aquest any, però serà qüestió de veure que passa als assaigs... Les veus anuncien un Sant Fèlix sense 3d10fm per part dels verds. Una llàstima! Tot i així, diuen que es plantegen quatre "papinus" com el 3 i el 4 de nou amb l'agulla, el 2d8 net i el pd8fm. Suposo que a hores d'ara deuen estar resant al seu sant patró perquè cap dels seus pilaners titulars tingui problemes de darrera hora... Pel que fa a la Colla Vella, enguany arriben més forts i preparats que altres anys, tot i que amb la Vella es fa difícil fer apostes. Tant poden sortir de plaça amb els millors castells, si tot els va bé, com acabar amb més llenya que ningú si se'ls torça la cosa com en anteriors ocasions. Es comenta que tenen en cartera el 5d9f, el 9d8, el pd8fm, i no sé si algun altre gran castell, però cal recordar que fa temps que la Vella no ens ofereix una diada tan atapeïda de grans castells, i es fa difícil fer pronòstics... La Colla Jove de Tarragona surt, a priori, amb més dubtes que la resta. Les caigudes acumulades aquests darrers dos mesos, i la gran pressió que s'ha generat al seu voltant com a conseqüència d'haver estat la quarta colla convidada en detriment de la Colla Joves de Valls, després de quinze anys ininterromputs amb els vermells actuant a Sant Fèlix, generen molts dubtes al voltant d'aquesta colla tarragonina. Sonen veus però que els liles podrien assajar castells com el 5d9f i el 9d8 per portar a Vilafranca...

Tant avui com demà, els Minyons tenim assaigs especials per afrontar el màxim de preparats una de les jornades castelleres més esperades de l'any. La cosa pinta bé, i ahir vam demostrar que la feina feta a principi de temporada ha estat important. Llàstima el pilar, que sempre obre horitzons per arrodonir grans jornades, i que aquest any no podrem enlairar gaire amunt. Però crec que hem de anar al ritme dels assaigs i de les darreres actuacions, i no d'il·lusions. Encara queda molt temporada pel davant per recuperar els gran pilars, i d'altres estructures, i no cal córrer, ni estirar més el braç que la màniga. Sovint una gran colla no es defineix únicament per l'alçada dels seus castells, sinó per la capacitat de fer front a les adversitats i per la regularitat. Així doncs, esperem que enguany per Sant Fèlix, puguem oferir el màxim de les nostres possibilitats. 

A tope Minyons!!! 

Dia 17 - Què bonic és viatjar, què bonic és tornar.

Vista aèria de Terrassa, tot i que encara no tenim aeroport... afortunadament!

Aquest matí he arribat a la terminal 1 de l'aeroport del Prat a les 11:30 del matí després de prop de vint hores de viatge i dues escales incloses, a Singapur i a Istambul. Això de les connexions aèries és una de les creus dels viatges de llarg recorregut (i sembla que els d'Ibèria estan disposats a fer-nos passar per Madrid per anar a qualsevol lloc del món. Al final haurem de passar per Madrid per anar a Saragossa...). Espero que quan siguem un país normal, pugui viatjar pel món sense haver de fer tantes parades.

Tot i el cansament i les poques hores (mal) dormides, sempre reconforta tornar a casa després d'uns dies a fora. Tornar a menjar el que m'agrada. Tornar a veure als amics. Tornar a fer castells. Tornar a transitar pels carrers de la meva vida. Tornar a veure a la família. Tornar a veure la meva tele. Tornar al meu pis, al meu llit, al meu lavabo... En fi, tornar. Com diria aquell "y volver, volver, volver"...

Aquest vespre els Minyons comencem els assaigs especials per preparar Sant Fèlix. Aquest cap de setmana tenim dues actuacions d'alta volada a la festa major de Sants i de Sitges respectivament. També m'agradaria passar alguna nit als concerts de la FMA de Manresa, i el dia 30 sabré si començaré el curs escolar treballant o no, a més de suar la cansalada a la plaça de la vila de Vilafranca, en una de les més importants i tradicionals actuacions de l'any. Vaja, que m'esperen uns dies de fortes emocions. Emocions a l'alçada de les que es puguin viure viatjant als llocs més llunyans del món.

Ara m'inquieta saber com m'afectarà el canvi d'horari i les hores de viatge. Tot i el cansanci, no descarto despertar-me de matinada a qualsevol hora, o no aconseguir agafar el són de cap de les maneres. A sobre, la calor no ajudarà gaire. A Java no feia aquesta xafogor horrorosa.

Dia 16 - Visita llampec a Jakarta i tornada.

Parada ambulant de menjar a Jakarta.

Avui m'he despertat amb piles carregades després d'una bona nit a l'hotel on m'he allotjat a Jakarta. És un hotel de la cadena Tune. Me'ls va recomanar el Txals, que té la mà trencada en els viatges per la zona del sudest asiàtic, quan vam estar a Kuala Lumpur i Bali l'any passat, i pel que he vist a la web de la cadena ja en tenen un bon grapat d'hotels arreu del sudest asiàtic, sobretot, tot i que he vist que també en tenen a Londres, i no sé si algun altre lloc d'Europa.

 



Moto-taxi de Jakarta.

 

He esmorzat al sempre entranyable "7eleven", també molt popular per aquesta zona i que acostuma a tenir una mica de tot el que es pugui necessitar quan hi ha gana o set. Fins i tot birres, que en aquest país islàmic, no sempre són fàcils de trobar. UN cafè Mocca i una muffin de xocolata m'ha deixat el cos prou bé com per iniciar una ruta a peu per anar a veure algun lloc destacable d'aquesta super poblada ciutat. He visitat la gran mesquita d'Istiqlal, on m'han deixat entrar en calça curta, i fins i tot m'han fet una visita guiada ben profitosa, ja que el guia-segurata es defensava el necessari en anglès. Al final de la visita m'ha demanat la "voluntat" per ell i pel "compintxe" de l'entrada, i ho he arreglat amb 10.000 rúpies per barba.

 

 

La mesquita era força gran. M'ha dit el guàrdia-guia que hi cabien prop de 200.000 persones, i que era considerada una de les de major capacitat dins del món islàmic. No hem d'oblidar, que Indonèsia és el major país musulmà en quant a nombre d'habitants amb aquesta religió, per sobre d'altres com ara Iraq, Iran, Pakistan, Egipte... També m'ha assenyalat els llocs on podien resar les dones i els homes, i la cúpula de 45 metres de diàmetre.

 



Gran mesquita Istiqlal de Jakarta.



 

Després de veure la mesquita per dins, i la catedral per fora, he anat a veure el monument nacional. Una mena de pirulí de prop de cent metres, en record de la independència. Hi havia llargues cues (de prop de 3 hores m'han dit) per pujar en ascensor fins a dalt de tot, així que m'he limitat a fer una volta pels voltants, i per la zona interior baixa, on hi ha tot una sèrie de representacions de la història indonèsia fetes amb figuretes i maquetes bastant ben aconseguides.

 

Així doncs acaba el meu periple indonesi d'aquest estiu. Me'n vaig cap a l'aeroport que m'espera tot un dia de vols, connexions i trasllats. Ens veiem per Terrassa aviat, o per les places castelleres, o pels bars i concerts.

Dia 15 - El "temazo" del dimecres. Camarón - "Volando voy".

Com que avui no he fet gaire cosa d'interès  mes enllà d'anar enllacant transports per arribar novament a la capital, Jakarta, us deixo amb un dels temes mes populars cantats pel Camaron, tot i que ideat per Kiko Veneno, per uns dels millors albums de flamenc fussio que s'hagin fet mai: "La leyenda del tiempo". Quin no ha cantat alguna vegada aquest tema al ritme de les palmes...

 

Demà serà el meu darrer dia indonesi i tinc la intenció de fer  una visita llampec a la capital. Res, els edificis mes representatius, i algun basar. Demà us explico.