Quo vadis Minyons.

Intent de 3d10fm a la Diada dels Minyons d'ahir.

Ahir els Minyons vam actuar al Raval de Montserrat amb motiu de la nostra XXXIVa Diada de la Colla. Com cada any per aquestes dates, hi havia un bon gruix de camises malva: dels minyons que no fallen mai, dels minyons que apareixen per assaig a partir del mes d'abril, dels minyons que només venen a les grans actuacions, dels minyons que només venen quan es fan castells a casa, o dels que simplement van aparèixer a la Diada després d'uns quants anys sense deixar-se veure. Tots, repeteixo, tots, són benvinguts, sigui quin sigui el seu grau de compromís amb la colla.

Pel que fa als castells intentats, la veritat, es que vam sortir tots bastant decebuts. La raó és que no ens en vam sortir amb el principal objectiu de la diada, que no era altre que el 3d10fm. Tot i els magnífics assaigs de dijous i divendres, on vam col·locar sisens amb suficiència i durant una bona estona, a plaça ens va tornar a fallar quan ja hi havia els dosos col·locats. El retard en la pujada de l'anxeneta i l'aixecadora va resultar fatal per l'estructura que va acabar cedint quan les dues petites ja enfilaven el pis de setens. Els que ho miraven a plaça comentaven convençuts que el castell es podria haver carregat amb suficiència de no haver-se retardat tant la canalla, i fins i tot, amb opcions de descarregar, en funció de com hagués respost el tronc del castell si sona l'aleta. I es que la psicologia als castells és molt important i als del tronc se'ls va fer massa llarga la pujada.

Després de l'ensopegada vam continuar amb decisió l'actuació, atacant el 4d9f (que hauria estat el tercer castell en cas que haguéssim descarregat el 3d10fm, ja que el 5d9f ja s'havia descartat al darrer assaig del divendres), que es va descarregar sense problemes. En aquest punt, els tècnics van optar per continuar amb el 2d9fm (que ja havíem descarregat en les dues darreres ocasions que l'havíem intentat), que va quedar en solament carregat, amb la qual cosa esvaïa els dubtes d'un possible nou intent del 3d10fm, tal i com molts minyons desitjàvem. Vam acabar l'actuació baixant pistonada amb un 3d8 bàsic degut a les baixes i a l'estat mental de la canalla.

Després de comprovar que la sort no ens està acompanyant gaire últimament en les grans exhibicions, crec que cal fer una anàlisi seriosa d'on estem i d'on volem arribar, dels punts forts i els punts dèbils a nivell intern, de les oportunitats i les "amenaces" a nivell extern. Així que... al loro! Que no estamos tan mal.

Hi havia qui, en calent, després de l'actuació d'ahir al migdia, ho veia tot negre i col·locava als Minyons molt lluny de la resta de les grans colles del moment. Jo crec que moltes colles (per no dir totes menys una) envejarien estar en la situació actual dels Minyons. Quantes colles es poden plantejar els castells que ens plantejàvem els Minyons per aquesta diada (3d10fm, 5d9f i 2d9fm)? És cert que enguany hem perdut gamma al no poder plantejar-nos castells amb el pilar, però després de veure com està evolucionant el nou pilar de les noves generacions, crec que aviat tindrem moltes alegries. Qui s'hagués imaginat fa cinc anys un 2d9fm amb dos quarts nous, un quint nou i un sisè nou? Quantes colles són capaces de reunir la gentada que hem tingut al pati d'assaig els darrers dies? Gent d'un fotimer de colles castelleres, terrassencs i fins i tot, un equip de rugbi sencer.

Un dels aspectes en el que hem de millorar considerablement, és el de l'entrada de nous castellers de tronc. No pot ser que no disposem de més de cinc castellers per pis, quan hi ha colles més "petites" que en tenen set o més (Gràcia, Sants, Barcelona, Joves, Jove, Vella, Vilafranca...). És important poder anar introduint a nous castellers al tronc, i castells com el 7d8, o el 9d7 són perfectes per a anar rodant a aquests castellers. A banda de tenir a molta més gent motivada i contenta. Crec que les successives tècniques de la colla sempre han tingut molta por a fer canvis i a treure a segons qui del tronc d'un castell. L'exemple de les darreres incorporacions de gent nova, i el nivell que han mostrat, demostren que cal mirar millor el pati d'assaig per comprovar que hi ha gent de sobres capacitada per agafar el relleu. No divinitzem el fet de poder pujar al tronc dels castells, ja que hi ha suficients exemples que confirmen que molta gent està capacitada (i il·lusionada) per fer-ho.

Un altre aspecte que ens està donant molts maldecaps en les darreres temporades, és el de la canalla. Enguany hem estat de sort de poder comptar amb dues germanes molt compromeses i decidides, però no es pot deixar tota la pressió de pujar en mans de dues nenes. Hem aconseguit introduir a un nou acotxador en els grans castells, però aquesta estadística és del tot insuficient per una colla com els Minyons. No sé com s'ha de fer, ni perquè no aconseguim que la canalla que tenim a l'assaig progressi, però crec que aquest aspecte és vital quan s'aspira a fer castells dels més alts. Cal més col·laboració a l'assaig de canalla per poder fer més proves? Doncs busquem nous col·laboradors. Calen nous sistemes d'assaig per fer que la canalla progressi més ràpidament? Doncs imitem, copiem, investiguem com ho fan la resta de colles.

Un altre aspecte molt millorable és el grau de compromís dels minyons. Tot i que som una colla que ens podem plantejar grans reptes com el 3d10fm, o assajar un monstre com el 4d10fm, després resulta que no podem portar el 4d9f més enllà de les actuacions punta per manca de camises a la resta d'actuacions. Si els Minyons no podem fer el 4d9f almenys vuit o deu cops l'any degut a la manca de camises, això vol dir que no estem al nivell de la resta de colles "grans" en aquest aspecte. I el compromís també es demostra als assaigs. Tant per l'actitud que es pren quan es fan les proves, com per l'horari d'arribada a l'assaig, l'atenció i el silenci... no crec que jo sigui el millor exemple en aquest sentit, però segur segur que tampoc dels pitjors. Bé, com a mínim puc dir que porto més de vint anys donant el "callo" encara que sigui al 80 per cent. N'hi ha que demanen el 100 per cent durant unes temporades i ara el seu compromís no arriba ni al 10 per cent. Hauríem de plantejar-nos per què hi ha gent que deixa de venir a fer castells o ve molt menys del que venia. Gent nova que entra per la porta del local n'hi ha un bon grapat cada any, però això després no es tradueix en pinyes més grans a les actuacions. Per què serà?

Bé, i moltes més coses que caldrà anar analitzant i que esperem puguin resoldre els futurs equips tècnic i directiu. Als que han estat enguany, donar-los les gràcies per l'enorme feina feta i les hores dedicades, i si continuen, tindran tot el meu suport.

La feina, feta.

Ahir al vespre els Minyons vam fer el darrer assaig per preparar els castells de la nostra 34a Diada de la Colla. Igual que el dijous, vam tenir molta gent al pati, i vam poder enfilar els tres castells que ens il·lusionen per diumenge, el 3d10fm, el 5d9f i el 2d9fm. Si dijous vam poder comptar amb una nombrosa representació del món casteller amb companys d'un bon grapat de colles (Reus, Tarragona, Guissona, Súria, Valls, Solsona, Sants, Sabadell, Granollers, Cornellà, Vilafranca, Mallorca, Salt, Manresa, Esplugues...) que van aguantar, pacientment i estoica, fins prop de la una de la matinada, ahir ens van venir a donar un cop de mà els nous amics dels Carboners, l'equip de rugbi de la nostra ciutat, que van gaudir de valent, pel que vaig poder copsar, sent esclafats, estampits i trepitjats. Moltes gràcies a tots/es (Carboners i Carboneres!!! Amics per sempre!!!).

I pel que fa a la feina feta, doncs no es podia fer millor. Quatre castellassos com podeu comprovar en la fotografia que il·lustra aquest comentari, que van anar molt i molt bé. Una torre que comencem a fer quasi xiulant, un 3d10fm que vam dominar sense angúnies fins a sisens (aguantant allà dalt una bona estona), i un 5d9f que només ha de recuperar credibilitat a nivell psicològic, ja que està demostrat que a l'assaig està per arribar molt més lluny del que vam veure a Girona.

En fi, Minyons, com deia el cap de colla: molta calma i a fer-ho com sabem fer-ho. Ah! I va per l'Aitor Tilla! ;-)

Crítica de cinema. "El professor" (Detachment).

Normalment, no acostumen a agradar-me les pel·lícules ambientades en el món escolar, ja que no solen mostrar mai la realitat que es viu dins les aules. Més aviat presenten als mestres com superherois superdotats que sempre tenen la resposta adequada a les situacions més rocambolesques que els guionistes es puguin arribar a imaginar.

La realitat de les aules acostuma a ser bastant més complicada del que ens mostren a les pel·lícules, i el final de la història no sempre acaba amb èxit, com acostuma a passar a la gran majoria d'elles. Sempre he cregut que per fer una pel·lícula realista del món docent, caldria deixar unes quantes càmeres ocultes dins les aules sense el coneixemt-consentiment de professors i alumnes... aleshores sí que observaríem el peix que s'hi dóna dins.

El cas de la pel·lícula que ahir vaig anar a veure, es troba al costat més tremendista de la visió educativa, i potser exagera un punt de vista totalment derrotista i dramàtic de la situació. De fet, no hi ha moments "bons" en tot el metratge, més enllà d'alguna situació còmica d'algun professor passat de voltes, o alguna escena tendra entre personatges de sexes oposats.

Més enllà de les típiques situacions de conflictivitat que es pot trobar tot professor dins de les parets d'una aula d'institut (violència, indisciplina, passotisme, manca de respecte a l'autoritat del mestre o als companys...), al protagonista de la pel·lícula se li ajunta la gana amb les ganes de menjar: té un passat fosc que el turmenta; es creua amb una prostituta adolescent maltractada i se la porta a casa per ajudar-la; se li suïcida una alumna i se sent culpable; se li mor l'avi que té a un hospital mig abandonat i amb alzehimer; la companya de la que s'ha enamorat li gira l'esquena perquè es pensa que s'ha fregat amb una alumna; etc., etc. vaja, només li falta agafar la sida i que l'acomiadin per acabar d'arrodonir el drama.

En definitiva, encara espero que arribi la pel·lícula de professors amb la qual em pugui identificar. Ni ensucrada i benintencionada, ni dramàtica com si la vida dels mestres fos un martiri permanent.   

El poema del 3d10fm descarregat.

Primer 3d10fm descarregat l'any 1998.

El Raval de gom a gom,

escalfa la fredor

d’un diumenge de tardor

a la Diada dels Minyons.

La plaça està expectant,

doncs diuen que els Minyons,

s’estan ja preparant

per enlairar un castell molt gran.

Ja s’enfilen els segons,

i el silenci es fa present.

La pinya són molts cordons

Però encara volen més gent.

Crida el cap de colla amunt sisens,

i les gralles l’acompanyen.

Soca, folre i manilles són ferms

I les mides no s’espatllen.

Pugen els més valents,

que són els de la canalla.

Sembla que pugen contents,

saben que això avui no falla.

El castell es descarrega

entre els crits de la plaça.

Tot i que hi ha hagut molta brega,

ara tothom s’abraça.

El "temazo" del dimecres. Especial Vaga. Inadaptats - "Orgull de classe"

Avui, jornada de Vaga general, he pensat que aquest tema d'Inadaptats vindria com "anell al dit" per expressar la gran ràbia que portem a dins molts dels ciutadans que hem sortit al carrer a protestar i a fer visible la nostra disconformitat i profund malestar amb la classe política dirigent, i les elits que mouen els fils i condemnen a una gran part de la societat a la misèria i la precarietat.

Hem de despertar. Hem de mostrar orgull de classe obrera i hem de demostrar que som més i que podem decidir i canviar les coses. No ens podem resignar, ni conformar, ni quedar de braços creuats. Ja fa anys que restem inactius davant les agressions i les retallades de drets, i cal posar-hi fre abans no sigui irremeiable.

Independència sí! Retallades no! Ni CIU, ni PP, ni PSC, mai més!

Minyons, la setmana decisiva.

Demà, amb l'avantpenúltim assaig de la temporada (dijous i divendres tornem a assajar), iniciem una setmana intensa d'assaigs, actuacions i festes, per celebrar la nostra XXXIVa Diada de la Colla. Esteu tots convidats a assistir als actes organitzats per l'ocasió (que podeu consultar aquí), i a donar-nos un cop de mà per preparar els castells que ens agradaria dur a plaça: 3d10fm, 2d9fm i 5d9f. O com a mínim això és el que s'ha anunciat que assajaríem.

Esperem que d'una vegada per totes ens surtin les coses rodones per poder assolir tots els reptes. Estem parlant de grans castellassos, però hem treballat dur tot l'any per poder descarregar-los, amb una mica de sort (que també compta). D'entrada, esperem comptar amb un bon gruix de gent aquests darrers assaigs per fer bones proves de tots els castells que puguin anar diumenge a plaça. Esperem que les condicions climatològiques no ens siguin adverses, que no plogui, i que no faci gaire fred.

Esperem retrobar-nos amb molts amics de moltes colles d'arreu que sempre ens han donat un cop de mà quan els hem necessitat. Esperem que molts terrassencs vinguin també pel local, a donar-nos suport i a gaudir de la nostra festa. I esperem que molts minyons inactius o d'aquells que apareixen solament per la Diada, tornin a fer-ho i vulguin que els Minyons continuem sent una colla de referència dins del panorama casteller, com venim fent des de fa més de trenta anys.

Apa doncs, faixa sota del braç, il·lusió màxima i a passar-ho bé!!!

La Fundació Bofill alerta que a Catalunya no es donen les condicions necessàries per implantar la jornada intensiva escolar amb èxit.

La fundació Bofill ha elaborat un estudi al voltant de la recent posada en marxa de la jornada intensiva a la gran majoria dels instituts catalans (71%), on conclou que aquesta, agreuja les desigualtats educatives i socials dels alumnes. Més enllà que hi pugui estar més o menys d'acord amb les conclusions de l'estudi, sobta que amb tan sols tres mesos de funcionament del nou horari, es pugui extreure conclusions tan categòriques.

La Fundació Bofill es basa en estudis d'organismes internacionals com l'OCDE on s'assenyala que "tot i que la quantitat d'hores lectives no té cap influència en els resultats educatius, ja que el més important és la qualitat de l'ensenyament que es dóna en aquestes hores, sí que està comprovat el beneficis que representa el major temps que l'alumne passa dins un entorn educatiu com el centre escolar". O sigui, que com els pares/mares o bé no en tenen ni puta idea, o bé passen completament dels seus fills, o bé no tenen temps per educar als seus fills, quantes més hores passin a l'escola, millor per la seva educació. 

Amb aquest argument, al final acabaran decidint que el millor pels alumnes és tornar al model "internat", i que només vegin als pares els caps de setmanes i en visites programades. D'aquesta manera s'igualaria tot molt més i tots els alumnes partirien amb les mateixes possibilitats. I de pas, els pares no haurien de patir per anar a recollir els fills a l'escola, banyar-los, fer-los el menjar, ni haver de discutir amb ells cada dos per tres...

O sigui, resulta que ara el problema ja no és tant el fet de si els alumnes aprenen més o menys a l'escola o a l'institut, ni si realment rendeixen durant l'estona que passen entre les parets de l'escola, sinó l'estona que passen fora d'aquesta. Però aquest problema és del sistema educatiu o del sistema laboral i social? Els estudis de rendiment acadèmic demostren que les tardes no són gens productives pel que fa als aprenentatges, degut al cansament acumulat, tant mental com físic. Però ara resulta que el millor és que estiguin a l'escola, encara que no ho aprofitin, a que es passin les hores a casa sense control.

Estic convençut que la millora educativa té molt menys a veure amb el sistema horari que no pas amb molts altres factors que tenen molta més influència en el rendiment acadèmic que no pas els horaris. Per exemple, l'interès i la implicació de les famílies en la formació dels fills, l'interès i la inversió dels poders públics en educació, la percepció social que es dóna al fet educatiu, la situació social, econòmica, i cultural dels alumnes...