"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 14 de desembre del 2012

Models de colla.


Ahir vam viure un interessant debat al local de la colla, al voltant del model de colla que (pensem que)tenim-volem. Un dels aspectes positius del debat d'ahir va ser el fet d'ajuntar-nos un bon grapat de minyons per parlar de la colla amb la intenció de fer propostes i aportar idees per millorar-la. Tanmateix, val a dir que només amb propostes i amb idees no s'aconsegueix millorar les coses. Cal implicacions personals, compromís, i molta autocrítica.

Tinc la sensació que la gent ha començat a preocupar-se per la colla ara, quan els resultats castellers no han estat els desitjats, o millor dit, quan altres colles han fet millors castells que nosaltres. Em sembla que hi ha més gent de la que ens imaginàvem que viu massa pendent dels rànquings castellers als mitjans de comunicació, i que viuen de manera dramàtica que haguem passat del segon o tercer lloc al cinquè. No crec però que la colla hagi canviat tant de fa un parell d'anys cap aquí. Si més no, pel que fa al "model" de colla.

La identitat d'una colla, o com a mínim la dels Minyons, no és una cosa que es pugui decidir en una assemblea o dins d'una junta. S'ha anat construint al llarg de tots aquests anys, i té molt a veure amb els orígens de la colla. El grup de col·legues del Centre Excursionista que van engegar tot això han marcat en gran part el tarannà de la nostra colla, i els actuals Minyons som hereus de la visió que ells tenien dels castells i que han anat transmeten als nous membres de la colla. Ens deien els de fora que som uns hippies-motxil·leros i que no competim. Doncs en part, i ni que sigui una petita part, tenen raó. A Terrassa la rivalitat es viu de manera molt diferent que a Valls, Tarragona o Vilafranca, i això marca bastant el tarannà d'una colla. A Minyons hi ha molta gent que no ve a "entrenar" per "guanyar", sinó a "assajar" per passar-ho bé una estona fent castells amb bons amics. I si darrera dels castells no hi hagués una vida social potent i una xarxa social acollidora, perdríem molt de potencial humà. Per molts minyons els castells són importants, però molt més ho és el fet de ser un lloc on s'hi troben a gust i poden fer-hi moltes altres coses a més a més dels castells. De fet, l'època daurada pel que fa a l'assoliment de grans castells per part de la colla, va coincidir amb la millor època en l'aspecte social. Quan els Minyons érem 150 a la comparsa del carnaval, o érem 120 de colònies, o cada diumenge ens ajuntàvem més de setanta al bar a veure les actuacions i a beure cervesa.

I constato, que la gent que arriba als Minyons no ho fan primerament pel seu gran amor a l'activitat castellera, ni perquè ho feia el seu avi i ho porten a la sang, ni perquè s'hagin emocionat després de veure'ns actuar al Raval. La gran majoria ho fan perquè tenen algun conegut a la colla que els porta un dia al local, i els engresquen dient-los que hi ha bona gent, bon ambient i molta gresca. No els convenceran dient-los que és súper xulo que et trepitgin fins l'agonia a la soca d'un 3d10fm, però sí que ho faran si els diuen que hi ha molt bon rotllo i bon ambient, i que això dels castells mola.

Per altra banda, no hem d'oblidar on realitzem la nostra activitat, si tenim la temptació de comparar-nos amb altres colles del mateix nivell o similar que la nostra. A Terrassa els castells són una activitat més de les moltes que es fan, i hem de compartir (competir) els recursos (humans i econòmics) amb aquestes: l'hoquei, el jazz, el futbol, els clubs esportius, les cases regionals, les entitats socioculturals, altres grups de cultura popular, la Fira Modernista, etc. Com deia el company Cesc Poch ahir, podem sentir-nos orgullosos de ser la millor colla de la zona no tradicional, tenint en compte la realitat del nostre entorn (menys ajudes i suports institucionals, major competència amb altres entitats culturals, esportives, socials..., més alternatives d'oci i lleure per la gent, menor interès dels mitjans locals...).

Crec que està molt bé això de debatre al voltant del que som. Però no ho hem de fer "degut" als resultats castellers, perquè penso que ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos. La colla no ha patit una transformació d'un any per l'altre. Ni fa dos anys érem els millors (amb perdó dels verds) ni avui som els pitjors. Simplement, estem vivint un període de canvi, un canvi de cicle que ens està costant d'assimilar per les enormes expectatives i exigències de la majoria dels minyons. Potser sí que cal millorar els castells, però això no té gaire a veure amb el model de colla. Això té a veure amb el compromís personal de tots i cadascun dels minyons a l'assaig i a les actuacions, a la motivació individual per millorar i fer millor les coses.

I aquesta necessitat de compromís també és extrapolable a la gestió de la colla. Tant a nivell tècnic com directiu. No podem esperar que sempre hi hagi uns altres que facin la feina, sigui la que sigui. Un dels principals inconvenients que ha tingut per la colla el creixement de la massa social, ha estat que molts dels que han arribat han vist que sempre hi havia altres que tibaven del carro. I aquest carro s'ha anat fent tan i tan gran que molts no s'han vist amb cor de posar-se al davant. Tot això sumat a la tendència cada cop més pronunciada de manca d'implicació i d'altruisme (voluntariat) de la societat en que vivim, ens porta a la situació actual. Podem ser sis-cents minyons a la Diada, però als càrrecs directius, sempre hi ha els mateixos trenta.

Potser fóra bo per poder avaluar de manera més justa i objectiva el que som, escoltar que es diu dels Minyons a fora de les quatre parets del nostre local. Us heu preguntat mai perquè als nostres assaigs especials ve gent de tantes colles d'arreu? I com pot ser que la millor colla del moment, la més mediàtica i la gran dominadora dels rànquings i dels concursos sigui la més xiulada i la més criticada?

dijous, 13 de desembre del 2012

Estan ben tarats aquests polítics espanyols...

Paco Vázquez, exalcalde de A Coruña. Un altre activista anticatalà.

"L'exalcalde socialista de la Corunya compara la immersió lingüística amb la persecució dels jueus".
 
 
No sé si se n'adonen els polítics espanyols que cada vegada que obren la boca per "rajar" dels catalans, fan que creixi el sentiment independentista entre la població catalana. A mi personalment, personatges com l'exalcalde de La Corunya, Francisco Vázquez, o el propi ministre d'Educació, Jose Ignacio Wert, l'Aznar, el Guerra, l'Ibarra, el Vidal Quadras, etc., etc., i etc., m'han anat inflant els ous de tal manera, que cada dia que passa tinc més ganes de poder viure en un país diferent al que ells governen i lideren. Ja no es tracta només de la meva identitat, la meva butxaca, i la possibilitat de poder prendre decisions sense haver de demanar permís a Madrid. És que tinc moltes ganes de poder oblidar-me de personatges com aquests, i deixar de patir mals de panxa cada cop que els sento parlar de Catalunya.
 
L'Última l'ha deixat anar l'exalcalde socialista de La Corunya, comparant dues coses incomparables. I no pel fet que als jueus se'ls perseguia per exterminar-los i als escolars catalans no, sinó que a més a més, aquest home deixa anar una mentida com una catedral en un mitja televisiu i es queda tan ample. Diu aquest desgraciat que a Catalunya es castiga als alumnes que parlen en castellà al pati de l'escola. N'hi ha per hostiar-lo fins que confessi que s'ho ha inventat o digui que algú li ha comentat sense haver-ho vist realment.
 
A Catalunya no es castiga a cap nen per parlar en castellà al pati. És més, ni al pati, ni a l'aula ni enlloc. Hi ha alumnes catalans que no parlen el català ni que sigui per aprovar les matèries (bé perquè no se senten segurs, bé perquè el pares tampoc ho consideren important, bé perquè no els agrada, o bé perquè els mestres els contestem parlin l'idioma que parlin), i no per això se'ls castiga o se'ls maltracta. Simplement no se'ls aprova. Hi ha alumnes de l'Eso que acaben els estudis obligatoris sense necessitat d'haver parlat el català, i m'estranyaria que per aquest motiu hagin rebut cap càstig. Molt menys encara quan xerren en la llengua que volen al pati de l'escola!!! I comparar aquesta fal·làcia amb l'holocaust nazi, és de ser un gran desgraciat, per no dir f.d.p.

dimecres, 12 de desembre del 2012

El "temazo" del dimecres. Bordon 4 - "Muñecos de trapo"


Aquest quartet nascut a Barcelona l'any 1978, va tenir la seva època daurada als anys 80 amb cançons com "Que cara más bonita", "Corazón de piedra", "Al Torete", o "Palacio de cristal". A l'estil de bandes de la mateixa època com Los Chunguitos, Los Chichos o Los Calis, una rumba "callejera" i "canalla" molt identificada amb les bandes de quinquis de l'època. Tot i així, Bordon 4 van composar unes quantes grans cançons amb lletres més "normals i corrents" que perduraran pels temps dels temps.
No es troben gaires bones gravacions d'aquesta banda a internet, però he trobat aquesta peça d'un programa de TVE, amb un tema força destacat.

dilluns, 10 de desembre del 2012

Navarro proposa la formació d'un govern d'unitat nacional.


Ostres, no sé qui collons li dicta al senyor Navarro les bestieses que de tant en tant deixa anar. Suposo que deuen venir dels seus amos de Madrid que cada dia deuen estar més espantats amb la possibilitat de perdre Catalunya. Per sort, sembla ser que ni el president Mas, ni el líder de l'oposició (sí sí, ha de recordar el senyor Navarro que ja no és líder de l'oposició i que amb una mica de sort en les properes ja el superaran C's i ICV), Oriol Junqueras, no el tenen gaire en compte (per no dir gens) en les seves negociacions i pactes per dur Catalunya a l'alliberament nacional i a la supervivència.
 
I qui creu el senyor Navarro que seria el candidat ideal per tirar endavant el projecte d'un govern d'unitat nacional? Ell mateix potser? Josep Borrell? Justo Molinero? Hòstia, quines ganes tinc que aquests socialistes acabin desapareixent d'una vegada per totes. Suposo que la gran majoria acabarà engreixant de vots als Ciudadanos, però encara n'hi haurà uns quants que realment pensin més en Catalunya que no pas en Espanya i acabin adonant-se que amb aquests líders, el país no pot anar millor de cap de les maneres.
 
M'ha agradat el comentari que li dirigeix un internauta al senyor Navarro a través del diari Ara, i tot seguit us el copio:
 
"Un govern "d'unitat nacional" per administrar l'escanyament i aturar el sobiranisme?
Tractes a més de 2.000.000 de catalans com a imbècils.
Som imbècils?
NO
Un govern d'unitat nacional és per a fer una Proclamació Unilateral de Independència, no per a fer el pallasso
."

diumenge, 9 de desembre del 2012

Horaris d'assaig...


He fet un petit recull dels horaris d'assaig d'unes quantes colles, ubicades en entorns molt semblants al nostre (Tarragona, Reus, Sabadell) i d'entorns ben diferents (Valls, Barcelona, Guissona), i salta a la vista que els Minyons som els castellers més noctàmbuls del món casteller entre setmana. Els nostres assaigs entre setmana, els dimarts de 22:00 a 23:30 o 0:00, no tenen cap justificació raonable més enllà de la mandra d'alguns minyons a l'hora d'agafar la faixa i dels (mals) costums que s'han anat adquirint al llarg dels anys.

Com es canvia una dinàmica com aquesta tan enquistada entre la gran majoria dels minyons? Doncs crec que solament es pot aconseguir amb una actitud ferma i decidida del proper cap de colla, amb molta pedagogia, i sense donar cap pas enrere. És a dir, si es decideix que els dimarts s'assagi de 21:00 a 22:30, s'ha d'exigir el màxim compromís a tots els castellers per complir amb els horaris (els de tronc més que ningú), i a l'hora convinguda s'ha d'acabar l'assaig amb el que s'hagi pogut fer. I si no s'ha fet més, no s'hauria d'allargar l'assaig i fer-ho pagar als que han estat puntuals i complidors, ni molt menys a la canalla que l'endemà ha d'anar a escola. 

Personalment, crec que el nostre horari d'assaig dels dimarts va en contra de l'assistència general, i de les possibilitats de rebre nova canalla. Quants pares estan disposats a tenir als seus fills fent activitats més enllà de les 22:00 d'un dia entre setmana? Quants acceptarien dur als seus fills a la colla si l'activitat es portés a terme entre les 19:00 i les 20:00 en comptes d'entre les 20:30 i les 22:00?

Segur que aquest no és l'únic problema que ha de solucionar la colla per millorar les coses, ni la solució a tots els nostres mals, però segurament és un dels aspectes on s'hi pot posar remei més clarament. Tant sols cal que el proper cap de colla ho tingui clar i no cedeixi, i que la resta de Minyons canviem els nostres (mals) hàbits...

Assaigs generals entre setmana d'algunes colles castelleres (l'assaig de canalla acostuma a ser previ).

Castellers de Barcelona: dimarts 19:30 - 21:15

Jove de Tarragona: dimarts 20:30 - 22:00

Xics de Granollers: dimarts 21:00 - 22:30

Castellers de la Vila de Gràcia: dimarts 20:30 - 22:30

Borinots: dimarts 20:00 - 22:00

Castellers de Vilafranca: dilluns torre i pilar 20:30, dimarts canalla i tronc 20:00

Colla Vella: dimecres 20:00 - 22:00

Colla Joves: dimecres 20:00 - 21:00

Saballuts: dimarts 20:00 - 22:00, dimecres aprenentatge 20:30 - 21:30

Gausacs: dimarts 20:00

Xiquets de Reus: dimarts 21:00, dimecres tecnificació 20:00

Xiquets de Tarragona: dimarts 20:30

Margeners de Guissona: dilluns 20:30, dimecres 21:00

dijous, 6 de desembre del 2012

A la merda la Constitución, el Tribunal Constitucional, i tots els que consideren a Catalunya una colònia més.


Aquest migdia, una "multitud" de 2.500 constitucionalistes (vaja, més fatxes espanyolistes que res) s'han reunit a Barcelona per reivindicar l'espanyolitat de Catalunya, en el dia de la "Constitución". Vaja, que el senyor Rajoy i la senyora Sánchez Camacho haurien d'estar preocupats pels més de 7 milions de catalans (la majoria silenciosa) que no han sortit avui al carrer a manifestar-se i a proclamar la seva espanyolitat. Segons les seves teories, doncs, es pot concloure que la major part dels catalans som independentistes i anticonstitucionalistes, oi?

Jo pensava que el dia de la "Constitución" la gent aniria a la mani a cantar coses com "porompompom que viva la Constitución", "Constitución sí, estatuto no", o "la Constitución mola mogollón"... però en canvi, pels carrers de Barcelona se sentien coses com "Catalunya es España", o "todos somos España". Vaja, que això de la "Constitución" acaba servint d'excusa perfecta perquè els espanyolistes més recalcitrants ens diguin als catalans el que podem i el que no podem ser. Segurament, la majoria dels que avui es manifestaven voldrien també una revisió de la carta magna, però un canvi per tornar a enrere, i per assegurar-se que Ejpañia no es podrà "trencar" mai. Com si no s'hagués "trencat" ja prou...

Sincerament, a mi aquesta "Constitución" me la porta bastant fluixa, i no tinc cap interès en reformar-la, revisar-la o modificar-la. Simplement la vull oblidar ben aviat. Jo vull una Constitució catalana d'un país lliure i sobirà, sense imposicions espanyoles i d'acord amb els temps que vivim, en una societat del segle 21, i no pas del 19 com la que avui celebra 34 anys.

dimecres, 5 de desembre del 2012

El "temazo" del dimecres. Pantera - "Walk"


Brutal tema de la ja dissolta banda texana Pantera, que va aconseguir vendre milions de còpies dels seus discs a la dècada dels 90. El consum descontrolat de drogues per part del seu cantant, Phil Anselmo va ser un dels detonants de la seva divisió l'any 2003. Jo els vaig veure un parell de cops en directe, i he de reconèixer que és de les coses més contundents que he escoltat en la meva vida.