Xavier González, un jove artista terrassenc força interessant.

Llegeixo al diari La Torre que l'artista terrassenc Xavier González exposa la seva col·lecció titulada "L'alegria del salt" a la Fundació Arranz Bravo de l'Hospitalet de Llobregat. Segons la informació de la notícia, és la primera exposició individual que l'artista presenta a Catalunya. Vaja, jo pensava que a Terrassa ja havia exposat la seva obra en algunes galeries d'art, però potser em confonc... 

Ja he comentat en alguna ocasió que el meu gust artístic no és gens refinat, i les meves habilitats artístiques són més aviat tirant a pobres (no passava del sufi en dibuix a l'institut, i tampoc puc dir que em quedés embadalit a les classes d'història de l'art). Però recordo haver vist alguna obra d'aquest autor i haver pensat que m'agradava el que veia. A banda de dominar les tècniques pictòriques, els seus dibuixos m'entren bé pels ulls. Molt millor que algunes suposades obres mestres dels Picasso, Miró, Tàpies i d'altres farses.

Joan Cavallé: "La concentració bancària afavorirà que les cooperatives guanyin quota fins al 10%"

 

Ciutadans de Catalunya: si volem una banca ètica i arrelada al territori (català), ja podem anar traient els estalvis i les nòmines (qui en tingui) dels bancs que dominen el mercat, i que basen la seva acció en l'enriquiment màxim de les seves cúpules directives (sovint mitjançant estafes als propis clients, lladrocinis varis, inversions gens ètiques, etc., etc.). A prendre pel sac el Banc Sabadell, La Caixa, Bankia, Santander, BBVA, Banco Popular...

(Llegiu aquesta interessant entrevista del diari Ara al director general de la Caixa d'Enginyers, Joan Cavallé)

A Caixa d'Enginyers tenen clar que no són una entitat financera corrent, i per això han llançat la campanya comercial Som diferents . Baix nivell de morositat, àmplia base social pròxima al soci, escassa dependència del mercat majorista de finançament i creixement equilibrat. Aquesta llista és la que enumera Joan Cavallé per definir la gestió de la cooperativa de crèdit professional. L'entitat va augmentar un 7% els recursos de tercers gestionats i el benefici net es va situar en els 8,5 milions d'euros el 2012, un 49% més que l'any anterior.

Vostès s'han beneficiat clarament de la desaparició de model espanyol de caixes, no?

Queda clar que, malgrat el nostre creixement sostingut des de l'inici de la crisi del 2007, els clients que vénen els robes a la competència. És veritat que hi ha un gran desencís al sector, i també he vist un estudi d'Ernst & Young que especifica que un 15% de la població volen canviar d'entitat financera.

La quota en dipòsits de la gran banca ha crescut. Quina part del pastís es poden quedar les cooperatives?

Primer m'agradaria destacar que les cooperatives de crèdit són la referència a tot Europa. El model és vàlid, i hem de tenir present que cap cooperativa europea ha presentat concurs de creditors els últims temps. El que sí que hi ha hagut ha estat un procés de concentració. Al mercat espanyol, el nostre sector compta amb una quota de mercat en dipòsits del 7%. Aquest percentatge podria incrementar-se fins al 10% amb la reestructuració que s'està fent.

¿La concentració de bancs pot acabar amb la banca mitjana?

Ja està passant, perquè les entitats cada vegada han de tenir més volum per guanyar solvència. Al final, és possible que només Bankinter i Banca March quedin com a entitats mitjanes, a banda del sector de cooperatives. De fet, el Fons Monetari (FMI) ja ha parlat d'entitats financeres més centrades al territori, i al Regne Unit ja s'està replantejant una mica tot, amb la possibilitat que es rebaixin els requeriments regulatoris pels nous agents que vulguin entrar al sector financer.

¿És realment veritat que el sector ha perdut credibilitat?

El que creiem a la nostra entitat és que quan un cicle canvia un s'ha d'adaptar. Fa cinc anys tot el sector financer estava orientat només a créixer i molt pocs pensàvem en el servei. Justament per això hem preparat la campanya Som diferents , en què expliquem com ens relacionem amb els clients. Estem contents perquè els socis són els primers que ens recomanen. El 65% de les persones busquen informació a través dels amics i un 15% en les xarxes socials. I això ja ens va bé.

Llavors, quin és el pla estratègic de Caixa d'Enginyers?

Volem créixer, però sense perdre l'estabilitat. Hem d'assumir els mínims riscos, i que al balanç els dipòsits financin els crèdits, cosa que en moltes entitats no ha passat. El que sí que volem és augmentar la relació amb els clients, i que cada cop facin més coses a través nostre. Aquesta voluntat passa de manera necessària per augmentar la multicanalitat. La banca electrònica és bàsica en el nostre esquema.

I els clients demanen crèdits?

Tenim una reputació, una imatge de l'entitat. Nosaltres seguim amb l'activitat creditora. El total d'actius a finals de l'any passat va ascendir a 2.302,9 milions, fet que va suposar un creixement del 10,4% sobre el 2011, i el crèdit als socis es va situar en els 1.405 milions, un 0,8% més.

I la morositat...

L'any passat vam haver de fer un esforç en provisions, com tothom. La morositat va passar de l'1,5% al 2%, però queda clar que estem molt per sota de la mitjana del sector.

L'entitat també va passar els exàmens d'Oliver Wyman del 2012...

Sí, els tests ens van donar com a resultat que teníem un excés de capital. De fet, vam ser la tercera entitat amb més bons resultats i la cinquena en el supòsit més advers de l'examen. El coeficient de solvència consolidat del grup es va situar en el 12,71% a finals de l'any passat, és a dir, més de tres punts per sobre del mínim exigit.

És necessari ampliar capital?

No ens cal, tot i que tenim el permís de l'assemblea per augmentar recursos els tres anys vinents.

Qui diu que el jovent no és creatiu?

L'altre dia tornant d'una visita al MACBA (per cert, de qualsevol cosa en diuen art...) amb els i les alumnes de cinquè de primària de l'escola on treballo, una alumna m'explicava un nou sistema d'emborratxament entre el jovent. Es veu que darrerament es porta el suca-tàmpax (anal i vaginal) i el gota-gota ocular com a noves formes d'absorció alcohòlica. Es veu que d'aquesta manera l'alcohol arriba abans a la sang i la sensació d'embriaguesa és major i més ràpida. 

Casualment, avui, llegint la versió digital del diari Ara he confirmat la informació de la qual m'havia fet coneixedor la meva alumna, en aquesta notícia on afirmen que alguns especialistes sanitaris han donat el toc d'alerta davant d'aquesta preocupant moda. Parlen dels perills per a la salut que aquesta pràctica pot comportar, i dels nombrosos casos amb que s'han trobat.

Aquesta nova moda és un clar exemple de la capacitat creativa del jovent d'avui en dia, i de la capacitat per cercar solucions als problemes derivats de la crisi (econòmica) i de la manca de recursos (alcohòlics en aquest cas). Si els joves de fa quaranta anys descobrien que barrejant vi (barat) i cola en sortia una beguda refrescant (Kalimotxo), dolça, i que pujava al cap que ni te n'adonaves, a un preu raonable, els joves de fa vint anys descobrien que si es fotien un cop al cap després d'engolir un xarrup alcohòlic per la via directa la sensació d'embriaguesa era superior, el jovent d'avui en dia també ha sabut innovar en aquest sentit.

Queda clar doncs que no cal patir tant pel futur del país, amb un jovent tan eixerit i creatiu com el que tenim. A mesura que ens fem grans, tendim a criticar per costum tot el que els que ens venen al darrera, fan o deixen de fer. Potser que també sapiguem reconèixer-los les seves aportacions i la capacitat per fer front a l'actual crisi, encara que sigui en l'àmbit de l'oci (vici).  

Riure fins plorar gràcies a l'Homo APM.

Ahir vaig tenir un d'aquells moments tan estranys de riallades solitàries a casa, gràcies al personatge de l'Homo APM de TV3. Un autèntic monstre aquest paio. Però no dels dolents com els del PP, C's, UPyD, UDC, PxC, Família y Vida, Faes, Intereconomía, La Razón, El Mundo... sinó dels bons i simpàtics amb el seu peculiar humor babau. M'imagino que cada setmana li deu costar més trobar a innocents que no el reconeguin, doncs ja porta uns quants anys fent el pallasso per tot Catalunya. En el darrer capítol l'hem vist pels X-Games a Barcelona i ha deixat unes quantes perles de les seves.

Pareu especial atenció a la que a mi em va fer esclafir a riure tot sol al sofà de casa. Quan es planta al davant d'uns patinadors d'skate i es trenca la samarreta imitant a un cambrer-hoolligan mig tarat (si no del tot) del R. Madrid.

El "temazo" del dimecres. Iron Maiden - "Fear of the dark".

Ahir va reaparèixer un monstre molt monstruós, de carn i ossos, entrevistat a una cadena privada  espanyolíssima de televisió, d'aquelles que intento ni sintonitzar, per tornar a espantar-nos i atemorir-nos amb les seves prèdiques i la seva visió de la situació sociopolítica actual. Sí, és aquell que va donar suport al president dels EUA, George Bush, en la seva croada bèl·lica contra l'Irak (encara ara esperem que apareguin les armes de destrucció massiva). Ah, i també el que parlava català a la intimitat i llegia versos de Pere Gimferrer. Mama por!!!

Potser Iron Maiden li dedicarà algun dia un tema com aquest clàssic "Fear of the dark" de l'àlbum homònim de l'any 1992. Jo ja tinc el títol pensat: "Fear of Aznar".

José Luis Montes: "Ser un consumidor responsable és el que de debò pot canviar el món"

(foto: Ruth Marigot. Diari Ara.)

(entrevista de Lara Bonilla a l'empresari José Luis Montes per l'Ara)

Durant 25 anys va ser un empresari d'èxit fins que va decidir fer un gir i posar els valors al centre de la seva vida. Així va néixer l'entitat sense ànim de lucre que va fundar, Wikihappiness. Ho va explicar a El hombre que tuvo la fortuna de fracasar . Ara demostra que empresa i valors no són incompatibles. Ell en parla com a Organizaciones Gandhi . Aquest és també el títol del seu últim llibre. 

Per què Gandhi?

Ell deia: "Sigues tu el canvi que vols veure en el món". Fem nosaltres petits canvis que sumats siguin grans! El que fem a Wikihappiness és ajuntar gent normal que vol fer petites coses, els inspirem i els oferim diferents possibilitats de canvi.

Un exemple?

La nostra eina de microcrèdit. Uns quants centenars de persones hi posem 50 euros i amb aquests diners des de fa quatre anys estem donant microcrèdits. Ja hem ajudat 1.800 dones a engegar els seus negocis. Al cap de vuit mesos ens tornen els diners. I els wikiinversors -així ens diem- ens trobem, els que volen recuperen els diners i, si no, es tornen a invertir, i decidim on.

Això demostra que hi ha una altra manera de fer.

Sí, i és col·laborativa perquè codecidim les coses i coresponsable perquè ningú hi guanya diners. Hem posat el límit d'inversió en 50 euros perquè no volem grans heroïcitats sinó fer coses petites.

Les empreses i els valors poden anar de bracet.

Hem construït frases del tipus una empresa no és una ONG o una empresa existeix per guanyar diners . No dic que no, però a costa de què? L'empresa està plena de persones. El gran problema de la crisi és que durant molt de temps hem posat els beneficis, sols, al centre. I s'ha de fer que siguin compatibles amb les persones. No es tracta de treure'n uns per posar-hi els altres sinó de crear sinergies.

Com?

El que diferencia les empreses en aquest moment és el talent i com el cultivem. Si tu treballes amb persones de talent que són felices al seu lloc de feina, construiran coses positives, donaran el millor d'elles mateixes, faran que la gent del voltant faci el mateix i es generarà un cercle positiu. I després hi ha els consumidors, que ja no admeten algunes coses, com empreses que produeixin amb treball esclau o en què les dones cobrin menys que els homes. Les empreses tenen cada cop més pressió per funcionar d'una manera sana, si no els treballadors bons i de talent marxaran.

Ara sort en tenim de tenir feina.

D'acord, però quan en tinguis la possibilitat, treballa allà on siguis feliç, allà on vegis que hi ha un cercle positiu. Al final el sentit de la vida és aconseguir que quan moris hagis deixat darrere teu un món una mica millor de com el vas trobar.

Sosté que no es tracta de treballar menys sinó de fer-ho amb sentit.

Com que consumim molt, s'ha de produir molt, i hem de treballar molt i ens venen que això genera llocs de treball, però és mentida. Només genera una roda malaltissa que ens atrapa a nosaltres. El que hem de fer és consumir menys i assegurar-nos que està produït com cal.

Ser un consumidor responsable.

Sí, això és el que de veritat pot canviar el món.

Sovint la por al fracàs ens frena a fer canvis.

Ens atrapen moltes coses que són mentida o són innecessàries i a canvi les paguem amb la nostra llibertat o la nostra vida. És un mal negoci pagar amb la vida coses que no ens fan falta o són falses. Per què vull un cotxe de luxe potent si igualment no puc passar de 120 km per hora?

Per què un dia, després de 25 anys treballant en multinacionals, va decidir canviar de vida?

Va ser una nit, ho recordo perfectament i no va ser cap fet trasbalsador: ni un fill amb càncer o un amic que es mata. I m'agrada que sigui així perquè és trist que hagi de passar una cosa greu perquè decidim donar sentit a la nostra vida. Simplement, estava treballant i pensant en el meu segon fill, que estava a punt de néixer, i vaig sentir una connexió amb un pare que se'n va a dormir amb el patiment de no poder alimentar el seu fill. Vaig pensar que hi havia més pares com aquests que no pas pares com jo. I vaig fer un clic. M'adono que sóc afortunat de tenir unes oportunitats que no són mèrit meu. M'havia passat 38 anys gaudint d'aquesta sort i vaig decidir dedicar l'altra meitat de la vida que em quedava als pares que no tenen tantes oportunitats. Em vaig vendre l'empresa i vaig fundar Wikihappiness.

Diuen que ajudar és una font de felicitat. És més feliç, ara?

Sí, perquè puc anar a dormir tranquil i pensant que estic en el bon camí. ¿Sóc perfecte? Ni de bon tros. ¿No he comès errors? Ni de bon tros. ¿Ja he canviat el món? Ni de bon tros, però estic en el bon camí. És millor viure intentant que la teva vida tingui un sentit, i en comença a tenir des del minut 1 d'intentar-ho. El problema és que vivim en una roda i pensem que ja tindrem temps per fer coses, però ningú t'assegura que visquis fins als 80 anys. Podem triar però també som responsables de les nostres decisions.

Els secrets d'un bon pilar.

Pd6 d'ahir a la Festa Major de Badalona.

Ahir els Minyons vam fer castells a la diada de Festa Major de Badalona (3d8, 2d8fc, 4d8a, pd6), acompanyats pels Micacos locals, i els Capgrossos de Mataró. En aquesta actuació vam estrenar un nou castell en la present temporada, el pilar de sis, que va esdevenir una agradable sorpresa per la tranquil·litat i la suficiència amb que es va carregar i descarregar. I dic sorpresa, perquè tots els minyons sabem de les dificultats i les decepcions que aquest castell ens ha generat històricament. M'atreviria a dir, que pels Minyons aquest és un castell "maleït" o com a mínim, un xic travessat, sobretot els darrers anys. 

Aquesta estructura i els seus derivats (pd7f, pd8fm, 4d8a, 3d8a, 3d9fa...) han fet incrementar el percentatge de caigudes de la colla notablement en les darreres temporades, i algun any ha condicionat la resta dels castells de forma més que notable (recordeu l'intent de 3d10fm de Girona de l'any passat?, recordeu el 3d9fa de la Diada del 2009, i que havia passat dues setmanes abans? que va passar fa dos Sant Fèlix? quantes enxanetes titulars del pilar hem perdut perquè no han aguantat la pressió?).

Tots aquests antecedents han de pesar, i molt, als companys pilaners de la colla. Tots ells saben que quan la colla s'enfronta a aquestes estructures, s'enfronta en part a aquest passat tan present en les memòries de tots i cadascun dels que ho hem viscut. No ha de ser gens fàcil suportar aquesta gran pressió psicològica, àdhuc més si tenim en compte que en l'actual estructura del pilar hi ha un parell de castellers que han viscut de manera directa alguns sonats fracassos, i que segur que se'n senten plenament responsables.

És per aquest motiu que no m'esperava un pilar tan maco com el d'ahir. La força mental que demostren els pilaners és d'admirar. Sobretot els que porten tants anys d'assaigs específics i tants desenganys. Suposo que el treball psicològic del cap de colla hi té molt a veure, i en aquest sentit cal felicitar-lo. Però la felicitació més gran ha d'anar pels companys que dilluns rere dilluns assagen aquest castell i que mai han donat el braç a tòrcer.

I pel que fa al títol d'aquesta entrada... sota el meu punt de vista, el pilar és el castell més psicològic dels que es fan. El fet de no poder repartir-compartir responsabilitats amb altres companys al pis (al dos, al tres, al quatre o al cinc, la responsabilitat d'una caiguda pot ser compartida, o si més no difuminada) fa que l'aspecte mental pesi molt més que en altres estructures. I malgrat que és un castell que es pot entrenar molt més que altres gràcies a les xarxes d'assaig i al nombre de castellers involucrats, la psicologia hi juga un paper tan destacat, que per molt que el castell es perfeccioni tècnicament a l'assaig, els resultats poden no anar en consonància amb les proves als assaigs. És a dir, que descarregar el pilar de cinc net tres-centes vegades a l'assaig, no té perquè significar que a plaça serà bufar i fer ampolles.

Per que us feu una idea de la importància de la psicologia en aquest castell, només cal que feu memòria i recordeu el pilar de cinc de comiat de la vigília de la Diada de l'any passat. L'enxaneta estava tant aterrida que per poc no fa caure tot el castell, i això que era l'enxaneta titular del pilar de vuit. Afortunadament, a dia d'avui tenim un pilar mig nou, i de quarts en amunt les castelleres que hi pugen no saben que és caure d'aquest castell. I si aconsegueixen descarregar-ne set o vuit més de seguits, és molt probable que la colla aconseguim canviar el xip amb aquesta estructura.