Tropecé de nuevo con la misma piedra... Visca la verge del Pilar!

Pd5 de comiat a la festa major de Sarrià.

Ahir els Minyons vam actuar al barri barceloní de Sarrià. No recordo els anys que feia que no hi actuàvem, però sí que tinc gravat a la memòria el rídicul que vam fer en una ocasió, volent fer passar un pilar de 4 caminant per sota d'un cable elèctric, i en comptes de desmuntar-lo i tornar-lo a muntar passat el cable, els castellers del tronc del pilar van intentar ajupir-se fins aconseguir passar-lo, però tan maldestrement que van tirar l'estructura. Ahir vam estar a prop d'emular la gesta amb un altre pilar...

Tanmateix, no crec que es pugui parlar de ridícul quan l'entrebanc el tens amb un pilar de 6, però igualment em va deixar un mal cos considerable. I novament, va ser amb aquesta estructura que sembla maleïda en els darrers deu anys, que vam fer la pena. El pilar de 6 de comiat no va arribar ni a carregar-se, i això que era l'alineació titular que l'ha estat fent tota la temporada. Si a mitjans d'octubre no som capaços ni de carregar el pd6, alguna cosa falla. I si a sobre les dues colles amb les que comparteixes plaça, teòricament inferiors (tècnicament), et descarreguen sengles pd6 amb relativa facilitat, és normal que comparis i arribis a conclusions.

Les alçades en que ens trobem de temporada li donen un punt de dramatisme extra, ja que en comptes d'anar a millor i començar a encarar reptes superiors (pd7f i pd8fm) sembla que la cosa vagi a pitjor i que el pilar estigui tocat de mort. I el dubte és fa evident: és possible a aquestes alçades redreçar el rumb i pensar en pilars grossos, o més val oblidar-nos-en fins l'any vinent i estalviar-nos ensurts i decepcions? Bé, els tècnics tenen la clau.

Ah, i pel que fa a la resta de l'actuació, prou bé: 5d8 que demana un pis més; 3d9f com ha de ser; i un 2d8f que va guanyant confiança. Llàstima que novament no vam arrossegar gent suficient com per plantejar-nos el 4d9f. Però fem el què podem.

Clam multitudinari de la majoria silenciosa el 12 O: Independència!!!

La portaveu del govern no nacionalista (:-)) espanyol, la Peggy Soraya Saez de Santamaría mare de Déu, deu estar avui molt preocupada després de comprovar que una immensa majoria dels catalans, concretament el 99'6% (7.541.000 dels 7.571.000 que viuen a Catalunya), volen la independència d'aquesta nació. Aquesta és la lectura que hauria de fer la citada portaveu del govern de les espanyes, amb les dades d'assistència a la celebració del dia d'Ejpañia a Barcelona amb la presència d'uns 30.000 espanyolistes a la plaça de Catalunya, i en consonància amb les declaracions que va fer després de la multitudinària via humana independentista de la passada Diada.

És a dir, si quan més d'un milió i mig de persones van unir les seves mans de punta a punta de Catalunya per reclamar la independència, a la senyora Peggy li va faltar temps per recordar-se de la majoria silenciosa que no havia assistit a l'acte, suposo que avui haurà arribat a la conclusió que gairebé tothom a Catalunya és independentista, sent fidel als càlculs de participació. Tindrà en compte ara la Soraya a la majoria silenciosa que no es mou per la unitat d'Ejpañia? Tindrà valor ara de sortir davant dels mitjans a parlar de majories silencioses, o cedirà la paraula al seu cap perquè aparegui davant dels mitjans a través d'una pantalla de plasma?

Ah, i per altra banda, no deien els Ciudadanos que ells no eren nacionalistes? Coi, doncs per no ser nacionalistes, aquest migdia han estat ben envoltats de banderes de tota mena. Catalanes, espanyoles, europees, petites, mitjanes, grans i fins i tot gegants. I de què anava avui la jornada? Del dia dels vasectomitzats o d'alguna nació en concret? No serà que el que realment defensen els Ciudadanos és la "grande y libre nación ejpañiola"? Ai ai ai, que se'ls veu el "plumero"...

Humor pel cap de setmana.

Una nova mostra del filó creatiu dels guionistes del Polònia amb la mescla d'actualitat política i clàssics del cinema. En aquesta ocasió, les cares visibles del PP en la creuada contra el català a les escoles, emulant als protagonistes de la mítica pel·lícula dels 80 "Els Caçafantasmes", però transformats aquí en els "Catbusters". 

El PP es queda sol aprovant la nova llei educativa (LOMCE).

Aquesta tarda, al Congrés dels Diputats, els diputats del PP han aprovat la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), malgrat els vots desfavorables de la resta de grups de l'oposició a excepció del Foro Asturias i UPN que s'han abstingut. És a dir, una nova llei educativa promoguda pel govern de torn, sense consens, i sense tenir en compte l'opinió dels professionals del ram. Així doncs, neix predestinada a tenir una vida més curta, si cap, que l'anterior LOE.

Com la majoria de lleis educatives que s'impulsen i s'aproven, aquesta és una llei clarament política, i de marcat accent conservador (classista, nacionalista, tradicionalista...): les avaluacions externes als centres de primària, les revàlides, els itineraris, l'adoctrinament religiós, l'espanyolització (castellanització), el foment de les desigualtats i la divisió social amb la triple xarxa educativa (pública/concertada/privada), etc., etc.

Afortunadament, sembla ser que a Catalunya aquesta llei no s'haurà de complir, ja que la gran majoria dels nostres representants polítics també hi estan en contra. Malgrat tot, convé recordar que l'actual llei educativa catalana (LEC) té més similituds de les que alguns es pensen amb l'ara defenestrada LOMCE, tot i que el soroll del debat lingüístic ensordeixi la resta de matèries. 

Així que ni LOMCE, ni LEC, ni polles en vinagre. Si volen qualitat educativa que inverteixin calés, i que impliquin a tota la societat en l'assumpte. Que facin lleis per afavorir la conciliació laboral-familiar; que controlin els continguts de certs canals televisius en horari infantil; que promoguin la cultura i l'art per tothom i no només per uns quants afortunats; que acabin d'una vegada per totes amb la triple línia educativa per classe baixa (pública)-classe mitja (concertada)-classe alta (privada); que es petin els actuals currículums carregats de continguts inútils i donin a cadascú allò que realment necessita i que el motiva...

El "temazo" del dimecres. Def Con Dos - "Agrupación de mujeres violentas".

Del disc "Dogmatofobia" de l'any 1999, aquest tema molt apropiat a dia d'avui després de les darreres agressions, i assassinats, de dones (nenes fins i tot) en mans d'homes no prou domesticats. I també dedicada a les tres activistes que avui han protestat al congrés dels diputats, mostrant els seus pits als diputats presents i cridant que "l'avortament és sagrat". Sí senyor, amb un parell. Vosaltres pariu, vosaltres decidiu.

Els mestres d'abans eren millors o pitjors que els d'ara?

L'OCDE acaba de fer públic un informe d'avaluació de competències d'adults on queda ben clar que els espanyols estan a la cua pel que fa a nivell matemàtic i de comprensió lectora. Donat que aquest estudi s'ha realitzat amb adults de 16 a 65 anys, arribo a la conclusió que qualsevol temps passat va ser pitjor (si més no educativament parlant).

Ara que està tan de moda criticar als mestres pels pobres resultats dels estudiants en les proves de competències de l'OCDE (les famoses proves PISA), aquest nou informe de competències d'adults ens ve a dir que els antics estudiants sortien pitjor preparats (si cap) que els actuals, ni que sigui per comparació amb la resta dels països avaluats.

Ja hi ha qui ha aprofitat el nou informe per a criticar la ineficàcia de passades lleis educatives (LOGSE, LOE, LOLI...)  i justificar la necessitat de les actuals (LEC i LOMCE). Tanmateix, és de suposar que tots i cadascun dels ministres o consellers que han decidit modificar les lleis educatives, creien que les seves modificacions portarien l'excel·lència o, si més no, la millora educativa. Sembla ser però, que no acaben de sortir-se'n.

Potser ja va sent hora que ens plantegem perquè cap de les lleis educatives fins ara aplicades ha aconseguit que els estudiants espanyols (i catalans, tot i que en menor mesura) es posin al nivell de la resta d'Europa. Al meu entendre, malgrat els constants canvis de lleis el sistema educatiu no ha canviat pas gaire en els darrers 50 anys o més. I al meu parer, aquí està la clau de tots els mals. No són les lleis (que també), és el sistema el que no funciona.

Gerard López, nou seleccionador català de futbol.

Avui hem sabut que l'exfultbolista (Barça, València, Girona...) i actual comentarista i locutor televisiu (TV3) Gerard López, serà el nou seleccionador del combinat català els propers dos anys. Tot i que la notícia no té la transcendència que tindria si la selecció catalana pogués competir de forma oficial, considero que és una decisió força encertada per part dels dirigents de la Federació. I qui sap si d'aquí un parell d'anys Catalunya ja serà un país normal i corrent, i les seves seleccions i els seus esportistes podran competir en campionats oficials. En tot cas, molta sort al nou tècnic.