El "temazo" del dimecres. Los Intocables - "Gánsgsters modernos"

Tema enregistrat en directe en un programa de la televisió argentina l'any 1988 pel grup ska argentí Los Intocables. El títol em ve com "anell al dit" per homenatjar al gran David Fernández, cap de llista de la CUP al parlament de Catalunya, que abans d'ahir es va quedar ben ample titllant de màfia als exdirectius de Caixa Penedès que van passar per la comissió de control del parlament sense voler contestar a cap de les preguntes dels diputats presents. Aquests banquers no són assassins, però sí que són uns autèntics criminals.

Raúl González Garcia: "Mites de l'educació tradicional".

 

(Interessant article extret del bloc (www.conektio.com) del formador i coach educatiu Raúl González).

Cinc mites de l’educació tradicional que han estat superats per la investigació educativa actual, però que es resisteixen a abandonar la pràctica educativa. Si ets pecador, converteix-te i purifica les teves classes amb la penitència inclosa després de cada pecat:

- Pecat 1: A la gent no li agrada aprendre.

La principal premissa de què parteix l’educació tradicional és que a les persones no els agrada aprendre, per això cal obligar, controlar, vigilar i avaluar perquè ho facin.

Penitència:  a les persones els encanta aprendre, de fet totes ho fan contínuament, dins o fora d’una universitat o escola. El que no els agrada és estar assegudes sis hores sense poder moure i escoltant a algú parlar de forma monòtona sobre un tema que no els interessa. L’única manera de solucionar això és fent les classes més participatives, apoderant els alumnes sobre el seu propi procés educatiu i deixant-los que decideixin, en la mesura del possible, el contingut de l’assignatura i la manera en què volen aprendre-la.

- Pecat 2: “Si no entens ara per què has que has d’aprendre això, algun dia ho entendràs”.

Aquesta era la resposta habitual dels meus professors quan m’ensenyaven una cosa que per a mi no tenia sentit aprendre. La majoria d’aquestes coses, per no dir totes, mai les vaig necessitar i ni tan sols les hauria recordat en el cas d’haver necessitat. Si molts professors fossin realistes, reconeixerien que els seus alumnes obliden una setmana després de l’examen qualsevol contingut que no tingui rellevància o sentit per a ells.  El protagonista de l’aprenentatge hauria de ser l’alumne , però són altres els que decideixen per ell què ha d’estudiar i com.

Penitència:  l’únic aprenentatge real és l’aprenentatge significatiu, és a dir, el que té sentit per a l’alumne, el que li aporta valor d’alguna manera.En comptes d’esperar ingènuament que la motivació de l’alumne s’adapti a un contingut imposat externament, s’adapta teves classes (material, mètodes, canals de comunicació …) als interessos dels teus alumnes. Per quins canals es comuniquen i aprenen habitualment teus alumnes?¿Telèfon mòbil, xarxes socials, fòrums d’internet? Adapta’t a això. Quins materials els resulten més interessants? Si tota la societat va a passos de gegant cap a una cultura més audiovisual, no té sentit que l’educació prioritzi sistemàticament el textual entre els seus materials. Escoltar o llegir paraules és només una forma d’aprenentatge entre moltes.

- Pecat 3. ”Ens ha de donar temps a veure tot el temari”.

Molts professors consideren (molt ingènuament) que el futur laboral i el desenvolupament humà dels seus alumnes estan en risc si no aconsegueixen ficar amb calçador tot el temari de la seva assignatura. No es pot anar per la vida sense saber fer derivades, conèixer l’autor de Temps de silenci o comprendre què és l’imperatiu categòric kantià.

Penitència:  fomenta l’autoaprenentatge. L’educació tradicional és una educació orientada a continguts, que ja estan tancats, determinats i estàtics, però en l’època de Google … Els nostres alumnes necessiten una educació orientada a habilitats, per exemple aprendre a buscar, seleccionar, avaluar, comunicar i compartir informació rellevant dins d’una assignatura. És més important ensenyar a aprendre, ensenyar un contingut concret, del que moltes vegades s’obliden una setmana després de l’examen.

- Pecat 4. ”Aquí es ve a aprendre, no a divertir-se”.

El cervell és un òrgan dissenyat evolutivament per aprendre intencional o espontàniament en tota situació i context. Només hi ha dues formes d’evitar que un cervell aprengui: estresant-lo o avorrint-lo. L’educació tradicional s’ha especialitzat en construir l’entorn més efectiu per avorrir a un cervell.

Penitència:  assumeix d’una vegada que és impossible aprendre si un s’està avorrint. Com es diverteix un cervell? Experimentant, equivocant, consumint contingut del seu interès, participant activament en la creació d’alguna cosa, interaccionant amb altres cervells, sentint-se part d’un grup … Ja que un educador treballa amb cervells, estàs utilitzant l’abundant investigació recent sobre el cervell per enriquir les teves classes?

- Pecat 5: Un examen escrit mesura el teu coneixement.

Un examen escrit mesura exclusivament coneixement teòric o conceptual, la capacitat memorística i les habilitats lingüístiques (expressió verbal, argumentar, redactar …), és a dir, habilitats antany importants que han perdut molt pes tant en el mercat laboral com en la societat, i en gairebé tots els àmbits de la vida en general.

Penitència:  dissenya les teves classes perquè els alumnes entrenin i desenvolupin habilitats pràctiques que necessitaran en un món laboral en permanent canvi, on els coneixements es queden obsolets de seguida i cal un aprenentatge permanent. No es tracta d’abandonar definitivament l’examen escrit, sinó de combinar-amb altres mètodes per a desenvolupar i avaluar habilitats pràctiques, com ara treballar en equip, aprendre per un mateix de manera permanent, ser creatiu o comunicar una idea de manera efectiva. No es tracta de “ser creatiu” en abstracte, o d’ensenyar a treballar en equip sense més. No deixaràs la teva assignatura de costat per ensenyar competencies suaus (soft skills), sinó que vas a integrar-les en i al servei de la teva assignatura.

L’educació tradicional té moltes coses útils i moltes obsoletes. Els sistemes educatius patiran molts canvis en els propers anys, però els educadors no podem esperar per generar aquest canvi en nosaltres mateixos.

Tropecé de nuevo con la misma piedra... Visca la verge del Pilar!

Pd5 de comiat a la festa major de Sarrià.

Ahir els Minyons vam actuar al barri barceloní de Sarrià. No recordo els anys que feia que no hi actuàvem, però sí que tinc gravat a la memòria el rídicul que vam fer en una ocasió, volent fer passar un pilar de 4 caminant per sota d'un cable elèctric, i en comptes de desmuntar-lo i tornar-lo a muntar passat el cable, els castellers del tronc del pilar van intentar ajupir-se fins aconseguir passar-lo, però tan maldestrement que van tirar l'estructura. Ahir vam estar a prop d'emular la gesta amb un altre pilar...

Tanmateix, no crec que es pugui parlar de ridícul quan l'entrebanc el tens amb un pilar de 6, però igualment em va deixar un mal cos considerable. I novament, va ser amb aquesta estructura que sembla maleïda en els darrers deu anys, que vam fer la pena. El pilar de 6 de comiat no va arribar ni a carregar-se, i això que era l'alineació titular que l'ha estat fent tota la temporada. Si a mitjans d'octubre no som capaços ni de carregar el pd6, alguna cosa falla. I si a sobre les dues colles amb les que comparteixes plaça, teòricament inferiors (tècnicament), et descarreguen sengles pd6 amb relativa facilitat, és normal que comparis i arribis a conclusions.

Les alçades en que ens trobem de temporada li donen un punt de dramatisme extra, ja que en comptes d'anar a millor i començar a encarar reptes superiors (pd7f i pd8fm) sembla que la cosa vagi a pitjor i que el pilar estigui tocat de mort. I el dubte és fa evident: és possible a aquestes alçades redreçar el rumb i pensar en pilars grossos, o més val oblidar-nos-en fins l'any vinent i estalviar-nos ensurts i decepcions? Bé, els tècnics tenen la clau.

Ah, i pel que fa a la resta de l'actuació, prou bé: 5d8 que demana un pis més; 3d9f com ha de ser; i un 2d8f que va guanyant confiança. Llàstima que novament no vam arrossegar gent suficient com per plantejar-nos el 4d9f. Però fem el què podem.

Clam multitudinari de la majoria silenciosa el 12 O: Independència!!!

La portaveu del govern no nacionalista (:-)) espanyol, la Peggy Soraya Saez de Santamaría mare de Déu, deu estar avui molt preocupada després de comprovar que una immensa majoria dels catalans, concretament el 99'6% (7.541.000 dels 7.571.000 que viuen a Catalunya), volen la independència d'aquesta nació. Aquesta és la lectura que hauria de fer la citada portaveu del govern de les espanyes, amb les dades d'assistència a la celebració del dia d'Ejpañia a Barcelona amb la presència d'uns 30.000 espanyolistes a la plaça de Catalunya, i en consonància amb les declaracions que va fer després de la multitudinària via humana independentista de la passada Diada.

És a dir, si quan més d'un milió i mig de persones van unir les seves mans de punta a punta de Catalunya per reclamar la independència, a la senyora Peggy li va faltar temps per recordar-se de la majoria silenciosa que no havia assistit a l'acte, suposo que avui haurà arribat a la conclusió que gairebé tothom a Catalunya és independentista, sent fidel als càlculs de participació. Tindrà en compte ara la Soraya a la majoria silenciosa que no es mou per la unitat d'Ejpañia? Tindrà valor ara de sortir davant dels mitjans a parlar de majories silencioses, o cedirà la paraula al seu cap perquè aparegui davant dels mitjans a través d'una pantalla de plasma?

Ah, i per altra banda, no deien els Ciudadanos que ells no eren nacionalistes? Coi, doncs per no ser nacionalistes, aquest migdia han estat ben envoltats de banderes de tota mena. Catalanes, espanyoles, europees, petites, mitjanes, grans i fins i tot gegants. I de què anava avui la jornada? Del dia dels vasectomitzats o d'alguna nació en concret? No serà que el que realment defensen els Ciudadanos és la "grande y libre nación ejpañiola"? Ai ai ai, que se'ls veu el "plumero"...

Humor pel cap de setmana.

Una nova mostra del filó creatiu dels guionistes del Polònia amb la mescla d'actualitat política i clàssics del cinema. En aquesta ocasió, les cares visibles del PP en la creuada contra el català a les escoles, emulant als protagonistes de la mítica pel·lícula dels 80 "Els Caçafantasmes", però transformats aquí en els "Catbusters". 

El PP es queda sol aprovant la nova llei educativa (LOMCE).

Aquesta tarda, al Congrés dels Diputats, els diputats del PP han aprovat la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), malgrat els vots desfavorables de la resta de grups de l'oposició a excepció del Foro Asturias i UPN que s'han abstingut. És a dir, una nova llei educativa promoguda pel govern de torn, sense consens, i sense tenir en compte l'opinió dels professionals del ram. Així doncs, neix predestinada a tenir una vida més curta, si cap, que l'anterior LOE.

Com la majoria de lleis educatives que s'impulsen i s'aproven, aquesta és una llei clarament política, i de marcat accent conservador (classista, nacionalista, tradicionalista...): les avaluacions externes als centres de primària, les revàlides, els itineraris, l'adoctrinament religiós, l'espanyolització (castellanització), el foment de les desigualtats i la divisió social amb la triple xarxa educativa (pública/concertada/privada), etc., etc.

Afortunadament, sembla ser que a Catalunya aquesta llei no s'haurà de complir, ja que la gran majoria dels nostres representants polítics també hi estan en contra. Malgrat tot, convé recordar que l'actual llei educativa catalana (LEC) té més similituds de les que alguns es pensen amb l'ara defenestrada LOMCE, tot i que el soroll del debat lingüístic ensordeixi la resta de matèries. 

Així que ni LOMCE, ni LEC, ni polles en vinagre. Si volen qualitat educativa que inverteixin calés, i que impliquin a tota la societat en l'assumpte. Que facin lleis per afavorir la conciliació laboral-familiar; que controlin els continguts de certs canals televisius en horari infantil; que promoguin la cultura i l'art per tothom i no només per uns quants afortunats; que acabin d'una vegada per totes amb la triple línia educativa per classe baixa (pública)-classe mitja (concertada)-classe alta (privada); que es petin els actuals currículums carregats de continguts inútils i donin a cadascú allò que realment necessita i que el motiva...

El "temazo" del dimecres. Def Con Dos - "Agrupación de mujeres violentas".

Del disc "Dogmatofobia" de l'any 1999, aquest tema molt apropiat a dia d'avui després de les darreres agressions, i assassinats, de dones (nenes fins i tot) en mans d'homes no prou domesticats. I també dedicada a les tres activistes que avui han protestat al congrés dels diputats, mostrant els seus pits als diputats presents i cridant que "l'avortament és sagrat". Sí senyor, amb un parell. Vosaltres pariu, vosaltres decidiu.