El "temazo" del dimecres. La Polla - "Cara al culo".

Avui, 20 de novembre del 2013, m'agradaria dedicar el "temazo" del dimecres a tots aquells neofatxes, hereus del més fatxa dels fatxes (Franco, Franco, que tiene el culo blanco), que morí tal dia com avui fa 38 anys, després d'una no prou llarga agonia d'un parell de setmanes. Casualment, diuen que la seva salut va empitjorar considerablement l'endemà del meu naixement. M'agrada fer-me la il·lusió que la meva aparició va tenir alguna cosa a veure amb la fi del dictador.

Entre els fatxes més fatxes als qui vull dedicar aquesta cançó, hi ha potser el fatxa dels fatxes, l'expresident Ansar que darrerament s'ha despenjat amb unes declaracions super fatxes on assegura que potser caldria empresonar al president Mas (segurament el que realment li agradaria a aquest f.d.p. seria que afusellessin a Mas i a tots els independentistes).

L'altre espècimen fatxa d'actualitat és l'alcalde de Badalona, el també popular i superfatxa Garcia Albiol que està sent jutjat per apologia de la xenofòbia i el racisme.

Si escolteu atentament la lletra de la cançó, sabreu què ens proposa el bo d'Evaristo per acabar amb aquesta gentussa.

I doncs, on està el problema?

Com diria el gran savi i músic, Albert Pla, tant de bo obliguessin a estudiar només en català a tots els alumnes espanyols com han fet els diversos invasors espanyols a Catalunya...

(Article aparegut al diari Ara de l'edició d'avui).

"Només set alumnes de Barcelona han demanat estudiar en castellà"

Aquesta xifra representa un 0,003% del total d'escolars inscrits a la ciutat.

Per a aquest curs 2013-2014, només set dels 230.000 alumnes inscrits en escoles barcelonines han demanat l'escolarització en castellà. Això representa el 0,003% del total. Són, a més, un total de cinc famílies. La xifra l'ha donat aquest matí de dimarts a la comissió municipal d'Educació el regidor Gerard Ardanuy per respondre a la pregunta formulada pel grup independentista Unitat per Barcelona-ERC (UxB).

Davant d'aquesta realitat, el líder d'UxB, Jordi Portabella, ha criticat "la immensa manipulació política que s'està fent sobre el tema de la llengua". Creu que la reivindicació del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament té un suport social inversament proporcional al soroll mediàtic que provoca. 

Pel que fa al curs 2010-2011, hi va haver 280 sol·licituds, algunes d'elles doblades, i va afectar 114 famílies i 235 alumnes. El curs 2011-2012 hi va haver 61 sol·licituds, en molts casos també doblades, que van afectar 37 famílies i 48 alumnes.  El curs 2012-2013 hi va haver 20 sol·licituds, que van afectar 10 famílies i 18 alumnes.

5d9f carregat a la XXXVa Diada de la Colla!!!

Foto: Minyons de Terrassa.

Ahir al migdia, al Raval de Montserrat, els Minyons vam tornar a carregar, passats més de cinc anys des de la darrera ocasió, i set intents després, el 5d9f. Un "papinu" amb majúscules que se'ns resistia en els darrers anys per un motiu o altre. Ahir, potser el castell no va pujar molt millor que en algunes anteriors ocasions en que ens havíem quedat a les portes de carregar-lo, però el cert és que aquest cop, el vam saber defensar fins a la carregada i uns segons més.

Crec que un dels secrets de l'"èxit" del castell va ser el magnífic encaix de soca i folre, que va permetre aguantar les batzegades que es van succeir a la banda del tres, entre la buida i la plena, a nivell de terços i quarts. Un folre mal encaixat no hagués permès, molt probablement, que arribéssim fins a on vam arribar. També va ser clau la mentalitat lluitadora i la fe amb la que van treballar els companys del tronc, no donant-se per vençuts fins a instants després de la carregada, i per damunt de tots, la canalla que va pujar decidida i amb una rapidesa d'execució admirable. Hi ha molt futur!

No deixa de ser sorprenent, que en un any ple d'entrebancs, de caigudes, de baixes de castellers (per motius diversos), de bronques, de canvis de plans (pel que fa a les estructures a treballar o els castellers que pujaven al tronc dels castells), de descens de personal (tot i que ha entrat un bon nombre de gent nova), de polèmiques, de disgustos, de cantonades i passadissos, hàgim estat capaços d'assolir una fita que se'ns resistia des de feia cinc anys. Imagineu fins on podríem arribar si tots aquests condicionants no hi fossin...

Més enllà del 5d9f carregat, la Diada d'ahir ens va deixar un regust agredolç pel fet de no poder intentar el pd8fm que s'havia estat assajant i en el qual hi havien moltes il·lusions posades. A més, l'estat anímic general del moment feia pensar en una d'aquelles gestes estil #GironaM'enamora amb els dos únics pd8fm descarregats de la nostra història. La indisposició per problemes físics de l'aixecadora del castell va impossibilitar l'intent, tot i que en primera instància s'havia anunciat que es provaria, i fins i tot els castellers del folre i les manilles del castell que ens havíem concentrat al pati de l'ajuntament per assegurar que no hi faltés ningú, ja sortíem en plan gladiadors. De nou, com a Girona, ens treien la mel dels llavis... I em pregunto jo si algun dia els Minyons tindrem "plans B" de garanties pels grans castells com d'altres colles de similar nivell.

Més trist si cap, va ser la manera de tancar l'actuació, amb un cruel 4d8, que va deixar a molts bocabadats/perplexos i enfurismats fins i tot (probablement sense coneixement de causa). No acaba de quadrar que una colla capaç de carregar un 5d9f, no pugui intentar un 4d9f en la darrera actuació de la temporada. O un 2d8f... o tampoc ens podem permetre un canvi en aquesta estructura que hem fet més de 15 vegades entre actuacions i assaigs?

Destacar també la gran actuació dels Borinots de Sants, que ens van oferir la seva millor actuació de tota la seva història amb el 4d9f, el 3d9f, el 4d8a i el pd7f. I tot executat de manera brillant i fins i tot relaxada. Un gran encert comptar amb els Borinots en aquesta cita.

Pel que fa als nostres padrins, i veterans de la Diada, els Castellers de Barcelona, no van tenir el seu millor dia, i van haver de renunciar al seu programa previst després de fer llenya amb l'intent a segona ronda del 3d9f. Van tancar temporada amb el 5d8, el 4d8, i el 3d8. Lluny de les seves expectatives inicials, però una mostra fefaent de la gran feina que ha dut a terme aquesta colla en els darrers dos anys.

És l'hora dels adéus i us hem de dir adéu-siau...

El Consell de Ministres va aprovar ahir una normativa que prohibeix, a partir de l'1 de gener del 2014, els setrills al sector de la restauració, i els obliga a tenir envasos d'un sol us. Es tracta, diuen, de garantir la qualitat del producte i per millorar la competitivitat del sector de l'oli.

  

Sovint tinc la impressió que en comptes d'avançar anem endarrere.

El PSOE de Catalunya vol tapar les boques dels catalanistes i dels partidaris de la democràcia.

El sector espanyolista del PSC vol imposar als poquets catalanistes que queden al partit la seva postura unionista (li diuen Federalisme per quedar bé tot i que saben que a Ejpañia hi ha menys federalistes que putes al Vaticà) i de servilisme envers el PSOE.

Estarem atents a les notícies que depari la trobada del Consell Nacional socialista aquest cap de setmana. Molt probablement les forces unionistes-espanyolistes-constitucionalistes del partit demanaran el cap dels del sector crític. I aquests intentaran no perdre la seva posició de poder al partit, ja que també s'hi juguen la feina. 

En tot cas, fins que no sapiguem si els fan fora, si dimiteixen, si els fan callar la boca, o si directament els sotmeten a tortures per fer-los baixar del burro, riurem una mica amb les paròdies dels polonius.

Bon cap de setmana i ens veiem per plaça.

Trobada casual i conversa informal amb el Molt Honorable Jordi Pujol i Soley.

Foto: Jaume Maeso.

Tot i que em trobo a anys llum de l'ideari polític de l'expresident de la Generalitat de Catalunya (1980 - 2003), Jordi Pujol, ahir em va fer gràcia trobar-me a aquest mite de la política catalana i de la història del nostre país, al carrer, just davant del local dels Minyons, instants abans d'entrar al penúltim assaig de la temporada. En veure'l pujant pel carrer del Teatre el vaig reconèixer immediatament, amb la seva dona i la germana d'aquesta crec.

En veure que s'aturava a contemplar el local amb curiositat m'hi vaig atansar i li vaig explicar que es trobava davant del local de la colla castellera dels Minyons de Terrassa. Em va preguntar que què hi fèiem i li vaig fer cinc cèntims de la diada de la colla i dels objectius castellers per diumenge. Em va comentar que havia assistit a la darrera diada de Santa Úrsula a Valls, i tenia molt clar quina colla havia "guanyat" (no vam fer servir aquesta expressió). El vaig convidar (gens formalment) a venir diumenge al Raval a veure l'actuació de la nostra diada, però em va respondre que enguany ja havia esgotat la quota d'actuacions castelleres. Aleshores el vaig fer comprometre a que vingués a Terrassa l'any que tornéssim a intentar el 3d10fm, i em sembla que li va semblar bé. Serà qüestió de recordar-nos-en.

Certament, hi hauria un munt de coses per criticar a l'expresident, però se li ha de reconèixer també algunes virtuts, com la gran habilitat per connectar amb la gent arreu i el gran coneixement del territori. Potser aquestes són algunes de les claus perquè romangués vint-i-tres anys al capdavant del país. 

En aquest enllaç trobareu un article escrit recentment per Jordi Pujol amb el títol "Com volem que sigui Catalunya".

Els "temazos" del dimecres. Altercat i Kayo Malayo - "Desig d'un somni" i "L'Infern se'n va de vacances".

Aquest cap de setmana hi ha festa grossa al local de la colla. Dissabte i diumenge ens acompanyaran, respectivament, els Altercat (dis. a les 22:00) i Kayo Malayo (diu. 20:30), dues bandes d'ska-rock de la ciutat. La primera tot just comença a fer les primeres passes i esperem que el concert a Minyons els serveixi de trampolí. La segona, que ja ho peta arreu dels PPCC, ja ens havia visitat en algunes ocasions anteriors, i tornen després del darrer concert a la diada del 2009, si no recordo malament, on es va "liar parda".