Avui fas anys, tu no ens enganyes!

Et felicito per haver complert un any més en plena forma.

Et felicito per la nova feina.

Et felicito pels dos nebots tan macos que m'has donat.

Et felicito per una parella tan treballadora i trempada.

Et felicito pel teu compromís amb els Minyons i amb el món casteller.

Et felicito per haver-me dut a Escòcia, a Hongria, a Israel, a Andorra...

Et felicito per ser el més "manillero" dels Minyons.

Et felicito pel bon humor i la capacitat per transmetre'l.

Et felicito per les bones amistats que has sabut cultivar.

I per molts anys!

Un atleta-funcionari.

Yuki Kawauchi, atleta japonès no professional.

He conegut a través de El Periòdico la història d'aquest atleta amateur japonès, corredor de maratons, i conserge d'universitat al nord-est de Tòquio, que amb una millor marca personal de 2 h 08'14'', es capaç de competir amb els millors especialistes professionals del món, tot i haver renunciat a fer-ho en igualtat de condicions, és a dir, dedicant-se professionalment a les curses atlètiques. De fet, al seu país natal, al Japó, el coneixen com el "Citizen runner", és a dir, el corredor del poble.

Ahir va quedar tercer en la marató de Fukuoka, solament superat per dos atletes kenians. Poca broma, tenint en compte que ell no compta amb patrocinadors, entrenador, ni club que li doni suport.

Podeu llegir alguna cosa més de la seva biografia en aquest enllaç.

Ara es queixen?

Treballadors de RTVV el dia del cessament d'emissions de Canal 9.

La matinada del divendres es va fer efectiu el cessament de les emissions de Canal 9 anunciat dies abans pel govern valencià del popular i populista Alberto Fabra. El cert, és que no sé dir si es tracta d'una notícia bona o dolenta. Malgrat que molts valencians hagin sortit al carrer a manifestar-se a favor de la ràdio-televisió pública valenciana i en valencià, i en solidaritat amb els seus treballadors, no es pot oblidar que aquests mateixos treballadors han estat fent el joc durant tots aquests anys al corrupte, anticatalà i caspós govern del PP al País Valencià. 

 

Em pregunto perquè no s'havien mobilitzat abans. Que potser abans no els importava tant la manipulació informativa i l'emissió de continguts alienants? No els importava pas el patiment de les víctimes de l'accident del metro de València a les que van silenciar? No els ofenien els continguts d'alguns programes brossa que s'emetien? No era criticable la corrupció generalitzada del seu govern, i el deute acumulat pel dispendi exagerat i innecessari de diverses administracions públiques valencianes?

 

Ho sento pels valencians de bé que veuen com es perd un mitjà públic de comunicació i entreteniment en la llengua pròpia, però no em sap tan greu pels treballadors que ara s'indignen i corren a criticar als responsables d'aquest tancament, però que fins ara havien callat i col·laboraven en la gran enganyifa dirigida pels mateixos que ara critiquen.

 

Justícia sí, dignitat també!!!

Fer el ridícul...

La Consellera d'Ensenyament balear, Joana Maria Camps.

(Article aparegut al diari Ara d'avui divendres).

Ser nomenat conseller d'Educació sent Agent de la Propietat Immobiliària (API) té els seus perills. Joana Maria Camps ocupa el càrrec des de la primavera passada però, tot i que ha viscut la crisi més gran en el sector educatiu de la democràcia, encara no s'ha familiaritzat amb segons quins conceptes, com ara el reconegut informe PISA, que elabora cada tres anys l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE, que avalua les habilitats i els coneixements adquirits pels alumnes de 15 anys en matèries fonamentals.

La consellera Camps va comparèixer aquest novembre davant la comissió parlamentària d'Educació a petició del Partit Socialista, que havia sol·licitat informació sobre la LOMQE. La sorpresa dels diputats va ser majúscula quan van sentir parlar la consellera d'un informe nou, segons ella, l'informe "trepitja". Camps hi va fer al·lusió més d'una vegada, cosa que indica que no va ser una confusió, sinó una paraula fruit del traductor automàtic amb què els seus assessors li havien preparat el discurs del castellà al català. Només així s'explica el disbarat de referir-se més d'una vegada a l'Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants -PISA per les seves sigles en anglès (Program for International Student Assessment)- com a informe "trepitja", tal com recull el diari de sessions del Parlament de les Illes Balears del 21 de novembre.

"El sistema actual entenem que no permet progressar cap a una millora de la qualitat educativa, com posen en evidència els resultats obtinguts pels alumnes a les proves d'avaluació internacionals com 'Trepitja'", va dir Joana Maria Camps davant l'estupefacció d'alguns dels presents. I va afegir: "En referència al darrer informe 'Trepitja', pel que fa a les Illes Balears, com vostès saben i repetim moltes vegades, ocupen la darrera posició de tot el territori espanyol (...)".

Només a la tercera, la consellera d'Educació va semblar adonar-se de la situació surrealista i es va referir, ara sí, a les "proves PISA", els resultats negatius de les quals li van servir per argumentar davant la comissió parlamentària l'exigència d'un canvi de model educatiu.

La de l'informe "trepitja", però, no és l'única perla del discurs de la consellera Camps.

Comunitat Econòmica Europea?

La titular d'Educació es va referir també, segons recull el diari de sessions de la darrera comissió, a la "Comunitat Econòmica Europea", inexistent des de l'any 1992, quan mitjançant el Tractat de Maastricht es va deixar d'anomenar d'aquesta manera i va donar pas a la constitució de la Unió Europea.

En qualsevol cas, la compareixença de la consellera va deixar clara la posició absolutament partidària de la nova llei Wert, aprovada definitivament ahir al Congrés dels Diputats, i la concepció mercantilista de l'educació, que es va reflectir en algunes sentències com ara que "a través d'aquesta llei s'implantarà la necessària sinergia entre el binomi escola-empresa", o que "aquesta reforma (...)" vol "canalitzar els estudiants cap a les trajectòries més adequades", de manera que "es converteixin en rutes que facilitin l'ocupació i estimulin l'esperit emprenedor".

Així mateix, Camps va aprofitar per lloar l'augment de l'autonomia dels centres que, segons ella, suposarà la nova llei. Amb tot, allò cert és que la LOMQE treu competències als consells escolars, que deixen de ser els màxims òrgans de govern dels centres així com establia la darrera llei, la LOE. Igualment, limita la capacitat de la comunitat educativa de triar els equips directius dels centres, ja que entre un 50 i un 70% de la comissió de selecció serà designada per la Conselleria.

1.000 docents més el proper curs!!! Al·leluia!

Evolució de les plantilles docents del sector públic a Catalunya.

Ahir, la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar (a bombo i plateret) que el proper curs hi haurà 1.000 nous docents (mestres o professors?) en plantilla a la funció pública. Interins, això sí, ja que d'aquesta manera s'estalviarà un 15% del sou que cobrarien aquests docents en el cas que fossin funcionaris. D'aquesta manera, la plantilla docent passarà de 64.073 a 65.073 docents. 

Una bona notícia, si no fos pel fet que en els darrers cinc anys, s'han perdut més de 3.000 places de docents, tot i que no ha deixat d'incrementar el nombre d'alumnes. És a dir, que els centres públics porten prop de cinc anys patint els increments de les ràtio mestre-alumne, l'increment d'hores lectives als docents, la disminució de mestres de suport i de reforç, la manca de mestres substituts quan es produeixen baixes... i pretendre que millori la qualitat educativa amb aquests condicionants... sona una mica utòpic, no?

La "gran" notícia significa un increment de 8 milions d'euros del pressupost del departament. És a dir, de 4.139 a 4.147 milions d'euros. El que equival a un increment del 0'2%. Apustuflant! Tenint en compte que a molts treballadors públics ens han arribat a retallar fins a perdre prop d'un 30% de la capacitat adquisitiva...

Evidentment, millor 1.000 docents més que res, però al meu parer són del tot insuficients per cobrir les necessitats dels centres educatius, i molt probablement, les misèries actuals es poden pagar en el futur amb un empitjorament progressiu del nivell competencial dels nostres alumnes. Com bé deia aquell rector de la universitat de Harvard, Derek Curtis, "si creuen que l'educació és cara, provin amb la ignorància".

El "temazo" del dimecres. Eskorbuto - "Mucha policía, poca diversión".

Fa 30 anys, els Eskorbuto, grup punk d'origen bilbaí, gravaven la seva primera maqueta amb el títol de "Mucha policía, poca diversión", amb tres unics temes titulats "Enterrado vivo", "Mi degeneración" i el tercer que donava nom al disc.

Ahir, el jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona, absolia a un mosso acusat de colpejar al diputat de la CUP, David Fernàndez, durant el desallotjament dels indignats de Plaça Catalunya. 

30 anys després, doncs, continuen ben vives i necessàries les velles proclames dels punkis dels anys 80. 

M'hagués agradat penjar-vos aquest temazo dels Skatalà, però no me n'he sortit.

Catalunya millora els resultats educatius??!!!!!

(Article extret del diari Ara del passat 19 de novembre. Les aportacions en vermell són meves).

Catalunya ha millorat els seus resultats educatius en abandonament escolar i altres índexs els últims cinc anys (sí, és clar, qualsevol abandona prematurament els estudis amb les perspectives laborals d'avui en dia...), però si no s'inverteix més en educació en els alumnes més desafavorits, aquests progressos estan condemnats a no continuar en el temps, segons l'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill.

L'esforç inversor en educació a Catalunya és un 25% inferior a la mitjana europea, una xifra que compromet, segons el citat anuari, la inversió necessària en polítiques d'equitat per aconseguir l'èxit educatiu (èxit educatiu = resultats de les proves de competències bàsiques???).

El director de l'Anuari, Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l'Educació a la Universitat de Barcelona, i l'investigador Bernat Albaigés, juntament amb el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, han presentat avui en roda de premsa a Barcelona els resultats de l'estudi, en què destaquen el "paper clau del professorat" (realment crec que el paper més clau és el dels pares i de l'interès d'aquests perquè els seus fills progressin a la vida) i el seu compromís professional en la millora dels resultats.

Des de l'any 2008 a Catalunya s'han incrementat en 2,1 punts percentuals els alumnes que obtenen el títol de l'educació secundària obligatòria (ESO), en 5,5 punts els joves de 20 a 24 anys que tenen estudis secundaris postobligatoris (tant hem baixat el nivell a les escoles??) i en 7,6% els que als 20 anys continuen estudiant (millor això que no pas es quedin a casa sense res a fer, no?).

A més, l'abandonament educatiu prematur s'ha reduït un 9,2% entre el 2008 i el 2012, un percentatge superior a la mitjana espanyola (7%) i europea (2,1%) (la crisi de la construcció ha fet molt mal. I si no que li preguntin als professors de secundària...).

Aquestes millores, no obstant això, quedaran compromeses si no s'inverteix en els alumnes socialment menys afavorits, amb polítiques d'equitat i incrementant els resultats educatius d'aquests grups socials, ha valorat Martínez.