Què demanaré als reis...

Les 4 estacions del Matagalls.

Ahir vaig pujar el Matagalls, al Montseny, per primera vegada en ma vida, acompanyat pel Ferran Ventura i el Carles Aranda "Litus", en una jornada que es va aixecar rúfola i freda, i que va acabar assolellada i primaveral. L'ascens va ser ràpid enmig d'una espesa boira que ens va acompanyar fins a dalt del cim. A dalt se'ns va ajuntar la boira amb el fort vent, la qual cosa no convidava a passar gaire estona allà dalt. Unes fotos i de pet cap avall.

A la baixada van començar a obrir-se els núvols, i amb els primers rajos de sol va canviar el paisatge radicalment, i la temperatura tres quarts del mateix. Vam fer una parada a mig camí per gaudir de les vistes i per fer un mos relaxadament (sense café con leche però) abans de tornar cap al Coll Formic on teníem el cotxe.

Ens esteu obligant a sentir cada cop més odi.

Avui us regalo aquest "temazo" dels madrilenys Habeas Corpus que em ve de perles per expressar els sentiments que em desperten comentaris com el que ha fet el ministre d'interior, el neofatxa Jorge Fernández Díaz, que s'ha quedat a gust amb aquestes declaracions, on afirma que Mas està aconseguint fracturar la societat catalana, i que hi ha famílies que aquest Nadal han optat per no reunir-se.

Quins collons que té el paio... o sigui, com que ara (suposadament) la majoria de la població vol la independència, la societat s'està fracturant. En canvi, quan abans (suposadament) la majoria de la població volia la unitat, no hi havia cap fractura. És a dir, que quan els independentistes erem minoria no passava res, però ara que som majoria, comencen tots els problemes, fractures, divisions, trencaments, apocalipsis, hecatombes...

Doncs li diria al demagog aquest, que amb la meva família hem celebrat la "Nochebuena" en plena harmonia al voltant d'una taula on hi havia independentistes, unionistes i federalistes, com cada any (el cert és que cada any que passa hi ha més independentistes, en part, gràcies a desgraciats com ell que es dediquen a generar odi i tensió), cantant nadales en castellà i alguna en català, igual que vam fer l'any passat i l'altre, i l'altre, i com continuarem fent en el futur siguem un Estat independent, sobirà, federal o directament amb una dictadura militar espanyola, que amb ministres de l'interior com aquest no podem descartar...

No ens calen profetes, ens calen espatlles i tetes (amb perdó de les feministes).

Fer pinya: essència  castellera.

No ens calen enemics, ens calen aliats.

No ens calen batalles, ens calen reptes.

No ens calen lliçons, ens calen exemples.

No ens calen concursos, ens calen grans actuacions.

No ens calen vaques sagrades, ens calen esquenes gastades.

No calen revolucions, cal molta feina, i que siguem molts minyons.

No ens calen estrelles ni cracs, ens calen companys i companyes abnegats.

No ens calen lloances interessades, ens calen més Carboners i menys Beumales.

No ens calen rondinaires, però és que si no m'avorreixo...

El "temazo" del dimecres. Fun - "We are young"

Tonight
We Are Young
So let’s set the world on fire
We can burn brighter
Than the sun 

Va que això s'acaba!!

Ciutadans de Catalunya... ja sóc aquí! Efectivament, aquest matí he tornat del meu periple per la província galega de A Coruña amb en Rubèn. Una ruta gastronomico-cultural de la que dec haver tornat amb dos o tres quilos de més tranquil·lament. No crec que avui precisament sigui el dia per començar a cuidar-me amb la que m'espera...

Avui penso acabar l'any de la millor manera possible, és a dir, rodejat d'amics, de bon menjar i millor beure, i punxant una mica de música a la festa del local dels Minyons (a partir de la 1, juntament amb Pd Kullereta). Petardeig en estat pur, com ha de ser.

Ja tindré temps per fer balanços de l'any i demés. Ara toca preparar-ho tot per aquesta nit i començar a gaudir d'aquest final d'any i de l'inici del 2014, que serà l'any que ens ha d'apropar encara més a la Independència!!

En representació de la majoria silenciosa... que no pesats, que no ens agrada el Concurs de Castells de Tarragona!!!

S'ha obert la veda. Sembla que els minyons partidaris del Concurs de Castells s'estan movent per preparar el terreny de cara a la propera assemblea de la colla del proper dissabte 18 de gener. Si més no, això sembla quan un llegeix escrits com aquest o com aquest altre circulant per la xarxa. Afortunadament, al meu entendre, els concurseros encara representen una part molt reduïda de la colla, tot i que molt activa a l'hora de fer-nos partíceps a la resta de les seves il·lusions i/o ambicions.

Malauradament per a ells, la realitat de la colla els demostra any rere any, tot i la renovació constant de personal, que els Minyons estem encara molt convençuts de no voler participar de Concursos amb punts(castells que valen 800 i d'altres que en valen 8.000), premis, entrades, grades, pactes, jurats, guanyadors, perdedors, hooligans, botifarres, banderes, xiulets, colles A, colles B, colles C, i demés. Vaja, el mateix de sempre per molt que alguns s'entestin en vendre la moto de que el Concurs ja no és el que era...

I ens intenten convèncer amb l'argument que la nostra colla també és competitiva, com si competitivitat i Concursos fossin la mateixa cosa. I un be negre amb potes rosses. Jo em considero competitiu, ja que m'agrada que la meva colla sigui la que fa els millors i més grans castells de totes. Ara, d'aquí a voler participar d'aquest espectacle/negoci hi va un món. La meva competitivitat comença per l'autosuperació i l'autoexigència. Vull que la meva colla progressi i creixi, però ho vull fer en sana competència amb la resta de colles del món casteller, i entenent els castells com una festa, no com entenen alguns, com una guerra. A les places jo no actuo "contra" ningú, actuo "amb" companys castellers d'altres colles. Sé que, malauradament, hi ha molta gent dins del món casteller que no pensa com jo, i que el seu principal al·licient a l'hora de fer castells és guanyar a les colles amb qui comparteix plaça. Esperem que a la Coordinadora no se li acudeixi mai crear la lliga regular de colles castelleres que alguns desitjarien...

Minyons, no us deixeu enganyar pels cants de sirena que diuen que si anéssim al Concurs tot ens aniria millor i tornaríem a assaborir les glòries passades, i seríem molts més, i viatjaríem, i seríem tots guapos, i vindrien esportistes d'elit a la colla perquè quan serem competitius de debò, tot això es transformarà, i serem com els verds, però en malva. Si els Minyons hem estat la millor colla del segle 20, cosa que jo sí que crec, ho hem aconseguit sense necessitat de participar d'aquest espectacle, on es veuen grans, enormes, castells, però on també es veu i es viu la pitjor cara del fet casteller.

Ayer, hoy y siempre con los Minyons al cor, i amb el Concurs sempre NO!!!