El "temazo" del dimecres. Putirecords - "Hazme el amor"

Avui vull dedicar el "temazo" del dimecres al cardenal arquebisbe de Madrid i des d'ahir expresident de la Conferència Episcopal Ejpañiola (CEE), Antonio María Rouco Varela (Rouco-Memela pels enemics), conegut per les seves declaracions reaccionàries i d'un tuf d'adoctrinament ranci que et venien ganes de fer un viatge en el temps per tornar a 80 anys enrere i fer-te de la FAI o la CNT.

En el seu darrer discurs com a president de la CEE va voler advertir dels greus problemes identitaris de l'estat espanyol i de l'amenaça de possibles "ruptures insolidàries", a banda de fer una aferrissada defensa del matrimoni i de la família. Suposo que no es devia referir al matrimoni del corredor paralímpic Pistorius, actualment jutjat a Sud-Àfrica per l'assassinat de la seva esposa després de fotre-li quatre trets al quarto de bany de casa...

Carallots, benvinguts!!!

Malgrat que no m'interesso gaire, per no dir gens, per les qüestions de despatx del món casteller, m'ha arribat a les oïdes que la Junta de la Coordinadora (CCCC) vol vetar l'entrada de la nova colla de Sant Vicenç dels Horts dins de la mateixa Coordinadora per raó del seu nom. Es veu que el nom de Carallots no acaba de convèncer a les patums del món casteller i han decidit no admetre'ls fins que no el canviïn.

Certament, sobta bastant aquesta decisió dels màxims representats del món casteller, tenint en compte que a dia d'avui existeixen colles com els Capgrossos, els Bordegassos, els Salats o els Marrecs, per posar alguns exemples. Entendria el veto si la nova colla hagués optat per un nom de l'estil "els putos", "les barjaules", "les polles"... però no veig el problema per enlloc amb la paraula carallots. 

Però bé, què podem esperar d'una Coordinadora (la seva Junta) que s'ha baixat una vegada i una altra els pantalons en temes molt més transcendents davant de les deslleialtats i indisciplines d'una colla (de la que no quiero acordarme)? És molt fàcil vetar a una colla nova, i insignificant, pel seu nom, però molt difícil plantar cara a qui realment talla el bacallà dins del món casteller, oi? 

Ànims Carallots! No defalliu!!!

L'actitud exemplar del jugador del Werder Bremen, Aaron Hundt.

Malgrat que el món del futbol no acostuma a mostrar els millors valors educativament parlant, i sobretot a partir de que els nens van perdent la innocència i aprenen a base d'imitar als adults, aquest cap de setmana s'ha vist a Alemanya una escena que val la pena veure i comentar. Es tracta del reconeixement per part del jugador del Werder Bremen, Aaron Hundt, d'una simulació de caiguda dins de l'àrea rival, un cop l'àrbitre, que havia caigut en la trampa, havia assenyalat el penal. Amb aquest reconeixement, l'àrbitre va decidir revocar la decisió inicial i concedir un lliure directe a l'equip defensor en comptes de la pena màxima a favor de l'equip de Hundt. Espero que molts nens que comencen amb això del futbol vegin aquestes imatges i en treguin una bona lliçó.

En marxa la nova "Quinialeta".

Amb l'arrencada aquest cap de setmana de la nova temporada de la lliga castellera Estrella Damm organitzada per la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), tots els aficionats castellers gaudiran d'un nou joc d'apostes, gràcies a l'acord de la CCCC i l'empresa estatal de "Loterias y apuestas del estado". Es tracta de la "Quinialeta", un joc d'apostes que emula a la popular Quiniela, però centrada en el món casteller.

Al llarg de les 45 jornades castelleres de la present temporada, els aficionats castellers podran fer les seves apostes dels resultats de les diverses competicions castelleres arreu del territori. El format de la Quinialeta, com el de la Quiniela de futbol, incorpora 15 enfrontaments i tres resultats possibles per enfrontament: victòria local (1), o d'alguna de les colles visitants (X)(2). 

Com a la Quiniela, els apostants tindran diverses modalitats d'aposta: simple (amb 15 apostes) i/o amb apostes dobles i triples.

La CCCC espera que amb aquesta nova iniciativa, els ingressos de la Coordinadora augmentin considerablement, i en paral·lel, el rendiment de les colles i el nivell de castells assolits. En declaracions a Ona Tarragona, el president de la CCCC ha subratllat: que tremoli la LFP (Liga de Fútbol Profesional), arribem els castellers!!

Les motivacions reals de les retallades en educació.

Avui s'ha presentat a Barcelona l'estudi elaborat per la Fundació Bofill "L'agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013)". Aquest informe és una anàlisi detallada de les principals mesures de la política educativa desplegades pels darrers dos governs de la Generalitat (2011-2013) i avalua fins a quin punt les mesures polítiques adoptades responen únicament als condicionants de la crisi econòmica i l'austeritat, externs al sistema educatiu, o bé expressen unes opcions polítiques determinades. 

Quina és la magnitud de les retallades en educació dels darrers anys? On se situa Catalunya en l'escenari internacional de les tendències de política educativa? Què s'ha prioritzat i què s'ha deixat de banda en el desplegament de la LEC? Aquestes i altres qüestions són les que aborda aquest informe.

Algunes de les conclusions són les següents:

- Els condicionants externs, no expliquen la magnitud ni el biaix de la reducció de recursos en educació: Si bé és cert que la crisi econòmica global i les mesures polítiques d'austeritat estatals han condicionat la reducció de recursos en educació, aquests no són factors suficients per entendre l'abast i les característiques de les retallades en ensenyament.
- Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit les conseqüències de la contenció econòmica: Si s'analitzen tant les retallades que anomenem "selectives" com les "no selectives", la reducció pressupostària no ha estat prou sensible a aquells sectors en pitjors condicions socials i econòmiques.
- La política educativa de la Generalitat ha realitzat un desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya clarament selectiu: S'han realitzat passos en aspectes previstos a la LEC com el reforç de l'autonomia dels centres escolars, o el finançament públic de l'educació postobligatòria concertada, però no s'han desplegat aspectes com el desplegament de les Zones Educatives com a unitats de descentralització o mecanismes per a fixar el nombre màxim d'alumnes amb necessitats educatives especials per zones.
- El Pla d'actuació Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar s'ha centrat en l'aula però ha ignorat l'entorn social dels alumnes com a espai d'intervenció, determinant per aconseguir millores.
- Catalunya se situa en el conjunt de països capdavanters pel que fa a la magnitud de la reducció pressupostària, amb reduccions en el pressupost per sobre de la caiguda general.
- Per primera vegada, la caiguda de demanda d'Educació Infantil és inferior a l'oferta total de places públiques, sense que es pugui atribuir a causes demogràfiques: Això passa en un moment en què l'accés a l'educació 0-3 es reconeix cada vegada més decisiu per al desenvolupament de l'infant i per a la igualtat d'oportunitats dels alumnes més desafavorits.
- Alertes relacionades amb les mesures de política educativa que poden perjudicar significativament els nivells de segregació escolar: Els punts per llinatge, la política de ràtios o l'augment de les àrees d'influència.
- Catalunya se situa sensiblement per sota de la mitjana estatal en tots els indicadors de beques, tant de cobertura com d'intensitat, amb reduccions pressupostàries paradoxals en un entorn d'increment de necessitats socials.

Mor Valeria Parera, mestre de billar terrassenc.

Avui ens ha deixat un terrassenc il·lustre, popularment conegut per la seva afició i promoció del billar, i per les seves aparicions televisives a l'especial nadalenc de billar acrobàtic a TV3, amb aquell punt conyeta que el caracteritzava.

A banda de per les seves habilitats amb el tac, molts minyons i minyones el recordarem sempre pel fet de ser el veí del davant del nostre local. Aquell que apareixia tot sovint pel balconet de la seva habitació de matinada, en calçotets i samarreta d'imperi, per demanar educadament als noctàmbuls que xerràvem a les portes del local, que féssim silenci i el deixéssim dormir.

Descansi en pau.

El "temazo" del dimecres. Gipsy Kings - "Hotel California"

Avui el "temazo" del dimecres va dedicat al meu germà gran, que en pocs dies complirà 42 anys, i que ha estat un dels meus principals mentors musicals, gràcies a la seva amplíssima cultura musical.

Aquest temazo, inclòs a la banda sonora de la pel·lícula "El gran Lewobsky" dels germans Coen, està interpretat per la banda gitana d'origen francès, actualment establerta als Estats Units, Gispsy Kings.

Us deixo el fragment de la peli on sona la cançó. Un dels millors moments de la peli, sens dubte.