En marxa una nova ILP a favor d'una nova llei educativa catalana.

(notícia apareguda al diari digital Vilaweb del passat dissabte dia 12 d'abril).

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el quart Forum Social Català (FSCat), un aplec que es fa cada dos anys i que aplega uns cent vint col·lectius, entitats i moviments socials. En aquesta edició s'ha apostat per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per a aconseguir una nova llei educativa catalana que posi fi als concerts escolars i que faci efectiu, real i universal el dret de l'educació, des de la guarderia a la universitat.

La proposta s'ha presentat avui a la tarda a la Universitat de Barcelona. La ILP també vol 'recuperar la gestió democràtica dels centres educatius', que segons el sindicat USTEC-STECs 'ha arrabassat la LEC i la LOMCE'.

L'objectiu de la ILP és d'establir les bases per a una nova llei d'educació a Catalunya. Pretén fer efectiu, real i universal el dret de l'educació, de la guarderia a la universitat.

També vol posar fi als concerts escolars, amb la participació d'empreses privades en el sistema educatiu públic i la privatització de la gestió de centres educatius públics. Una mesura que s'hauria d'aplicar progressivament, segons que ha explicat a l'ACN Ramon Font, membre de l'Assemblea Groga, una de les promotores de la ILP: 'Es demana que els concerts vagin passant a públics o que es vagin retirant gradualment.' També ha dit que la iniciativa aposta per la 'universalitat de l'educació, la gratuïtat i les beques salaris' pels universitaris.

A més, la ILP per una nova llei educativa vol establir el català 'com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu' i pretén 'recuperar la gestió democràtica dels centres educatius', que segons el sindicat USTEC-STECs, 'ha arrabassat' la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la LOMCE.

La iniciativa legislativa popular també proposarà una llei que avaluï el sistema educatiu, 'perquè serveixi per a la millora dels centres i dels estudiants, per reconèixer la seva tasca i avançar en la seva formació'.

Esports alternatius: el futbol globus.

Nova proposta pel torneig de futbol-sala intergrupuscles de la nostra colla (per l'intercasteller no, que allà s'ho prenen molt en serio). Amb aquesta modalitat els Kurtits tindríem molts números de dur-nos el campionat...

Llegeixen la premsa els nostres governants locals?

Us passo un recull d'enllaços de diversos mitjans on es parla de la notícia de la no invitació dels administradors de la Festa Major de Vilafranca a la diada de Sant Fèlix d'enguany. Potser a algun dels governants del nostre municipi li cau la cara de vergonya recordant el què li costa al nostre ajuntament tenir una colla com els Minyons, una de les millors colles castellers de Catalunya i una de les principals (si no "la principal") icones culturals terrassenques (Creu de Sant Jordi, Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco...).

Llàstima que en aquesta ocasió el motiu de la notícia no sigui gaire positiu. Però menys positives encara són les habituals notícies que genera l'exalcalde de la ciutat i actual secretari general del PSOE a Catalunya, Pere Navarro, en la seva croada contra la democràcia (Dret a Decidir), i contra la sobirania del poble català, i bé que l'aprecien els seus súbdits i endollats de l'ajuntament... No si ja ho diuen: els tests s'assemblen a les olles.

Em guardo per a un altre dia l'opinió personal al voltant de la notícia en qüestió.

- Diari Avui: els Minyons de Terrassa no actuaran per Sant Fèlix.

- Vilaweb: Els Minyons de Terrassa exclosos de Sant Fèlix després de 30 anys.

- La Vanguardia: Un Sant Fèlix sense Minyons.

- Terrassadigital: Els Minyons de Terrassa no han estat convocats a la diada de Sant Fèlix 2014.

- El Periódico: Els Minyons fora de Sant Fèlix.

- La Torre: Vilafranca exclou els Minyons de Terrassa de la diada de Sant Fèlix.

- Ara: Els Minyons de Terrassa queden fora de Sant Fèlix.

- 324.cat: Els Minyons de Terrassa queden fora de Sant Fèlix després de 30 anys.

Gordon Porter: “Segregar els nens és segregar-nos els ciutadans”

(Interessantíssima entrevista de Lluís Amiguet a la Contra de La Vanguardia al mestre canadenc Gordon Porter. Interessants reflexions al voltant de la segregació escolar i de les conseqüències de la doble xarxa educativa pública-privada).

Anglès per a tothom. Que tots els nens aprenguessin a totes les escoles un bon anglès, a més de bon català i castellà, seria la millor mesura contra la desigualtat. Perquè, avui i aquí, els que poden paguen als seus fills una escola en anglès. L’hi explico a Porter, pioner de l’escola inclusiva que integra nens amb discapacitats -també socioeconòmiques- i ell insisteix en el fracàs de l’educació elitista: segrega ciutadans. Em recorda que el seu país, el Canadà, Finlàndia, Singapur, Corea del Sud i altres països amb els millors resultats educatius tenen una educació gratuïta de qualitat per a tothom. Saben que aquesta és la millor garantia que continuaran sent països cohesionats i pròspers.

Tinc 67 anys i en fa 40 que lluito contra la segregació escolar. Sóc de New Brunswick (Canadà), país pioner a coeducar nens amb més i menys problemes. L’educació inclusiva és més eficient i menys costosa. Col·laboro amb la Fundació Aspasim en el seu 75è aniversari.

Sóc mestre i m’estimo la meva feina: m’emociona ajudar un nen amb problemes a superar-los.

És emocionant.

Per això, després de la meva jornada laboral em vaig fer professor voluntari en una escola per a nens discapacitats, la Peter Pan.

Ben fet.

Llavors creia que era millor educar els discapacitats en centres segregats.

Aquí hi ha molts centres així.

Però un dia li vaig demanar al meu fill de vuit anys que, quan anés cap a la seva escola, s’aturés un moment a la Peter Pan, que li venia de passada, i hi deixés uns papers…

…

…Però van passar els dies i el nano no hi portava els papers. La meva dona em va explicar que a la criatura li feia vergonya que els seus amiguets el veiessin entrar al col·legi “dels subnormals”.

Els nens reflecteixen els valors adults.

Aquell dia em vaig adonar que no només els nens Down, sords, cecs, coixos o amb qualsevol altre problema… Tots els nens necessiten educar-se junts per aprendre a apreciar la diversitat i a cooperar entre ells!

Per què?

Perquè ningú no és perfecte. Si aprenen a tolerar, respectar i ajudar els altres, també aprenen a superar els seus propis problemes. O és que hi ha algun nen que no en tingui?

Tots en tenim i necessitem ajuda.

Doncs jo he dedicat la meva vida a ajudar-los a ajudar-se. I continuo convençut que és un error educar en escoles especials cecs, sords, Down, autistes, o qualsevol altre discapacitat. Hem aconseguit que gairebé tot el Canadà tingui escoles inclusives i les he defensat amb arguments a 40 països, com ara a Catalunya i Espanya.

També es discrimina per diners.

Un altre error! Al Canadà tots els nens van a la mateixa escola -avui també els discapacitats-, on s’eduquen rics i pobres, cristians i jueus i musulmans; als molt intel·ligents per a l’escola i als que ho són per a altres coses.

Aquí hi ha col·legis cars i d’altres de franc, entre els quals n’hi ha de bons i de no tan bons.

Doncs això no és construir la convivència. A Llatinoamèrica he vist com la prioritat dels professors de les escoles públiques és portar els seus fills a una escola privada. Al Canadà, els polítics porten els seus fills a la mateixa escola que els seus votants: quin incentiu tenen si no per millorar l’escola de tots si ells porten els fills a una altra?

És una bona pregunta.

Ara provem de barrejar a la mateixa escola nens de diferents entorns socioeconòmics, sempre que les distàncies no siguin insalvables, perquè això els enriqueix a tots.

Sona molt bonic, però un nen sord o cec, no endarrereix la resta del grup?

Per això tenim bons equips de reforç pedagògic: terapeutes, psicòlegs, especialistes…

El Canadà s’ho pot permetre, però potser altres països no.

Sempre és menys costós finançar equips de reforç per a tothom que construir escoles especials per a cada discapacitat.

Per què?

Perquè els països que segreguen els nens amb alguna discapacitat dispersen els recursos; en canvi, als països amb educació inclusiva, els recursos es concentren tots en el mateix sistema i tothom hi guanya.

Suposo que integrar nens amb greus deficiències a l’escola no és fàcil.

És un camí difícil i no una solució màgica, però val la pena, perquè és millor que la segregació des del primer dia. Me’n vaig adonar quan vaig conèixer el David.

Expliqui’ns-ho.

Era un nen amb síndrome de Down, però a més amb seriosos problemes per caminar i expressar-se. Jo era responsable d’educació del districte pioner en educació inclusiva, així que em vaig presentar per sorpresa a la seva escola a veure com anava.

El David s’integrava?

Vaig observar des d’un racó i, al principi, bé, però va arribar l’hora de l’esbarjo i tots van sortir corrents i rient i el van deixar sol a classe amb el terapeuta…

Potser vostè esperava massa.

…Em vaig deprimir. Vaig pensar que potser els casos més greus sí que requerien un centre especial. Però els nens van tornar i el professor tenia un pla magnífic: el David s’hi va integrar. Els nanos l’ajudaven amb afecte. I vaig sortir somrient.

Me n’alegro.

Vaig aprendre que no hi ha miracles: hi ha resultats, i només si la feina és bona. Ho vaig comprovar amb una nena cega, la Tracy. La portaven a una escola per a cecs, però lluny de casa seva i la seva mare ens va demanar que l’acceptéssim a la del districte amb tots els altres nens.

Però, com podria seguir les classes?

Vam comprar un ordinador amb Braille perquè el mestre corregís el que escrivia. Però com que la Tracy només havia estat amb cecs, caminava mirant a terra. Entre tots li van explicar que així cridava l’atenció i va corregir la postura. Va ser una lliçó per a ella i per a tots els nens, que es van sentir més bé en veure que la nova amigueta millorava.

El "temazo" del dimecres. Nirvana - "Come as you are".

El passat dissabte dia 5, es van complir 20 anys de la mort per suïcidi del líder de la banda nord-americana Nirvana, Kurt Cobain. D'un tret al cap va acabar amb la seva vida. Per la posteritat va deixar un bon grapat de discs i un estil conegut com a "grunge". Tot i que mai va ser un dels meus grups de referència, sí que l'havia escoltat sovint, tant a casa, com quan sortia de festa.

1,2,3... picant paret!!!

Els diputats catalans al Congrés dels diputats de Madrid.

Avui, els diputats del Parlament de Catalunya Jordi Turull (CIU), Joan Herrera (ICV) i Marta Rovira (ERC), han anat al Congrés dels Diputats de Madrid en representació del poble català, a demanar (més aviat a anunciar) la competència per fer la consulta independentista del proper 9 de novembre. Amb 347 vots emesos, 299 l'han rebutjat, 47 han votat a favor, i hi ha hagut 1 abstenció. Vaja, el previst.

El procés no s'atura aquí com bé han avisat els diputats catalans, i ha anunciat el propi president de la Generalitat, Artur Mas, en el missatge televisat tot just acabat el ple del congrés. A partir d'ara s'hauran de cercar altres marcs legals que facin viable la convocatòria. "No és ni molt menys un punt i final, la votació del Congrés, és un punt i apart. Les institucions catalanes donaran la veu i el vot al poble de Catalunya per decidir el seu futur".

Ara més que mai, els catalans hem de demostrar que cap polític de Madrid, ni ningú, ens podrà tòrcer en la nostra obstinació de ser sobirans, i finalment, lliures. Ja queda poc pel 9-N, i hem de ser-hi tots, fins al final!

Velocitat de creuer.

Foto: Revista Castells.

Ahir al migdia, els Minyons vam actuar al Portal de l'Àngel de Barcelona amb motiu de la diada de Can Jorba organitzada pels Castellers de Barcelona. Ens acompanyaven els amfitrions i els Castellers de Berga. Hi havia moltes ganes de quedar bé, després del mal regust de boca de l'any anterior on només vam poder oferir castells de la gamma alta de set (3d7p, 5d7 i 7d7). I dit i fet.

En un tres i no res, i sense dubtes, vam plantar, en aquest ordre, el 4d8, el 2d8f, el 3d8 i el pd6. Vam estrenar tres castells d'una tacada (tots excepte el 3d8 eren estrenes) i vam assolir una nova fita, al realitzar el 2d8f i el pd6 més matiners de la nostra història (els anteriors dataven del 22 d'abril del 2001 a Sant Celoni i el 6 d'abril del 2001 a Gràcia respectivament). Posats a recordar, dir que aquell 2001 vam assolir dos 4d9, dos 5d9f, un pd8fm c., un 4d9fp c., i quatre 2d9fm. Signaríeu repetir?

A veure si després d'aquesta demostració de potencial, i d'intencions, tan matinera, més minyons i minyones decideixen treure les seves faixes de l'armari per venir a assaig. En gran part, d'aquest fet dependrà que enguany ens puguem plantejar tots els reptes que a l'equip tècnic se'ls passi pel cap. Ja hem començat a veure bona feina en estructures com el 9, el 3 per sota, el 7, o el 5, per posar alguns exemples. 

Crec que el nostre model de calendari ens obliga a prémer un xic més des de l'inici, per arribar al màxim a la nostra festa major i poder plantejar-nos una diada de màxims (penso en la possibilitat de dur tres o quatre gammes extra). Al maig hauríem de poder encetar els castells de 9 pisos, i al juny estrenar la "tripleta". I tenint en compte que la nostra colla para a l'estiu  (beneïdes vacances!)ben bé un mes després de Santes (o abans si no hi anem), cal tornar a prémer l'accelerador amb força tornant de vacances per recuperar el nivell assolit fins al final del primer tram de temporada, i poder encarar així la resta del curs amb les més altes ambicions.

Arribar fins a on hem arribat a aquestes alçades (4d8, 2d8f, 3d8, i pd6) no era fàcil, però sí abastable. A partir d'ara però vindrà el més difícil, quan ens proposem encarar, i consolidar, reptes superiors (7d8, 5d8, 4d8p, pd7f, 3d9f, 4d9f...), ja que dependrà en gran mesura, com de costum, de la resposta de la gent de la colla. El potencial tècnic hi és, i progressa adequadament. La massa de gent necessària per assajar el que es vol portar a plaça hi serà? Esperem que comencin a sortir de la "zona de confort" aviat...