Comunicat dels Castellers de Cornellà i dels Brivalls de Cornudella en resposta als comentaris ofensius al programa casteller 3Rondes de Catalunya Ràdio.

 
Benvolguts i benvolgudes,

Per començar puntualitzem que aquest correu està escrit conjuntament entre els Castellers de Cornellà i els Brivalls de Cornudella.

El motiu del present és fer-vos partícips del malestar que han generat en les dues colles els comentaris fets durant l’emissió del programa 3Rondes de Catalunya Ràdio el passat diumenge.

Els Brivalls de Cornudella ens vam emportar la llenya de la setmana per haver renunciat a participar al concurs de castells del dia 28 de setembre a Torredembarra. La qüestió és que els comentaris es fan sense saber com han anat les coses... us posem en antecedents: el dijous dia 4 de setembre a les 12:00h del migdia es posen en contacte amb Brivalls des de l’organització del concurs per informar-nos que podem participar al concurs del dia 28, ja que han renunciat totes les colles que teníem per davant; en un primer moment ja s’indica que els Brivalls tenim actuació pactada amb Cornellà des d’inicis de temporada. En una segona trucada amb l’organització, els Brivalls demanem que ens deixin de marge fins divendres a la nit per donar una resposta, ja que convocarem una assemblea general extraordinària per decidir si anem a concurs o a Cornellà; l’organització ens diu que ja que ens ho comuniquen en tant poc temps i tenint una actuació els hi sembla raonable, inclús ens comenten que ja s’ha fet la roda de premsa presentant el concurs i que han dit que la última colla del dia 28 està per confirmar. Durant el mateix dijous ja es parla amb els Castellers de Cornellà del tema que ha sorgit i que la junta haurà de respectar el que es decideixi en assemblea. En l’assemblea convocada pel divendres dia 5 a les 22:00h s’acorda democràticament que assistirem a l’actuació tal com tenim acordat amb Castellers de Cornellà. A les 22:40h del mateix divendres s’informa a l’organització del concurs que no hi assistirem, cosa que entenen perfectament.

Creiem que si les persones que fan el programa 3Rondes s’haguessin informat de com havia anat el tema, s’haurien estalviat aquest comentari.

I no essent suficient el menyspreu pels Brivalls, llavors toca el menyspreu cap al barri on farem l’actuació el proper dia 28 de setembre, el barri del Pedro de Cornellà, dient que la renúncia dels Brivalls al concurs és per actuar a un “barri aïllat de l’àrea metropolitana” i que això és un menyspreu cap a “l’espectacle casteller més gran del món”.

El nostre malestar ja s’ha fet arribar a la CCCC, a l’organització del concurs i també a Catalunya Ràdio demanant que es disculpin. I ara us el fem arribar a tots vosaltres perquè no volem que el tema quedi en un no res. I com que des del programa ens diuen que hauríem d’anar a concurs perquè té “una gran repercussió mediàtica”, us demanem la vostra ajuda per tal que el proper diumenge dia 14 a partir de les 21:30h quan comenci el programa de ràdio 3Rondes enviem tots un tweet que digui:

@3rondes #nivalorniseny

Moltes gràcies a tots.

Salut i castells!!

Castellers de Cornellà

Brivalls de Cornudella

Carlos González: "L'Art de ser avi".

(Article dedicat als avis i les àvies de bon cor, del pediatre Carlos González, aparegut a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte).

L’escriptor i polític Victor Hugo va conèixer repetidament un dels més grans dolors que l’home pot patir: haver d’enterrar els seus fills. Només un dels seus cinc fills el va sobreviure.

El Léopold no va arribar a l’any. La Léopoldine es va ofegar amb dinou anys, i el seu jove espòs va morir també intentant salvar-la. Quan el Charles va morir als 44 anys, el 1871, Victor Hugo, ja vidu, es va fer càrrec de la criança dels seus dos néts, Georges i Jeanne, de tres i poc més d’un any (un primer nét també havia mort). Dos anys més tard, amb 45, va morir el quart fill, François-Victor, de tuberculosi.

Sovint s’acusa els avis de malcriar i consentir massa els néts, de no imposar disciplina, de deixar-se governar... Probablement l’experiència ja els ha obert els ulls, ja han entès que les rígides normes dels experts que van intentar amb els fills eren innecesàries i sovint contraproduents. Imagineu que tou que havia de ser Victor Hugo, havent comprovat repetidament que la vida és fràgil i la infància a vegades massa curta, que el dolor present no garanteix la felicitat futura i que el que no es gaudeix ara potser no es gaudirà mai.

El 1877 Hugo va publicar un llibre de poemes, L’art de ser avi. Repetidament fa burla de la disciplina i les normes del seu temps, i defensa un afecte sense límits. “Ah!, els fills dels nostres fills ens encanten, són joves veus matinals que canten; amb ells tornen a la nostra lúgubre llar les roses, la primavera, la vida i el dia”. “Jo, a qui un nen petit ha tornat boig del tot, en tinc dos, Georges i Jeanne, i prenc l’un per guia i l’altre per llum, i corro a les seves veus”. Algú, potser la mainadera, ha castigat la Jeanne a pa sec “a la cambra fosca per un crim qualsevol, i mancant al deure vaig visitar la proscrita, abusant d’autoritat, i vaig desar dins l’ombra un pot de confitura”.

La mainadera s’indigna, amb els arguments que els pares han sentit tants cops: “La nena us coneix, sap com sou de feble [...], no hi ha manera de controlar-la [...], cada cop trenqueu les ordres, l’autoritat es relaxa, no hi ha normes”. L’avi poeta es fingeix penedit, i al mateix temps ens fa reflexionar: ¿i si tractem els adults de la mateixa manera? “He fet mal. Sí, són aquestes indulgències les que porten els pobles a la ruïna, que em posin a pa sec. «Ho mereixeu, sí, us hi posarem». La Jeanne, aleshores, del seu racó fosc m’ha dit fluixet, alçant aquells ulls tan bonics, plens de l’autoritat de les dolces criatures: «Doncs jo vindré a portar-te confitures»”. I és que els nens aprenen a castigar quan els castiguen, i aprenen a perdonar quan els perdonen.

Els Minyons no hi podíem faltar.

3d8 a la cruïlla de Diagonal i Passeig Sant Joan (Foto: Mireia Comas).

Ahir, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'ANC, Omnium i l'AMI, van organitzar a Barcelona la concentració/manifestació ciutadana més multitudinària i espectacular, que es recordi, de tot Europa. Prop de 1'8 milions de persones (segons la guàrdia urbana) van sortir al carrer a reivindicar el Dret a Decidir del poble català, i la ferma voluntat d'esdevenir un nou estat lliure i sobirà.

I en aquesta fita històrica no podíem faltar els Minyons de Terrassa, juntament amb la major part de les colles castelleres del país, i un bon grapat d'altres grups de cultura popular (geganters, bastoners, diables, esbarts...), a més a més de moltes altres entitats (culturals, esportives, polítiques...), associacions, famílies senceres, turistes, personatges famosos (Xavi i Piqué del Barça!!), persones anònimes i algun que altre infiltrat de l'altre bàndol.

Una jornada pel record, i de rècord, que hauria de servir perquè alguns polítics i governants espanyols, a banda de molts altres curts de mires espanyols i catalans també, se n'adonessin d'una vegada per totes que aquest clam massiu i insistent del poble català no pot ser eternament menystingut i/o ignorat. El conflicte existent (sí sí, conflicte encara que soni malament) no s'acabarà amb quatre bones paraules o amb quatre amenaces. Caldrà anar fins al final, i el final, pels catalans és clar, i es diu 9N. Solució democràtica.

Confiem que els nostres representants polítics a Catalunya hagin pres nota una vegada més d'aquest clam i d'aquesta exigència, i facin tot el possible perquè el dia 9 de novembre TOTS puguem anar a votar què volem ser en el futur. Fins i tot els dos o tres milers de persones que es van manifestar  Tarragona per l'unionisme.

Diada Nacional de Catalunya: Tot un poble en moviment.

"No et limites a contemplar 

aquestes hores que ara vénen, 

baixa al carrer i participa. 

No podran res davant d´un poble 

unit, alegre i combatiu" 

Vicent Andrés Estellés

El "temazo" del dimecres. Josep Carreras - "L'Emigrant".

Veritablement, no es pot dir que sigui un amant de l'òpera. És més, més aviat se'm fa bastant pesada a partir dels cinc o deu minuts de sentir-ne. Potser és perquè mai m'han acostumat a escoltar-la i tampoc he escoltat als grans artistes d'aquest gènere en directe. Però avui, aprofito la coincidència de l'entrega de la Medalla d'Or del Parlament ahir al cantant d'òpera català Josep Carreras per la seva trajectòria artística, i la proximitat de la Diada Nacional de Catalunya (demà, 11 de setembre) perquè ens emocionem tots plegats amb aquesta interpretació de "l'Emigrant", poema de Jacint Verdaguer, a capella, pel propi Josep Carreras l'any 1984 a la catedral de Barcelona.

Casualment, ahir, 30 anys després d'aquell concert, en l'acte d'entrega de la Medalla d'Or al Parlament, l'artista es va sumar improvisadament al Cor de Cambra del Conservatori en la interpretació d'aquest mateix poema davant la sorpresa i l'emoció dels assistents.

Visca Catalunya Lliure!!

Un cop més, se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

En vermell: missatge del Departament d'Ensenyament als mestres nomenats. En verd, % de jornada assignada al substit.

Un any més, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat maltracta als mestres i professors interins-substituts. Per una banda, amb la retallada de sou i feina del 15% respecte a la resta de docents que ve aplicant en els darrers dos cursos, i per altra, amb la incorporació al lloc de treball el mateix dia de l'inici del curs dels infants, és a dir, el 15 de setembre enguany. Això implica que aproximadament el 15% dels mestres i professors de les plantilles dels centres docents públics no hauran pogut preparar el curs com és degut, amb la conseqüent afectació a la qualitat educativa que aquest fet comporta.

Però si aquesta discriminació d'un sector dels treballadors públics de l'ensenyament ja és força greu i llastimosa de per sí, la situació es converteix encara en més patètica i humiliant quan el mestre que obté un lloc de treball com a substitut en els nomenaments de principis de setembre, se sent pressionat pel propi Departament per tal de contactar amb l'escola assignada (anar a l'escola, vaja) abans fins i tot de l'inici de la relació laboral o contracte ("el més aviat possible")... És a dir, cornuts i pagant el beure! Oi que no es demana als mestres funcionaris que s'incorporin un parell de dies abans d'acabar les vacances (el 30 o 31 d'agost) per fer un favor a l'escola o al Departament? Doncs que ens respectin també als interins-substituts, i si volen, o necessiten que preparem alguna cosa abans que els nens comencin (jo opino que sí), que ens contractin des del dia 1 igual que la resta i no el 15!!! Collons!!!

Encara hi ha un altre tema que m'indigna especialment, i que afecta al maltractat i discriminat col·lectiu de mestres interins-substituts, i és el dels contractes brossa, amb jornades del 33%, 42'5%... Aquest tipus de contracte, que suposa el gruix de les contractacions d'interins-substituts a principi del curs, és el més semblant a una relació d'esclavatge al segle 21. Imagineu-vos un mestre substitut que visqui a Lleida i que l'enviïn a treballar a la Vall d'Aran amb un contracte del 33% de jornada... Aquest mestre el més probable és que perdi calés per anar a treballar. Creieu que això és sostenible? I tinc entès que els mestres que s'acaben d'incorporar a la borsa d'interins del Departament no poden renunciar a una plaça d'aquestes reduïdes si no volen que els facin fora de la borsa. És a dir, que com el gos de l'Hortelano, que ni menjava, ni deixava menjar, el Departament ni dóna bona feina, ni deixa trobar bona feina, amb l'amenaça de fer-te fora de la borsa. O com ha passat amb alguns interins de la borsa que no havent treballat pràcticament al llarg de tot el curs, els han nomenat per primera i única vegada al mes d'abril o maig, potser per una substitució d'un parell de dies a tot estirar, i han hagut de deixar les feines que estiguessin fent al no poder renunciar a un nomenament del Departament d'Ensenyament a risc de sortir de les llistes...

Crec, sincerament, que el govern de la Generalitat, abans de plantejar-se la restitució de la segona paga extra a tots els docents a partir del 2015, hauria de preocupar-se per tornar a equiparar les condicions laborals de tots els mestres i professors, i acabar amb aquestes discriminacions que generen tanta frustració i malestar en una part molt important del cos de docents, i que acaben afectant a les pròpies dinàmiques escolars, i a la qualitat educativa.

Cooperar vs competir (i 2).

2d9fm descarregat ahir a la Festa Major de Sabadell.

Els castells a la ZNT es viuen de diferent manera que a la ZT?

No hay más preguntas señoría!!