(Un altre interessant article del pedagog Carlos González al Criatures del diari Ara).
A molts pares els agradaria que els seus fills s’aficionessin a la lectura. A molts altres, esclar, els és completament indiferent. I estan en el seu dret
Com a aficionat a la lectura que sóc, i com a escriptor que necessita tenir lectors per guanyar-se la vida, haig de reconèixer que no tinc dret a imposar als altres les meves preferències personals, de la mateixa manera que els altres no tenen dret a imposar-me el seu amor per l’esport o la filatèlia. I sí, l’esport és molt bo per a la salut i et permet conèixer gent, i la filatèlia és una activitat cultural que t’obre portes a països llunyans. I a més és una inversió... però no a tothom li agrada.
L’aficionat a la lectura pot intentar transmetre als seus fills aquesta afició, igual que l’esportista pot intentar transmetre’ls el gust per l’esport. Però cap d’ells ho pot imposar. I quan s’intenten imposar les aficions, quan posem unes hores obligatòries de pràctica o exhortem els nostres fills a fer les nostres activitats favorites amb sermons sobre les seves virtuts i avantatges, o quan els augurem un futur d’ignorància o d’obesitat si no fan com nosaltres, el més probable és que acabin odiant la lectura, l’esport o fins i tot la filatèlia. Si vol que els seus fills llegeixin, el primer és tenir llibres a casa i que vegin llegir els pares. Que vegin des de petits que això és una cosa normal, una cosa que es fa a casa. Fa anys vaig llegir un expert americà que recomanava tenir una prestatgeria amb llibres al vàter.
El segon pas és explicar contes o llegir llibres als nens. A l’hora d’anar al llit, per exemple. Ha de ser una activitat agradable, una cosa que el nen esperi amb il·lusió. Podem començar pels llibres que ens agradaven de petits, però hem de comprendre que els nostres fills poden tenir gustos diferents dels nostres. Si el llibre començat no agrada, es canvia. Si no tenen ganes de llibre, es fa una altra cosa. Mai no hem de dir “Res d’endevinalles, hem de llegir el capítol d’avui”; al contrari, han de ser els nens els que molts cops diguin “Un altra pàgina, sisplau, sisplau!”. Si els sembla que el llibre de la nit és un rotllo, és millor passar a les endevinalles o al que vulguin.
Fet això, els nens ja saben que els llibres existeixen i que poden ser divertits. A partir d’aquest moment, uns llegiran i altres no. Uns buscaran complexes obres literàries i uns altres còmics o bestsellers. Uns llegiran des de la infància i altres retrobaran la lectura després de molts anys. En tot cas, és la seva decisió i és la seva vida, i tant si llegeixen com si no són els més llestos i guapos i bons del món, perquè són els nostres fills. Oi que sí?
