Que per què van xiular als verds???

Els verds són els que la tenen més grossa (la bandera).

Ahir al diari Ara, el periodista Efren Garcia es preguntava en aquest article que per què va xiular el públic de la TAP als verds.

Com alguns comenten a través de les xarxes, la gent va xiular als verds com els aficionats del futbol xiulen al Madrid i a algunes de les seves figures. El paral·lelisme, tot i que són dos mons molt allunyats l'un de l'altre, es fa més proper quan els castells es converteixen, un cop cada dos anys, en competició pura i dura ("el mundial casteller") al Concurs. Per què no se'ls xiula a la plaça de Sant Jaume, a la plaça de la Font, o a la plaça de Santa Anna, i sí en canvi a la TAP, o als campionats intercastellers de futbol sala? Rumiem-hi.

Quins motius poden portar al públic a reaccionar d'aquesta manera davant dels èxits i les celebracions dels verds més enllà de la probable enveja dels "perdedors"? Doncs aquí van algunes hipòtesis:

- Pel fet de ser "el equipo del gobierno" (Catalunya turisme, viatges oficials...)?

- Pel fet de ser la colla que més s'ha  nodrit amb castellers (un bon grapat menors d'edat) d'altres colles? Per alguna cosa se'ls coneix com la "Selecció catalana"...

- Per algunes sortides de to (per no dir directament fanfarronades) d'alguns dels seus membres més destacats a les xarxes socials o als mitjans?

- Per la seva omnipresència als mitjans de comunicació? Només faltava trobar-los a la sopa. Com si no hi hagués més colles al món casteller...

- Per la prepotència fanfarrona de gestos com el 9d8 amb cinc aletes? Calia?

- Per ser la colla amb més calés del món casteller? Els rics tenen molts calés, però acostumen a fer ràbia...

- Per algunes decisions unilaterals (seguretat, publicitat, etc.) saltant-se els acords de la coordinadora?

- Pel seu art (d'insofrible espera pels que ho pateixen) de fer soques amb públic de la plaça (guiris innocents i desvalguts inclosos)?

(Totes aquestes hipòtesis són de collita pròpia i no representen ni volen representar l'opinió de la meva o d'altres colles castelleres).

80 anys dels Fets d'Octubre (proclamació de l'Estat Català per part de Lluís Companys).

(Article històric extret de la web de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat).

El 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català, que tan sols va durar deu hores. Va ser la reacció catalana al nou govern presidit per Alejandro Lerroux i a les amenaçes contra l’autonomia catalana.

La Llei de contractes de conreu va provocar l’enfrontament entre el govern espanyol i l’oposició catalana i els fatals esdeveniments del 6 i el 7 d’octubre de 1934. La Generalitat de Catalunya, al marge de tenir raó o no, es va deixar dur per la situació política del moment en comptes de vetllar per la legalitat republicana.

El govern espanyol havia aprovat definitivament la Llei de contractes, però la situació es va agreujar quan Alejandro Lerroux es va convertir en president del govern. El nou estat va començar a proferir un conjunt d’amenaces força punyents contra l’autonomia catalana. Les relacions amb el govern català encara van empitjorar més quan es van nomenar tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una organització política que encapçalava un gran defensor dels interessos de l’església, José María Gil-Robles. Aquest fet va comportar que els socialistes espanyols i l’Aliança Obrera de Catalunya declaressin una vaga general que no va tenir l’èxit de convocatòria esperat. 

Davant aquest enrariment polític, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va mostrar-se contrari als actes del govern espanyol de Lerroux i va proclamar, a les vuit del vespre del 6 d’octubre de 1934, l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Mentrestant, a Astúries s’havia iniciat una revolta armada, amb moltes morts, que va durar quinze dies.

Per defensar-se de l’exèrcit, la Generalitat disposava de 400 mossos d’esquadra i 3.200 guàrdies d’assalt i a la Conselleria de Governació i a les diferents seus d’Estat Català hi havia uns 3.400 militants armats. La proclama també va comportar la declaració de l’estat de guerra. La policia es va posar a les ordres del cap de la regió militar, el general Domènec Batet, que es va haver d’enfrontar a grups armats als carrers i en institucions com el CADCI, la qual cosa va comportar la mort de tres persones. 

L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra, a excepció del conseller de Governació, Josep Dencàs, que havia fugit a França. Tots ells van ser empresonats al vaixell ‘Uruguai’. Un captiveri que es va perllongar fins al febrer del 1936, moment en què el Front d’Esquerres de Catalunya va vèncer en els comicis generals.

Durant aquells dies es van dur a terme diferents actes violents armats contra algunes esglésies i clergues i detencions de persones de dretes. Tanmateix, la dissolució del govern català va comportar, entre altres, l’anulació de la Llei de contractes de conreu, la clausura del Parlament català, la destitució de la major part d’alcaldes i regidors municipals d’esquerres, la supressió de l’Estatut i la repressió dels partits d’esquerres. Durant el quasi any i mig que va durar aquesta situació, el govern de la Generalitat el van encapçalar l’independent Manuel Portela Valladares, el lerrouxista Joan Pich i Pon, el cedista i financer Ignasi Villalonga i el lligaire Fèlix Escalas.

Em rectifico: Sí al Concurs! No a que els Minyons hi participem!!!

Castells dels bons per la tele!! Un diumenge entretingut! Sang i fetge a l'arena...

Balanç (des del sofà de casa) del 25è Concurs de Castells de Tarragona:

-  42 castells / 14 llenyes (Les 4 primeres classificades 15 castells/8 llenyes).

- El mateix guanyador que en les darreres set edicions. Selecció catalana: Castellers de Vilafranca. Quina emoció!!

- Prop de 7 hores de castells (8 si comptem la concentració a l'exterior). (Buf, quin mal de cames...)

- Cap castell inèdit. (Tant concurs i tanta polla, però tothom deixa els reptes importants per a altres jornades).

- Solament 2 colles de les 12 participants que han aconseguit superar els seus registres anteriors (CJXT amb el 3d10fm carregat, i Saballuts amb el 3d9f carregat).

- Xiulets i esbroncades, i molt hooliganisme, com ve sent habitual en les darreres edicions.

- Intents de castells límit en horari intempestiu que estan avocats al fracàs (4d9 Vella, pd8fm Joves, 3d10fm Jove...).

- Escassa, per no dir nul·la, col·laboració a les pinyes entre colles. Allò de les pinyes multicolors ho deixen per a jornades "no competitives".

- Realització televisiva tirant a fluixa, amb primers plans (fins i tot del públic) quan calia veure el castell complet. Necessita millorar.

Va Minyons! Demostrem-nos i demostrem que no cal anar al Concurs per fer els millors castells!

Acte de suport del món local a la consulta del 9N.

Els alcaldes i alcaldesses fent suport a la Consulta del 9N al Palau de la Generalitat.

Nova demostració de força del poble català (representat en aquesta ocasió per la gran majoria dels alcaldes i alcaldesses) en la ferma voluntat d'exercir la democràcia votant el 9 de novembre en la consulta per la independència, amb un acte institucional al Palau de la Generalitat, novament retransmès en directe per TV3. Prop de 800 alcaldes i alcaldesses han anat a Barcelona per fer costat al President Mas, al govern, i a la resta de forces parlamentàries proconsulta. I acabats els parlaments s'han pogut sentir els crits d'independència dels representants locals.

Fent l'indi...

Enguany els Minyons no vam anar a actuar a Sant Fèlix després de 30 anys de presència ininterrompuda. L'antiga tradició de la "missa negra" que se celebrava al pati del local la vespra de l'actuació, es va convertir enguany en una dansa ritual de la pluja oficiada per una tribu d'indis una mica passats de voltes. La pluja no va arribar el dia desitjat, però no em negareu que ha plogut bastant des d'aleshores... ;-)

Missatge per als nous Minyons que es pregunten (o no) per què no anem al Concurs.

Aficionats verds animant als seus.

- Es tracta d'una competició i, al meu entendre, i de la majoria dels Minyons, als castells "rivalitzem amb", no "competim contra" (no celebrem les caigudes dels rivals, no boicotegem les seves pinyes, no fem castells en funció dels castells que fan els altres...).

- Es puntuen els castells per saber qui "guanya" i qui "perd", i els castells, al meu entendre, i de la majoria dels Minyons, no es poden valorar amb punts. Per què ha de valdre més un 4d9fa que un 5d9f o un 2d9fm? Quin valor té pels Castellers d'Esplugues un 4d8? I pels Lagartus aquest mateix castell? Pronostico que veurem uns quants pd8fm, però pocs 2d9fm... punts són punts.

- Una actuació amb 12, 16, o 18 colles és un autèntic "toston" pel públic i pels propis castellers. Si fem els castells pel públic, una actuació no hauria d'allargar-se més enllà de les 2 hores, i el Concurs pot arribar a les 6 o més... Potser m'estic fent gran, però fins i tot a mi que m'agraden molt els castells, se'm fan bastant insuportables les actuacions tan llargues.

- L'actuació comença a les 10:00 del matí, i cal ser-hi a les 9:00 a fora del recinte (plaça de toros). Això vol dir sortir de Terrassa a les 7:00 del matí, i despertar-se a les 6:00. Quina mandra!!

- Les normes del Concurs limiten la realització tranquil·la dels castells com en altres places. Hi ha penalitzacions per excedir el temps de realització assignat, per desmuntar el peu d'un castell, per no fer l'aleta, per no enfaixar-te bé, per pujar amb sabates, i no sé quantes xorrades més. Això comporta que sovint les colles assumeixin un risc excessiu quan intenten els seus castells per evitar que els restin punts. I ja sabem què passa quan s'arrisca massa...

- L'ambient a la plaça s'assembla més al d'un estadi de futbol que no pas al d'una plaça castellera habitual. Hi ha un munt de "hoolligans" amb banderes, samarretes de les colles respectives, xiulets, esbroncades, celebracions de caigudes... vaja, com al futbol o pitjor.

- Als Minyons, una actuació com aquesta ens costaria molts calés, en comptes de guanyar-ne que hauria de ser el més lògic amb el nivell de castells que s'ofereix. Baixar amb suficients autocars per fer grans castells, pagar dinars a tothom (que menys després de 6 hores fent castells i tornant a Terrassa a les 18:00 o 19:00), fer samarretes, promoció, etc., etc., deixaria un dèficit important. Pregunteu als Capgrossos si no...

- Hi ha colles que diuen (o deien) que no van allà a competir, si no a fer els seus millors castells. En teoria això vol dir que tu tens 3 castells en cartera com en qualsevol altre actuació, i no jugues amb l'estratègia. Veurem aquest any quantes colles segueixen aquesta política com diuen o bé canvien i s'apunten al joc de les cinc rondes... A mi m'agrada saber els castells que faré el diumenge segons els assaigs realitzats, i no en funció de les colles "rivals", els punts i demés.

- Anar al Concurs implica fer un nivell de castells anteriorment per poder anar al concurs. És un fet que condiciona la temporada de les colles que hi participen: començar abans la temporada, no parar d'assajar, intentar castells que no estan ben perfeccionats per poder sumar punt per entrar al concurs, etc. Personalment crec que es viu molt millor i es fan més tranquil·lament els castells no participant-hi.

El "temazo" del dimecres. Obeses - "Regala Petons".

Un dels temes més populars (si 50.000 visites al Youtube es pot considerar popular...) d'aquesta banda osonenca, desconeguda pel gran públic, però del millor que ha sortit al nostre país en els darrers anys al meu entendre. Aquest tema va ser la sintonia de la campanya nadalenca de TV3 l'any passat (2013), i als meus alumnes de primer els encanta. Sobretot el videoclip.