Comença la recollida de signatures per la ILP per a una nova llei educativa catalana.

Tots a signar per a una educació pública de qualitat. Contra les desigualtats educatives (socials, econòmiques, culturals...), contra les imposicions en matèria lingüística de l'estat espanyol, contra els concerts econòmics a les escoles elitistes, exclusivistes, i discriminadores, a favor de la gestió democràtica dels centres...

(Notícia extreta del diari Ara d'avui dilluns).

Unes 250 persones s'han acreditat aquest dilluns al Parlament de Catalunya com a fedatàries per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del sistema educatiu de Catalunya que impulsen una vintena d'organitzacions amb l'objectiu de canviar el model des de l'escola bressol fins a la universitat. Amb aquest acte, s'ha donat el tret de sortida a la recollida de signatures que ha de fer possible debatre el text al Parlament. Els promotors tenen 120 dies per recollir un mínim de 50.000 signatures per la proposta que es basa a aconseguir un sistema totalment gratuït, eliminar els concerts i potenciar la democràcia als centres. Si ho aconsegueixen, la ILP serà debatuda al Parlament en un termini de quatre mesos.

Quan vaig deixar de ser una "estrella" castellera.

A manca de foto del darrer, poso el primer, a l'abril, a Vilanova.

Tal dia com avui (dia de la Hispanitat havia de ser...!), deu anys enrere, vaig pujar per darrera vegada al tronc d'un castell de 8 pisos. Va ser a la Festa Major de Caldes de Montbui, en un 4d8 molt renovat i amb molts kurtits a tots els nivells. Era el setè i darrer al que pujava aquella temporada. Recordo (potser malrecordo) a l'Oni, al Guillem, al Zubi, al Rubén, a l'Amaia, a la Judith... i al Jaume Vila, a l'Àlex Dalmases, a la Mireia Lecina, a l'Òscar a quints, a la Yésica... I també recordo que va anar perfecte, i que jo em veia sobradament preparat per anar al quart d'un 4d9f, fet que, lamentablement per a mi, no es va produir mai, tot i que el Jordi Caus, cap de colla d'aquella temporada, em va demanar paciència i em va assegurar que tard o d'hora el faria... Però el canvi de cap de colla a l'any següent va aturar en sec totes les meves aspiracions personals i d'igual forma ho van fer els caps de colla que el van seguir, fins que vaig acabar decidint que no volia viure frustrat, i vaig renunciar a pujar mai més al tronc dels castells. Trist, oi? Però què hi farem. No he estat ni el primer ni l'últim frustrat casteller de tronc. Temporada rere temporada escolto els laments de molts castellers que pugen als troncs i que es queixen si els treuen d'una estructura, si no els fan pujar tant com voldrien, o si no els donen l'oportunitat de demostrar les seves (suposades) possibilitats. Alguns continuen al peu del canó i mantenen el seu compromís amb la colla tot i no sentir-se plenament realitzats castellerament parlant. Altres acaben deixant la colla o canvien de camisa per satisfer els seus desitjos. Tot és respectable i comprensible.

Dos Nobels de la pau molt merescuts.

 Kailash Satyarthi i Malala Yousafzai.

(Notícia apareguda al Diari Ara d'ahir divendres).

Malala Yousafzai (Pakistan, 1997), la nena pakistanesa tirotejada pels talibans quan anava a l'escola, ha estat guardonada amb el premi Nobel de la pau 2014. Amb ella ha estat guardonat també Kailash Satyarthi, activista indi pels drets dels infants. El comitè del Nobel els ha distingit per la seva lluita en favor del dret a l'educació dels nens i les nenes.

"Tot i la seva joventut, Malala Yousafzai ja ha lluitat durant anys pel dret de les nenes a l'educació i ha donat exemple de com els nens i els joves, també, poden contribuir a millorar les seves pròpies situacions", argumenta el comitè dels Nobel.

Sobre l'altre guardonat, el comitè noruec assegura: "Mostrant un gran coratge personal, Kailash Satyarthi, mantenint la tradició de Gandhi, ha encapçalat diferents formes de protesta i manifestacions, sempre pacífiques, en contra de l'explotació dels infants".

Una icona global

Malala Yousafzai s'ha convertit en una icona global de la lluita pel dret a l'educació universal, en especial de les nenes en països on se'ls nega aquest dret.

La nena pakistanesa va ser a Barcelona el juliol de l'any passat per recollir el Premi Internacional Catalunya que va compartir, en aquella ocasió, amb Gro Harlem Brundtland.

El premi Nobel de la pau serà entregat en una cerimònia oficial a Oslo el dia 10 de desembre, coincidint amb l'aniversari de la mort d'Alfred Nobel. 

Potser una mica de raó sí que tenim els Minyons, no?

Podria acabar un Concurs de castells d'aquesta manera algun dia? Es comença xiulant i s'acaba...

(Notícia apareguda al diari Ara d'avui divendres).

Més enllà de l'escassa credibilitat que em genera el comunicat dels verds, veig que comencen a aparèixer veus crítiques amb el Concurs de castells fins i tot dels seus més ferms partidaris...

Els Castellers de Vilafranca s'estan plantejant seriosament renunciar a participar en el Concurs de Castells de Tarragona – l'han guanyat 10 vegades, les últimes set, consecutives– pels xiulets que van rebre diumenge passat durant tota la jornada. El president dels verds ja va apuntar aquesta possibilitat a l'ARA dilluns passat en un article titulat 'Per què van xiular als Castellers de Vilafranca?'.

"Ens sentim dolguts i decebuts pel comportament de part del públic de la plaça i d'algunes colles castelleres que no van parar de xiular i increpar, amb insults, qualsevol moviment que feia la nostra colla", afirmen en un comunicat emès aquest divendres.

"Creiem que els valors del fet casteller no es mereixen la imatge que va donar el Concurs de Castells de Tarragona i són qüestions que s'haurien de replantejar seriosament". Per aquest motiu han decidir obrir un període de reflexió sobre si han de seguir assistint al Concurs de Tarragona, que és cada dos anys.

El "temazo" del dimecres. John Lennon - "Imagine".

Avui fa 43 anys es publicava a la Gran Bretanya un dels discs més emblemàtics de John Lennon, el Beatle de les ulleres que es va fer hippy, i que va acabar assassinat a mans d'un admirador amb problemes mentals, a un hotel de Nova York a l'edat de 40 anys. Dins d'aquell disc hi destacava el tema de títol homònim, que es va convertir en una mena d'himne de la causa pacifista arreu del planeta.

Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one

Que per què van xiular als verds???

Els verds són els que la tenen més grossa (la bandera).

Ahir al diari Ara, el periodista Efren Garcia es preguntava en aquest article que per què va xiular el públic de la TAP als verds.

Com alguns comenten a través de les xarxes, la gent va xiular als verds com els aficionats del futbol xiulen al Madrid i a algunes de les seves figures. El paral·lelisme, tot i que són dos mons molt allunyats l'un de l'altre, es fa més proper quan els castells es converteixen, un cop cada dos anys, en competició pura i dura ("el mundial casteller") al Concurs. Per què no se'ls xiula a la plaça de Sant Jaume, a la plaça de la Font, o a la plaça de Santa Anna, i sí en canvi a la TAP, o als campionats intercastellers de futbol sala? Rumiem-hi.

Quins motius poden portar al públic a reaccionar d'aquesta manera davant dels èxits i les celebracions dels verds més enllà de la probable enveja dels "perdedors"? Doncs aquí van algunes hipòtesis:

- Pel fet de ser "el equipo del gobierno" (Catalunya turisme, viatges oficials...)?

- Pel fet de ser la colla que més s'ha  nodrit amb castellers (un bon grapat menors d'edat) d'altres colles? Per alguna cosa se'ls coneix com la "Selecció catalana"...

- Per algunes sortides de to (per no dir directament fanfarronades) d'alguns dels seus membres més destacats a les xarxes socials o als mitjans?

- Per la seva omnipresència als mitjans de comunicació? Només faltava trobar-los a la sopa. Com si no hi hagués més colles al món casteller...

- Per la prepotència fanfarrona de gestos com el 9d8 amb cinc aletes? Calia?

- Per ser la colla amb més calés del món casteller? Els rics tenen molts calés, però acostumen a fer ràbia...

- Per algunes decisions unilaterals (seguretat, publicitat, etc.) saltant-se els acords de la coordinadora?

- Pel seu art (d'insofrible espera pels que ho pateixen) de fer soques amb públic de la plaça (guiris innocents i desvalguts inclosos)?

(Totes aquestes hipòtesis són de collita pròpia i no representen ni volen representar l'opinió de la meva o d'altres colles castelleres).

80 anys dels Fets d'Octubre (proclamació de l'Estat Català per part de Lluís Companys).

(Article històric extret de la web de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat).

El 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català, que tan sols va durar deu hores. Va ser la reacció catalana al nou govern presidit per Alejandro Lerroux i a les amenaçes contra l’autonomia catalana.

La Llei de contractes de conreu va provocar l’enfrontament entre el govern espanyol i l’oposició catalana i els fatals esdeveniments del 6 i el 7 d’octubre de 1934. La Generalitat de Catalunya, al marge de tenir raó o no, es va deixar dur per la situació política del moment en comptes de vetllar per la legalitat republicana.

El govern espanyol havia aprovat definitivament la Llei de contractes, però la situació es va agreujar quan Alejandro Lerroux es va convertir en president del govern. El nou estat va començar a proferir un conjunt d’amenaces força punyents contra l’autonomia catalana. Les relacions amb el govern català encara van empitjorar més quan es van nomenar tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una organització política que encapçalava un gran defensor dels interessos de l’església, José María Gil-Robles. Aquest fet va comportar que els socialistes espanyols i l’Aliança Obrera de Catalunya declaressin una vaga general que no va tenir l’èxit de convocatòria esperat. 

Davant aquest enrariment polític, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va mostrar-se contrari als actes del govern espanyol de Lerroux i va proclamar, a les vuit del vespre del 6 d’octubre de 1934, l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Mentrestant, a Astúries s’havia iniciat una revolta armada, amb moltes morts, que va durar quinze dies.

Per defensar-se de l’exèrcit, la Generalitat disposava de 400 mossos d’esquadra i 3.200 guàrdies d’assalt i a la Conselleria de Governació i a les diferents seus d’Estat Català hi havia uns 3.400 militants armats. La proclama també va comportar la declaració de l’estat de guerra. La policia es va posar a les ordres del cap de la regió militar, el general Domènec Batet, que es va haver d’enfrontar a grups armats als carrers i en institucions com el CADCI, la qual cosa va comportar la mort de tres persones. 

L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra, a excepció del conseller de Governació, Josep Dencàs, que havia fugit a França. Tots ells van ser empresonats al vaixell ‘Uruguai’. Un captiveri que es va perllongar fins al febrer del 1936, moment en què el Front d’Esquerres de Catalunya va vèncer en els comicis generals.

Durant aquells dies es van dur a terme diferents actes violents armats contra algunes esglésies i clergues i detencions de persones de dretes. Tanmateix, la dissolució del govern català va comportar, entre altres, l’anulació de la Llei de contractes de conreu, la clausura del Parlament català, la destitució de la major part d’alcaldes i regidors municipals d’esquerres, la supressió de l’Estatut i la repressió dels partits d’esquerres. Durant el quasi any i mig que va durar aquesta situació, el govern de la Generalitat el van encapçalar l’independent Manuel Portela Valladares, el lerrouxista Joan Pich i Pon, el cedista i financer Ignasi Villalonga i el lligaire Fèlix Escalas.